Polònia (mon amour)

Avui a classe he recordat aquest gag del Polònia. No és nou, és de fa mig any, però en el seu moment em va fer molta gràcia i el volia compartir amb vosaltres.

En principi havia pensat deixar-ne simplement un enllaç al Calaix de sastre, però potinejar amb la informàtica (allò de “i si premo aquest botó… què passa?”) per a mi és més fort que el sentit de l’economia d’esforços. Ep, i me n’he sortit, però no té cap mèrit: de fet és molt més fàcil que no em pensava.

Si voleu donar-li un cop d’ull, ja sabeu: clic al “play”

Rebateig

No, no m’he carregat la pestanya que deia “Apunts”. El que passa és que li he volgut donar una nova utilitat i el nom no m’acabava de quadrar. Ara es diu “Calaix de sastre” i així queda més gràfic: hi pot anar qualsevol producte.

Caminant pel carrer he vist que ja s’està preparant l’espectacle: llums, aparadors i… acció! Tothom a consumir pels descosits. I, ves per on, he recordat una cançó dels Pets. N’he deixat un enllaç a la rebatejada Calaix de sastre per si la voleu sentir. És bona (si més no, jo m’hi sento molt identificada).

Minilectures

Ja que sempre tenim pressa, molta pressa, hi penjo lectures que es llegeixen ràpid, molt i molt ràpid.

Si us ve de gust, cliqueu a la pestanyeta Minilectures d’aquí a dalt. Ho prometo: menys de tres minuts.