La Rosaura sempre m’envia uns correus genials, d’aquells que corres a reenviar perquè quan una cosa et fa gràcia sempre vols que els altres també riguin. Si ajuntem aquesta vocació de pregonera amb la sequera (o mandra) que darrerament no em deixa publicar gaires entrades, tenim com a resultat un plagi sense vergonya ni miraments per la propietat intel·lectual. Tot seguit us lliuro un descarat “copiar/enganxar” d’un dels darrers. Espero que rigueu una mica… encara que sigui a costa d’un humor un pèl càustic 😉
L’economia de les vaques: Economia Basca: Tu tens 2 vaques. Les munys. Et beus la llet que necessites i envies la que et sobra a Madrid. Economia Catalana: Tu tens 2 vaques. Les munys. Envies tota la llet a Madrid i et tornen la que volen. Economia Valenciana: Tu tens 2 vaques. Et vens les vaques, requalifiques el prat on pasturaven i fas un bloc d’apartaments. Creus que amb els diners podràs comprar tota la llet que vulguis, però com que els apartaments no es venen ni per casualitat t’acaben portant la llet des de Madrid. Economia Extremenya: Tu tens 2 vaques… i creus que si no fos pels catalans en podries tenir 3. Economia Andalusa: Tu tens 2 toros. Com els toros no es poden munyir t’esperes al bar fins que t’enviïn la llet des de Madrid. Economia Gallega: Tu tens 2 vaques, una és la teva dona i l’altre està subvencionada per Brussel·les. Economia Madrilenya: Per què vols tenir cap vaca, si a Madrid arriba la millor llet d’Espanya?
HOHOHO! (i no és riure de Pare Noel, és el meu)
El problema és que cadascú veu les vaques com les vol veure…tot i que jo les veig igual que el text, eh!!
Potser em poden culpar d’etnocentrisme (vacacentrisme?), però jo també ho veig així.
Tanmateix, si aquest acudit sortís d’un altre lloc ja ens podriem preparar per sentir “Economia Catalana: tenen llet de sobres perquè les vaques poden beure de sobres perquè els molt ***** es neguen a fer cap mena de transvassament solidari, i a sobre diuen que no en tenen prou i que en volen més perquè s’ho gastent tot (però tot, eh!) en consulats arreu del món i…” Ai, perdona, no segueixo que això pretenia ser un acudit i se m’està inflant la vena del coll 😦
Fa gràcia però no en té.
Segurament el transport de la llet també el paguem nosaltres i el segur, i les indemnitzacions si la llet arriba agre. Grrrr, ja em bé la mala llet.
Bona entrada d’any.
Sempre és bo riure… encara que sigui per no plorar 😦
Bon any!
Lo millor de tot és que si Catalunya fos independent passaria exactament el mateix però a petita escala (o almenys és el que jo sospito…). Sempre em fan molta gràcia els que es queixen del centralisme madrileny i s’obliden del barceloní…
No sé què dir-te; en tot cas, si l’escala fos més petita, l’aixecada de camisa també ho seria. I Barcelona no és un “florero” com Madrid, que la nostra vaca sí dóna llet. En tot cas, ens ho podrien deixar provar i així sortiriem de dubtes 😉
Que grans i que intel·ligents que són les aportacions de l’amic Madebymiki!
Montse, un post com aquest de tant en tant va molt i molt bé! No et sàpiga greu. Com a mínim en el meu cas, has aconseguit fer-me riure, que no és poc tenint en compte els temps en què vivim! 🙂
Bon any nou!
Sempre és un plaer estar en cordial desacord, tot i que no nego que aquest acudit té un important punt de demagògia; de fet els acudits són això… ara bé, el plantejament de les vaques basques… 😉
Celebro que t’hagi fet riure: és terapéutic!
Bon any, Jordi!
Això em recorda aquell post que vaig trobar en un bloc que està molt i molt bé….
Hahaha! De vegades penso que el teu bloc l’haurien de recomanar els metges 😀
Ains… més val que riguem per no plorar…!
Em pregunto si algun dia arribarem a veure “el ramat” muntat d’una altra manera.
Hola Montse,
Estic amb tu al respecte de que ens ho podrien deixar provar. Què increïble que la gent no pugui dir que vol ser, no?
Bé, anem a les Vaques.
A Catalunya el que li tornen és un iogurt i a punt de caducar.
Com dius, és un pel càustic però de vegades les coses que es diuen en conya amaguen veritat que d’altra manera resulten més difícils de dir.
Home, ara que ja hem tastat 300 anys de colonialisme ens podrien deixar 300 d’independència i així podríem veure què ens fa més el pes, oi?
I això del iogurt era quan les vaques eren grasses, que ara que estan magres el tema encara és més punyent 😦
Uf, quin tuf de tópic ragionalista i trillat! Em sembla a mi que les vaques son les mateixes arreu i qui es queda la llet mai son els qui la munyen sinó els que especulen amb la seva distribució. Aquí i a Honolulú
BON ANY!!
En el tema de la distribució de la llet podriem discutir, però que és el granger a qui li toca el rebre, en això hi ha total consens.
Bon any, arqueòleg!
Bon any…. amb bona llet !!
Moltes gràcies per posar les dues cireretes finals del 2011: inspirar el darrer post i escriure el darrer comentari.
Bon any, Rosaura. Un petonàs!!! 😀
Brutal!!! Així és molt més fàcil entendre l’economia espanyola. Crec que jo també faré un copia/enganxa.
Copia tant com vulguis que el refraneru diu que “quien copia a un copión tiene cien años de perdón” 😉
Molt mona la lliçó d’economia! Fa pensar en el tancament de corrals o de caixes…
Ai les caixes!
Economia banquera:
Tu creus que tens dues vaques, però en realitat estan hipotecades. Passes una mala ratxa i et trobes fora de l’estable, sense vaques, sense llet i amb uns paios que et segueixen demanant formatge. 😦
Ep, això de les caixes… vaig una mica endarrerida amb la premsa 😦
Deunido… Quina mala llet, oi? Si no fos perquè ho llegiria tothom et diria que hi estic completament d’acord… Ai!
I el cas és que pensava que això era un acudit fàcil, i guaita què acabo de llegir: http://politica.elpais.com/politica/2012/01/03/actualidad/1325626568_377324.html
La realitat supera la ficció… i ja cansa 😦
Ah, i no pateixis i digues el que vulguis que jo et guardo l’anonimat. Bon any nou, Àlex! (ups!)