Acuseu-me d’escèptica, però pel meu gust un fenomen mai no és inexplicable, sinó que simplement encara no s’ha pogut (o volgut) explicar. I ja està. Bé… per ser justos, he de reconèixer que sí hi ha un fenomen paranormal que em fa ballar el cap i em té garratibada i esmaperduda: la desaparició misteriosa i inexplicable de la nòmina mes rere mes. Esgarrifós. Molt esgarrifós.
Tanmateix, sempre hi ha gent a la qual les explicacions senzilles no els satisfà i necessiten veure transcendència per tot arreu i misteris i coses. Ho puc entendre; es pot tractar d’algú molt espiritual, o creient… o il·lús que es pot convertir en la víctima ideal dels barruts. Però com que ser una mica ximplet és gratuït, també puc entendre -però no aprovar- determinats numerets de fira:
Passi que l’any 1971, aprofitant que en aquells temps les marededéus ploraven i els santcristos sagnaven, algú trobés la fórmula per sortir al NoDo i fer uns calerons tot dient que al terra de la cuina, mentre fregia pebrots, hi van sorgir rostres del no-res. Total, allò de la “picaresca” ja estava inventat des d’abans no s’escrivís El Lazarillo de Tormes i en la pell de brau la tradició és la tradició.
Passi -una mica menys- que s’emboliqués la troca de mala manera i fins i tot l’alcaldessa de l’època digués, sense que li caigués la cara de vergonya, que aquell fenomen era autèntic. Total, encara que les cares no ho fossin, els turistes i curiosos sí que eren de debò i en un poblet tan petit qualsevol ingrés extra és benvingut i la pela és la pela.
Passi -força menys- que investigadors de fenòmens paranormals hagin ignorat que d’altres investigadors més normals hagin certificat que hi ha imatges en què s’aprecia el traç dels pèls del pinzell, que una taca així es pot fer amb sutge i vinagre, que un dibuix fet amb nitrat de plata es fa visible al cap d’un temps, que en les anàlisis s’han apreciat pigments i que fins i tot una de les cares no és altra cosa que l’empremta d’una sola de sabata del 39. Total, comparant-ho amb les bajanades que surten en la premsa groga i en programes televisius, això és peccata minuta.
Però el que em va provocar una vergonya aliena excepcional, va ser llegir el juny passat que gràcies a una aportació dels fons europeus FEDER (Fondo Europeo de Desarrollo Regional) es construiria un “Centro de interpretación de las caras de Bélmez” pressupostat inicialment en 858.000 €. No, sisplau, Europa no. La roba bruta i les ridiculeses es renten dins de casa, però no es pot anar per la vida dient que t’has gastat una pasta per erigir el museu del frau i de la credulitat. I per si en voleu dues tasses, més museus que això és cultura: uns altres 365.000 €, també del fons europeu, s’han destinat per fer el “Centro de interpretación de la santeria”, una mena de museu dedicat a un curandero que guaria els malalts donant-los boletes de paper de fumar com si fossin pastilles.
I encara que pugui semblar una broma no ho és. He consultat el web de l’Ajuntament i estan la mar de contents perquè les obres van a bon ritme: el desembre passat van acabar d’enderrocar un antic col·legi (quina ironia) i en pocs mesos tenen pensat acabar les obres. Ben aviat podrem anar a Jaén i visitar museus. Em sembla que jo em compraré un imant de nevera amb la cara de “la pava” i un paquet de paperets de fumar, així quan torni cap a casa puc fer una paradeta a Rasquera i fer unes compres… potser aleshores ho veuré tot més clar.