Relativitat

–         A veure si ens entenem -va dir amb una expressió a mig camí entre l’estupor i la resignació-. Em dius que aquesta és la casa que volíem que fessis?

–         Efectivament.

–         I em vols fer creure que els plànols que ens vas ensenyar pertanyen a aquesta… aquesta… a això?

–         I tant. Només els ajustos clàssics: petites modificacions pels desnivells naturals del terreny, el que vosaltres m’heu fet canviar a darrera hora…

–         I nosaltres hem demanat això?

–         Fil per randa.

–         Volíem la cuina a la planta baixa i ens l’has posada al soterrani.

–         No si hi accedeixes des de l’habitació dels nens; aleshores podràs comprovar que només has de baixar un nivell.

–         I l’estudi, no havíem quedat que aniria a la primera planta?

–         Efectivament, si hi vas des del cantó de ponent del jardí, has de pujar una planta. Ara bé, la teva dona el volia més lluny de la cuina, així doncs si hi vas des del cantó de llevant, aleshores la planta l’has de baixar i tots contents.

–         I com és que he de pujar dues plantes per anar a l’habitació de matrimoni?

–         És relatiu: si t’ho mires des de la cuina en son dues, però des del menjador només una.

–         I això per què?

–         La Marta em va dir que era condició sine qua non que estigués al mateix nivell que l’habitació dels nens.

–         Però si per anar d’una habitació a l’altra hem de pujar i baixar cinc trams d’escala!

–         Bé, d’aquest detall no n’havíem parlat pas.

–         I es pot saber per què si accedeixo al rebost des del jardí de ponent en puc obrir la porta d’esquerra a dreta i si ho faig des del vestíbul ho he de fer de dalt a baix?

–         Aquí et dono tota la raó: les subcontractes, ja se sap, t’ofereixen pressupostos ajustadets, però de vegades els operaris són una mica barroers i…

–         I aquest banc que has posat enmig del passadís? També l’hem demanat?

–         No. Això és cosa meva. Pensa que de vegades costa una mica acostumar-se a aquestes solucions constructives tan originals i innovadores i, creu-me, si més no al principi ho agraireu. I ja veuràs com la teva casa farà furor entre les amistats. Una obra com aquesta no la fa ni en Nouvel. És que ho té tot: ampli, assolellat, funcional i amb el gimnàs integrat. Una filigrana, senyor meu, una filigrana!

.

Aquest relat és la meva primera participació en el blog “Relats conjunts“. El segueixo des de fa un temps i m’ha fet dentetes. Si algú més s’hi anima, ja sap 😀

Advertisements

28 Responses to Relativitat

  1. XeXu ha dit:

    Felicitats per la teva primera participació, quin bon debut! Ara mateix no et sé dir com em posaria si l’arquitecte m’ensenyés la casa acabada i fos tal i com es veu a la imatge… per tornar-se boig! Ben vist.

    • Montse ha dit:

      Moltes gràcies, Xexu (ets culpable de fer-me venir dentetes, que consti). Qui hagi fet reformes a casa o qualsevol cosa que se li assembli sap a què s’arrisca si “els deixa fer”… bé, potser no tant com en aquest cas… o sí…

  2. Sobretot amb el gimnàs integrat! Quin fart d’escales! Fa poc he anat a viure a Sant Boi a una casa, la meva habitació està al primer pis i el menjador a la planta baixa, els primers dies tenia cruiximents a les cames!!!

  3. rcasas22 ha dit:

    Bon relat, amb aquesta casa es farà salut i sentit de l’orientació.

  4. Yáiza ha dit:

    Ja veig que hauré d’anar al tanto abans de contractar un arquitecte… si és que últimament deuen regalar els títols de llicenciats a la tòmbola! =P (els de medicina no, eh!). Bon relat, com sempre! 😉

  5. Pons ha dit:

    Quin es el preu?

  6. McAbeu ha dit:

    Molt bo i mot ben escrit.
    Per cert, no es pot negar que l’arquitecte ha fet una verdadera filigrana però ja planyo als estadants, pobres! 😀

  7. Crític de cine ha dit:

    Subcontrates!!!! Jajajaja!!!

  8. Marta ha dit:

    Molt ben representat el lliure albir dels arquitectes per amor a l’art. 😉
    Pel que fa a la idea del gimnàs integrat, a mi em van dir una cosa semblant una vegada que vaig a anar a mirar un pis per Sants: un setè pis i sense ascensor (i, a més, el pis feia pena). El que ens ensenyava el pis, esbufegant i amb els colors pujats, ens va dir “així podeu estalviar-vos el gimnàs…”. Hahaha!

  9. Anna ha dit:

    Molt bona estrena!!
    a vegades m’agradaria una casa així, quan et criden sempre tens una excusa per no respondre!

  10. Elfreelang ha dit:

    Bon debut! un relat molt divertit i ben escrit! felicitats!

  11. Biel Coramet ha dit:

    tothom sap que el “ja que hi som” és el més car d’una reforma, però amb aquest arquitecte el cost pot ser desorbitat…

  12. Loreto ha dit:

    Clar, clar, els demanem l’impossible i llavors passen aquestes coses. Bona història

  13. Tomàs ha dit:

    El pis era car perquè venia amb GPS incorporat i personalitzat per a que cada estadant podés trobar allò que necessitava (el bany, el menjador…).

    El que més pateix en aquest pis és qui s’encarrega d’estendre la roba…, perquè no ha de ser fàcil!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: