Espanyolitzar? No, gràcies.

20 Octubre 2012

Als polítics no els entenc. Rectifico: als polítics no els vull entendre. Després de sentir com en Wert s’esgarrifava per l’educació que reben els nens catalans he de confessar que mai he vist en els llibres d’història dels meus fills res que pugui ser sospitós de tenir oloreta nacionalista i en tot cas, si el problema fos aquest, entenc que la solució no passaria per canviar un nacionalisme català per un nacionalisme espanyol, sinó per buscar una fórmula neutra.

En tot cas, si espanyolitzar vol dir acoseguir un “nivelaçu” de coneixements com els que té la mai prou valorada Esperanza Aguirre que va dir sense despentinar-se que “España tiene 3000 años de historia” jo passo.  No vull que els meus fills acabin dient que Pontius Pilatus era un català de Tarragona o que els dibuixos de les coves d’Altamira representaven el toro de Osborne.

Tot seguit us deixo un “copiar/enganxar” d’un correu que em van enviar ahir i em va fer molta gràcia (riure’s d’un mateix és saníssim). En tot cas, per si algú no capta la brometa, el voldria tranquil·litzar amb una dada: segons l’infore PISA de l’any 2009 (ho sento, no n’he trobat de més actuals) el nivell de comprensió lectora dels nens catalans és de 498 punts, per sobre tenen els de Madrid i Castella-Lleó amb 503, la mitjana OCDE és de 493, l’Espanyola de 481 i la comunitat més perjudicada és Melilla amb 399. Curiosament, Extremadura ni hi surt. Així doncs, que no pateixi ningú: el bilingüisme no és una xacra que ens transforma els nanos en un grapat de provincians (aquí el gràfic per si el voleu veure)

“Bienquerido Ministro,

Llevo 2 días en el intento de españolarizarme todo lo que no consiguió mi escuela. No se crea que es soplar y hacer botellas esto, pero siempre tengo alguien por aquí que me da un golpe de mano.

Referente a su comentario en el congreso le he de decir que hay para alquilar sillas, Sr. Ministro. Españolizar a nuestros hijos es decirla de la altura de un campanario, es un grano demasiado, aunque de momento voy a hacer los ojos grandes porque sino me hará usted salir de pollegue… ¡Bueno, de un corral de pollos!

Sí sí… Usted pensará que somos unos sueña-tortillas por querer la independencia; y reconozco que las piernas me hacen higos solo de pensarlo, pero no, no estamos tocados del hongo ni nos hemos bebido el entendimiento Sr. Ministro.

Hace años que aguantamos, que queremos fumar al campo; vamos, tocar al dos, para entendernos. Que esto está a punto de hacer un pedo como una bellota y no creo que ustedes sean tan cortos de gambones y hacer como aquel quien nada.

Sabemos que les estamos chafando la guitarra. Ustedes son tanto de la cebolla como nosotros y piensan con prepotencia que ya hemos bebido aceite, pero les aseguro que no vamos a irles detrás con un flautín sonando. Hasta ahora nos lo hemos pasado bien pero, a decir verdad, todo son ochos y nueves y cartas que no ligan.

Por lo tanto, no vamos a perder más el tiempo, Sr. Ministro. En España todo se está yendo a orrio y no nos quedaremos: preferimos esparcir la niebla.

Bueno, tengo que dejarle que son tres cuartos de quince, es tarde y quiere llover. Me esperan y, si no me voy a corre-cocida, llegaré a misas dichas.

Así que buen viento y barca nueva.

Y recapacite siempre antes de hacer comentarios públicos, no sea que vuelva a meter los pies en el cubo otra vez.

Atentamente,

Un catalán en proceso de españolización.”

Anuncis

Desdefinicions

13 Octubre 2012

Diguin el que diguin des del centre de la pell de brau, arribarà un dia (i pel bé del meu fetge i el de molts catalans, espero que no trigui gaire), en què ens plantarem davant les urnes i direm la nostra. Allà ens hi trobarem els independentistes nacionalistes, els nacionalistes no independentistes, els independentistes no nacionalistes, els espanyolistes, els empipats perquè els han tocat la identitat, els empipats perquè els han tocat la butxaca, els qui ho tenim clar des de fa temps, els qui tenen el cor dividit…

Per cert, que en deu ser de complicat això de tenir el “corasón partío”

Ei, ja tinc un telèfon que fa fotos i tot! 😀 A veure si tinc traça i us “caço”algunes imatges més com aquesta tan… curiosa.