Dilluns (I’ts just another manic monday), mentre rumiava si per semblar estar desperta (a banda d’estar-ho) no em caldria algun toc de brotxa, vaig recordar un correu que em van enviar fa temps. Era tot un seguit d’imatges de l’abans i el després d’haver ficat (una micoooona de) maquillatge i un toc de pinta com cal. Creieu-me: ni la Mare de Déu de Lourdes té res a rascar al costat d’un bon estilista.
Així doncs, l’he buscat (ha sobreviscut miraculosament al darrer atac de “tinc la quota a petar/he de fer neteja”) i us en deixo una mostreta per fer-me entendre. Ja ho veureu, no res, quatre pinzellades de color i un pentinat amb gràcia i vet aquí que una cara sense gaire suc ni bruc esdevé angelical:
El problema ve quan es produeix l’efecte invers; és a dir quan rostres que habitualment tenen una pàtina de perfecció els veiem al natural:
Després d’aquesta col·lecció, no cal que ho digui, però:
Aneu amb compte i abans de pensar que esteu veient una deessa de l’Olimp intenteu esbrinar com és “con la cara lavá y resién peiná”; mai se sap què hi pot haver a sota del “titanlux”.
Tanmateix, ja ho veieu: si estiguéssim disposades a contractar un professional meravellós i a sacrificar dues hores diàries de la nostra atrafegada vida, sortiriem cada matí al carrer DI-VI-NES.
I per si no tinc prou credibilitat -no us en culpo-i no us ho acabeu de creure, us deixo un enllaç perquè pugueu veure el procés en viu a tota màquina i amb l’agreujant del programa més pinotxo de la història: el Photoshop
És clar que tot camí té dues direccions… us deixo un segon vídeo gravat amb el mateix ritme i contingut; si els aconseguiu veure sincronitzats encara és més divertit.
Ja veieu que de “mones” n’hi ha dins i fora de les pastisseries 😀 Bona Pasqua!