No hi ha res que em toqui el voraviu com haver de sortir de casa mentre faig dissabte. Em disposava a decantar el sofà per passar l’aspiradora quan aquell tòtil fa començar a fregar la llàntia amb tantes ganes que vaig haver de sortir de pet; el meu posat devia ser molt ferotge perquè el pobre, de la impressió, va caure a terra mig estabornit i quequejant.
– Que potser no tenim res millor a fer que anar fregant llànties?
– Pe, pe, pe, pe, perdoni se, se, se, se, senyor. Jo no, jo no, jo no sa, sa, sa, sabia que, que, que…
– Sí, ja, prou que m’ho imagino que no pensaves que això funcionés. Tots dieu el mateix. Au, va, anem per feina: demana els tres desitjos i deixa de tocar la pera.
– Tres? Jo pensava que només n’era un! És que vaig llegir en un bloc que…
– Mira que bé: un altre gamarús que es creu tot el que llegeix. Au, afanya’t, què vols?
– Ai, no ho sé! -I immediatament es va mossegar els llavis. Crec que ja sé quin bloc havia llegit aquell pollastre- Bé, potser… vull riqueses. Sí, això mateix: vull tenir un gran tresor i viure en un palau i tenir-ne un altre de més fresquet per passar-hi l’estiu i moltes obres d’art i moltes joies.
– Mmm… potser això en serien cinc, de desitjos, però ja que tots van del mateix coll ho consideraré un de sol. I digues, bufó, què més desitges? -Això ho vaig dir amb un somriure que no va copsar correctament-
– Vull fama. Desitjo ser famós i que tothom em conegui i que quan em vegin de lluny diguin “Ei, guaita, però si és ell!” I sortir en els telenotícies de totes les cadenes de tot el planeta.
– En prenc nota: més famós que la Esteban. I quin és el teu darrer desig? Ja que vols tant de poder i fama potser voldries que et convertís en geni? -vaig preguntar tot fent un somriure enigmàtic, però per la cara que va fer ja sé del cert quina mena de contes llegeix.
– No, no, res de geni. Vull dones, moltes dones. El tercer desig és que un munt de dones estiguin per mi, atentes a tot el que dic i el que faig, però no qualsevol mena de dones: les més bones del món, eh! Les més bones!
– Cap problema. I si això és tot, ara mateix et concedeixo el que desitges que aquesta nit fan el Polònia i encara he d’acabar d’endreçar la llàntia.
Es va sentir un fort espetec en concedir-li els desitjos i un renec encara més fort quan es va veure en el mirall.
La veritat, no veig el motiu de la seva protesta: li vaig concedir tots els desitjos fil per randa. I és que de desagraïts el món n’és ple.
Montsellado's BloG 
aquest aficionats demanadors de desitjos….
Començo a pensar que aquests genis estan emparentats: tots gasten la mateixa mala llet 😀
Haaaaaahahaha! Montseeeee! Genial! T’has quedat amb nosaltres de mala manera!! Aviam, la cosa no podia acabar bé de cap manera… però no m’esperava això! =P M’ha agradat molt, i tant. Ah, i de pas m’has recordat que m’he perdut les primeres edicions dels Microcontes a la Llàntia. Procuraré passar-hi! 😉 (però ara no, que no són hores).
Una abraçada!! (molt divertit, de debò… encara ric!)
Però si li ha concedit tot el que volia: viu en un palau envoltat d’obres d’art i joies, té una “caseta” per estiuejar a Castelgandolfo i les dones més bones -i santes- del planeta li riuen les gràcies. Ja se sap que el deus quan et volen castigar acompleixen els teus desitjos 😀 😀 😀
jajajajajaja. Gran final!! Llàstima que no hagués caigut en la temptació de dir que volia ser un geni, perquè aleshores, a hores d’ara, estaria tancat en la seva llàntia ben calladet!!
Sí, n’hi ha que calladets estarien més bufons; em sembla que aquest bon home, amb algunes de les seves declaracions ha fet més pel laïcisme que tots els antireligiosos junts.
Miraré de tenir els desitjos ben pensats i escrits en un post-it per si mai em trobo una llàntia. No voldria trobar-me en la seva situació per falta de concreció alhora de demanar un desig. Tot ben clar i anotadet, així m’evitaré desagradables sorpreses 😀
Això mateix: res de “buits legals”. Al geni se li acabarà el fer brometes el dia que el faci sortir un advocat: aquell dia sabrà què és concreció (em fa pena només de pensar-hi 😉 )
Uatla!!! Molt bona! Aquests genis de la llàntia sempre juguen males passades… I això de les dones més bones del món és el millor! hehehe!
Hahaha! Fins ara hem ensopegat una colla de genis geniuts… potser la propera vegada ens sortirà millor.
De petita vaig anar a un col·legi de monges i et puc assegurar que entre elles hi ha les més bones del món… i també les més… les menys… va, deixem-ho aquí 😉
He trobat molt entranyable que renegués tot just veure’s al mirall. Se sap en qui es va cagar?, perquè potser haurà de fer una mica de penitència per no anar de cap a l’infern, ara.
En el dimoni! Segur que va ser en el dimoni. Cagar-se en la “competència” t’estalvia els deu parenostres de càstig pel fet de renegar.
Home, veient de quin pal van tots dos, no els està malment.
M’han contat la versió del negre que anava pel desert i es troba la llantia i li demana ser blanc, tenir molta aigua i veure molts culs. Al final el va convertir en tassa de water.
Lo de anomenar-los genis deu de ser una ironia, al igual que el que concedeixen.
Com sempre ens maravelles amb la tendresa dels personatges i la finura del teu humor àcid.
HAHAHA! Aquest sí que devia renegar de valent. És que deixar les coses massa obertes segons amb qui té un perill terrible.
Parlant d’obertures… és possible que hagi vist la porta oberta a un post sobre la UOC? Seria fantàstic. Segur que a més d’un (si més no a una) li interessaria saber com prova l’experiència.
HEHE, he d’endreçar la casa i veure el Polònia.
HEHEHE un exèrcit de dones bones que estiguin per mi, hehe, li està ben merescut! S’hauria d’haver immolat que llavors tindria un exèrcit de verges fent-li carentonyes!
Uou, que radikal! Tant se val: tal com l’ha deixat el geni, si traspassa amb aquesta edat tant se li enfotran les verges com les “carentonyes” (me l’has fet buscar, eh!)
No, dona, radical no…és que això de soniar amb més d’una dona mai ho he acabat d’entendre. Jo en vaig d’un en un i no me’n falten!!
Doncs “carentonyes”!! Tu també m’ho has fet buscar a mi, quina decepció… Tampoc no surt “mimitus” i en faig molt sovint, sort que encara em queden les carícies…!
Sempre podem dir que és part del nostre idiolecte. A més a més, se’n diguin carícies, mimitus, carinyets, carantonyes o atxutxons és irrellevant: el que importa és donar-los i rebre’ls a manta 😀
Bé, ja diuen que llegir ensenya. Jo he tret una ensenyança del teu conte (confessió), si algun dia em trobo amb un o una geni, el primer desig serà: Identificat. Per descartar que no siguis tu, per descartar que em pugui passar una cosa semblant al que descrius.
Els dos altres desitjos ja els demanaré de manera més interessada un cop descartat qualsevol ensurt.
I ara! Tan bé com et quedaria la mitra. Què hi farem: tu t’ho perds 😉
La veritat és que no cal caure en les mans d’un geni amb un sentit de l’humor “peculiar” per adonar-nos que de vegades aconseguir un somni no és el millor que ens pot passar.
No diria que no a fer de Papa una setmaneta. Ara bé, no a canvi d’un desig. En el cas de trobar-me una geni, cap dels meus 3 desitjos anirien pel camí de la mitra.
Ha de ser molt interessant poder fer de Papa, ja que de moment no es pot fer de Mama de l’església catòlica. Crec que amb una setmana n’hi hauria prou perquè em fessin fora. La mitra me la deixarien emportar, com als futbolistes amb les samarretes.
T’acomiadarien en una setmana? Caram, ni la cúria romana va ser tan contundent amb els Borgia! Quina llàstima: com que eludeixes aquest desig, ara mai sabrem per què al papa Tomàs I l’haurien enviat a la cadira (el tron?) de pensar amb tanta velocitat… tot i que m’hi jugaria alguna cosa a que seria per evitar que et conxorxessis amb l’Assange per ventilar draps bruts 😉
De la mateixa manera que alguns per aquí volen fer un Banc Dolent (em pregunto si això vol dir que la resta són Banc Bons), en allà jo faria un Vaticà Dolent.
La qual cosa ens porta a la mateixa pregunta dels bancs… si es fa un Vaticà Dolent, això vol dir que hi ha un Vaticà Bo? (ui, ui, ui, deixem-ho aquí que m’estic embolicant)
Bon Nadal!!!
Bon Nadal i un any nou ple de bones experiències i bones lectures 😉