Minicontes de la llàntia: Bones festes!

Finalment, després d’un reguitzell d’impostors, aquí em teniu: sóc l’únic, l’inimitable, l’increïble i l’autèntic geni de la llàntia. A la Montse li ha costat un munt trobar-me perquè la llàntia estava camuflada sota l’aparença d’un gerro espantós que li van regalar quan es va casar i el tenia amagat perquè no agafés pols i no fes mal a la vista. Tanmateix, arran de la darrera neteja intensiva de Nadal, em va treure del racó on estava criant teranyines i la resta ja us la podeu imaginar.

Vaig intentar temptar-la perquè demanés la lluna, però sembla que d’alguna manera ha arribat a la conclusió que els desitjos s’esguerren considerablement quan se’n pretén ser el beneficiari, per tant va decidir gastar-lo en els altres i vet aquí que el desig és per a tots vosaltres.

Estava força indecisa i vaig voler ajudar-la. Un desastre. Us faig cinc cèntims dels meus suggeriments i de les seves negatives:

Li vaig proposar que demanés calerons per a tothom,  però em va dir que una quantitat massa petita us frustraria i que una de massa gran us corrompria. Descartat el tema crematístic.

Li vaig proposar que demanés amor, però tampoc li va fer el pes perquè, segons el seu parer, per a qui ja tingués parella, l’aparició d’una tercera persona suposaria un problema considerable i que per a qui no en tingués es perdria l’emoció del festeig. Un altre de descartat.

Li vaig proposar que demanés una cosa neutra com ara felicitat i així el desig s’emmotllaria a les necessitats de cadascú. Us sorprendrà, però també ho va descartar. Planyeu-me pel rotllo que em va fotre: que si la felicitat està sobrevalorada; que si no és un estat, sinó petites i valuoses pinzellades; que si el que importa no és tenir-la, sinó el camí que hem de fer per aconseguir-la; que si sense ombres no es pot apreciar la claror; que si no hem de renunciar a les llàgrimes perquè el dolor també ens fa créixer; que si les cicatrius forgen el caràcter… Que n’és de pesada, la pobra.

Una mica desesperat la vaig animar a decidir-se d’una vegada i tot d’una li va venir la inspiració. I vet aquí el que ha demanat per a tots vosaltres: IL·LUSIÓ. No em vaig poder estar de preguntar si era com la que proclama en Mas… sento no poder transcriure el que em va contestar, però em fa por que alguna criatura pugui llegir unes paraules tan poc adequades per ments tendres. Tanmateix, us he de dir que podeu estar tranquils: em va veure venir i abans no deixés anar les paraules màgiques em va dir que ni se’m passés per la imaginació de convertir-vos en una colla d’il·lusos, perquè la cosa no anava per aquí. Em va esguerrar la broma.

Així doncs, arrapeu-vos al seient que tot seguit us faig l’encanteri per al 2012:

Que trobis la guspira que t’encengui la mirada; que atiïs les brases o encenguis un nou foc; que encetis un nou projecte i que n’acabis un de vell; que l’estómac se t’ompli de papallones; que un pensament et fibli i et faci aparèixer un somriure; que si la vida et fa tastar l’agre de la llimona, després et regali la dolçor d’una maduixa; que l’emoció et faci bategar el cor amb força, i , per sobre de tot, que en aquest any que encetes, t’il·lusionis.

Bones festes!

Anuncis

20 Responses to Minicontes de la llàntia: Bones festes!

  1. Pons ha dit:

    Si no es compleix et demandaré per crear falses il·lusions…

  2. Reflexionem-hi ha dit:

    Dona, jo no li hagués fet un lleig als diners, eh, ni pocs ni molts!! 😀 Bon Nadaaal!

  3. Marta ha dit:

    Que bonic, Montse! Bones festes i molta il·lusió per a tu també!

  4. Crític de cine ha dit:

    Bon nadal per tu també. Gràcies pel desig que ens concedeixes, però fes un petit acte d’egoïsme i demana el mateix per tu. Una abraçada!!!

  5. Tomàs ha dit:

    Pobre geni, nosé com no se n’ha tornat al seu cau!!!

    Bé, una part de les festes nadalenques ja han passat, però jo tampoc vull deixar passar de desitjar-te un molt bon 2012.

    He passat estones molt bones amb el teu bloc i els teus comentaris, respostes i demés. Espero que el proper any encara sigui molt millor.

    Que et vagi i ens vagi el millor possible el proper any.

    • Montse ha dit:

      Els genis, un cop han fet la seva feina, desapareixen i marxen ben lluny; qui sap si és per eludir responsabilitats… de fet, molts empresaris ho fan.

      Jo també m’he divertit molt tot i que no sabria dir si m’ho he passat millor quan estava d’acord amb el que deies o quan hi estava completament en contra (segueixo pensant que remenar el cafè en el sentit de les agulles del rellotge és antinatural 😀 😀 😀 ). Així doncs, brindem per un 2012 ple de saludables i esportives batusses!

      • Tomàs ha dit:

        No puc estar més en desacord…., acord, vull dir d’acord.

        T’ho miris per on t’ho miris remanar el cafè o qualsevol altre líquid en el sentit de les agulles del rellotge és el més normal. Hi ha un fenòmen que es diu efecte de Coriolis que se’ns dubte ha d’afectar aquells líquids que tu manipules. D’altra manera no puc imaginar una altra resposta amb una certa lògica o guiada per qualsevol força coneguda per la física.

      • Montse ha dit:

        Bé, si tenim en compte que l’efecte Coriolis faria que un tallat de l’hemisferi nord girés en el sentit contrari a les agulles del rellotge, fer girar el líquid en el sentit contrari provocaria una turbulència extra i consegüentment una major quantitat d’escuma. Ara ho entenc: ets un sibarita 😉

  6. Lo rat ha dit:

    No sé per què s’hi posava tant de cul, el geni, al capdavall l’il·lusionisme és el seu fort. Espero que el Nadal li hagi provat tant com desitjo que li provi la segona tanda festiva del cap de setmana que ve!

    • Montse ha dit:

      No sabria dir si es tracta d’una actitud passiva agresiva o d’un sentit de l’humor recargolat, però no són gaire de fiar. Ja veurem si el desig prospera (tenim tot un any de coll). La segona tongada es presenta igual que la primera i tot i que està prou bé, no ploraré quan arribi el 7 de gener. Bon any a vós també, Rat!

  7. Yáiza ha dit:

    Oh, Montse!! Gràcies! Ho trobo un desig molt encertat, i les paraules amb el què fas l’encanteri, molt maques. Aviam si aquest geni ens dóna tota la il·lusió que ens cal, sempre en la mida justa per no ser, com tu dius, uns il·lusos…

    Bones festes i sobretot, Feliç 2012!

  8. puricatala ha dit:

    Ja hem passat l’equador de les festes, i hem sobreviscut, os espero a tots, en el bloc de la Montse, en el 2012. Os segueixo!

    • Montse ha dit:

      Efectivament hem sobreviscut… tot i que curiosament la roba ara queda més estreta (jo crec que és l’assecadora, que tot ho encongeix, eh!).

      Serà un plaer veure’t per aquí de la mateixa manera que seria un plaer que algú s’animés a revifar el seu 😉

      Bon 2012, Puri!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: