A, erra, cu, u, e, o, ela, e, ge!

De vegades miro enrere i em maleeixo els ossos per no haver aprofitat millor la meva època d’estudiant. Penseu que, per exemple, de les classes de Filosofia només em va arrelar una sola idea (una!), però que, això sí, m’ha acompanyat sempre. No recordo el nom del professor, recordo vagament el seu rostre, les paraules exactes s’han esvaït en el temps, però el concepte va quedar. Ens deia que de veritat no n’existia una de sola, sinó que la componien les diverses perspectives, com les rajoles d’un trencadís, i ens animava a qüestionar-ho tot i a desconfiar de les “veritats absolutes”. Agraeixo el seu esforç per mirar d’obrir-nos la ment i vacunar-nos contra el fanatisme.

I vet aquí que un grapat d’anys més tard, mentre navegava per la xarxa saltant d’enllaç en enllaç, vaig ensopegar el blog d’algú que deia que era un arqueòleg amb glamour. Ara no sabria dir quin post en vaig llegir, però sí que em va trasbalsar (era una entrada molt bèstia) i de seguida vaig veure que estàvem en les antípodes.

M’explico: si m’hagués de descriure a mi mateixa diria que entre d’altres coses, sóc una persona tranquil·la, reflexiva, dona, hetero, mare de família, monògama des dels 18 anys, educada en un entorn molt conservador, tímida, covarda en la baralla (tot i que feliç en la civilitzada discussió), contenta quan passo desapercebuda, incòmoda quan sóc el centre d’atenció, la política em supera, m’agraden les criatures, alguna vegada he votat CiU… Preneu tot això, canvieu “tranquil·la” per “apassionat” i aneu capgirant tota la descripció; no sé si aquesta podria ser una aproximació de l’Arqueòleg, però en tot cas és una pinzellada de la imatge que en tinc.

Així doncs, què podia fer un cop localitzada la meva antítesi? Només podia fer una cosa assenyada: seguir-lo. Seguir-lo al blog, seguir-lo al twitter i escoltar el que hi diu. És un perfecte contrapunt que posa en crisi el que penso (no totes les crisis són dolentes, eh!) I el més curiós és que tot i que encara de vegades encara m’escandalitza (és que quan s’hi posa, s’hi posa), més sovint del que hauria imaginat, estic d’acord amb el que diu i cada cop una mica més (un dels dos està canviant?). Qui sap, potser el meu pas pel Batxillerat no va ser del tot inútil.

Bé, i tot això a què ve? Doncs que l’altre dia obro el correu i em trobo aquesta notificació:

Unfollow

Ja és mala sort, però es veu que potinejant amb un aparell de pantalla tàctil massa petit per la meva vista i escasses habilitats vaig tocar el que no havia de tocar. Encara sort de l’avís si no podrien haver passat quinze dies fins que pensés “que estrany, l’Arqueòleg fa dies que no piula res” (he oblidat afegir en la descripció que sóc un pèl despistada). Ho vaig arreglar i tan contents, però no vaig poder evitar pensar-hi: quin to era el del comentari? Sorprès? Decebut? Empipat? (aquí vaig arrufar les celles). En tot cas no l’havia deixat -a ell, al crack!- de la més trista de les maneres: indiferent (aquí vaig somriure d’orella a orella). Podeu dir-me ximpleta, però em va fer gràcia i momentàniament vaig pensar que hauria de canviar la discreta cuereta del meu avatar per un paó ben ufanós i estarrufat. Per una vegada a la vida, gràcies Murphi! 😀

PaoBlanc

Advertisements

18 respostes a A, erra, cu, u, e, o, ela, e, ge!

  1. TIRANT LO BLOC ha dit:

    … i com ha acabat això? L’has refollowejat???

  2. XeXu ha dit:

    Aquells petits cops d’efecte de la vida que ens demostren que no som ben bé un zero a l’esquerra, i que el que fem no deixa indiferent als altres. El nostra ego necessita molt aquestes demostracions, francament. I venint de la teva antítesi, el que es podria considerar el teu antagonista, encara més. Un heroi no ho és mai sense el seu malvat. Sobre qui és qui, ja no m’hi fico!

    • Montse ha dit:

      Sí és divertit veure com l’ego fot un bot. Pel que fa al tema dels malvats… home, jo no i pel que imagino dels meus seguidors i seguits tampoc perquè tots sóm molt diferents, però cadascú, a la seva manera, molt bona gent 😀

  3. Pons ha dit:

    Sort que li va tocar al arqueoleg el unfollow, si m’hagués tocat a mi, no se pas com hauria reaccionat!

    • Montse ha dit:

      No t’hauria perdonat que no tinguessis una reacció ben xunga: de llençar el portàtil per la finestra en endavant!

      • ahse ha dit:

        Al Pons si li fas això li hauràs de comprar 2 portàtils: un per reemplaçar el llençat per la finestra, i l’altre per convèncer que no volies molestar.

  4. Wooo! Moltes gràcies pel post! M’he emocionat i tot!

    La veritat es que quan tens opinions molt contundents, com és el meu cas, es bastant habitual que la gent et faci unfollow sense ni avisar. Ja t’hi acostumes, és el darwinisme digital.

    Però quan vaig veure el teu no podia donar crèdit. Vaig estar estona rumiant i pensant q podria haver dit per ofendre’t tant. I no hi queia. A saber! Amb la de bestieses que dic al llarg del dia!!

    Estic molt feliç i content d’haver-nos retrobat després d’aquest efimer parèntesi que mai hauria d’haver tingut lloc, però que al menys ha servit x aquest emotiu post

    MOLTES GRÀCIES!!

    Es un plaer saber que es pot debatre i dialogar des del respecte i la pluralitat. Tan de bo a Catalunya (i a les xarxes socials en particular) aquest fos l’esperit

    • Montse ha dit:

      Sí, les teves opinions solen ser contundents, però mai dius res que no sigui cert, no manipules per fer veure el que no és i poses l’altaveu sobre les vergonyes que molts desitjariem ignorar. Potser hi ha qui no suporta tanta sinceritat, però jo (tot i que de vegades em dol) te l’agraeixo de tot cor perquè tens… no sé com dir-ho… sentit de la justícia.

      Ep, i si mai algun comentari dels teus (que poden ser “bèsties” però mai de la vida “bestieses”) em dolgués tant i tant, t’ho diria de cara i mai marxaria “a la Francesa”: en aquests temps que corren no em puc permetre el luxe de perdre una rajola del trencadís 😉

      Gràcies a tu per ser-hi.

  5. Marta ha dit:

    Estic d’acord amb tu, Montse. En tot cas, el pitjor és la indiferència. Com cantava Bécaud: Ce qui détruit le monde c’est: l’indifférence…
    Petons!

    • Montse ha dit:

      Tota la raó, Marta: en el plànol personal és molt trist i en el dels conflictes socials és devastador (molt bona, la cançó del Bécaud… i, malauradament, molt actual)

  6. Tomàs ha dit:

    Curiós malentès. En definitiva ha servit per dir-vos coses que potser d’altra manera no us haguéssiu dit mai.

    I per altra banda, el teu post m’ha servit en a mi per veure (llegir) un bon estriptís teu.

  7. ahse ha dit:

    Molt maco el paó! No sabia que n’havien també de blancs. On l’has trobat?

  8. Sergi ha dit:

    No sé si és que no domino gaire això de twitter però hi ha gent que es dedica a anar mirant qui et va fent unfollow?
    He mirat ara si estava seguint o no a aquest arqueòleg però veig que em té blocat. Suposo que deu haver estat això dels dits i els dispositius tàctils…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: