Ai, els titulars!

Val a dir que intentar saber en quin món ens belluguem és una tasca farragosa perquè (en un món ideal) hauríem de contrastar diverses fonts per evitar una visió esbiaixada i mai de la vida limitar-nos al missatge de les lletres grosses i cridaneres dels titulars perquè ens pot dur a unes conclusions ben estranyes.

Per exemple: un noi de València a qui van operar el genoll i li van posar una pròtesi externa per a immobilitzar-li l’articulació, però que en no poder pagar-la, la hi van treure i la van reemplaçar per un guix. En uns mitjans subratllaven el fet que un treballador d’ortopèdia privada campés per un hospital públic, en d’altres comentaven el final feliç en rebre’n una de segona mà cedida per un veí, en d’altres en qüestionaven el surrealisme del procediment de tot plegat… però si fa o no fa tots deien el mateix fins que vaig arribar al titular “chachi”, gentilesa del Diario la República, d’Uruguai (agafeu-vos a la cadira): Le sacan rodilla por no poder pagar. AAAARRRGGGGHHH, no em direu que no us ve al cap aquesta imatge

(Sí, aquest és el cas d’un transplantat de cor sense targeta sanitària)

Tanmateix, deixeu-me fer d’advocada del diable i dir que reconec que alguna vegada (només alguna, eh!) amb el titular n’hi ha ben bé prou. Un exemple absolutament a l’atzar d’una notícia de l’altre dia al VilaWeb: Carlos Fabra: El New York Times me la porta fluixa. Confesso que ho vaig llegir per saber què deia el New York Times, perquè fa temps que tots intuïm que en aquest senyor tant se li enfot el mort com el qui el vetlla.

Per cert, aprofito per fer una crida que amb internet mai se sap. Senyor Fabra, de mare a pare: no sigui malparlat, home, que les criatures prenen exemple de les coses que veuen a casa i després l’Andreita ja sabem tots què va dient pel món (i no, en aquest cas entengui que no cola allò de dir: “Ui, això ho deu haver après al col·legi”).

Anuncis

12 Responses to Ai, els titulars!

  1. XeXu ha dit:

    Quina família. El que passa a València s’escapa de tota comprensió, com poden tenir aquests cacics, aquests corruptes tan flagrants de líders, i seguir-los votant. No m’estranya que en Ferran Torrent faci novel·les com xurros, de material no li’n faltarà mai.

    • Montse ha dit:

      Certament, això t’ho trobes en una novel·la i penses que a l’autor s’ha totcat del bolet i que en el món real no hi pot haver tanta impunitat.

  2. Pons ha dit:

    Doncs no creguis, amb tantes retallades no serà estrany veure per la seguretat social xamans en comtpes de metges…

  3. Crític de cine ha dit:

    A mi em ve al cap aquell titular que deia que havien multat a un home per tenir el rètol de la seva botiga en castellà. Està clar que depenent de com es diguin les coses, el significat pot canviar…i molt. O no recordem aquells acudits com: No es lo mismo dos tazas de te que dos tetazas, eh?

    • Montse ha dit:

      N’hi ha alguns (molts!) que en lloc del títol de periodista deuen tenir una etiqueta d’anís del Mono i no troben diferència entre informar i distorsionar.

  4. Pau Samo ha dit:

    Aquesta gent es creuen que estan per sobre del bé i del mal. És normal que se la porti fluixa el NYT si li ha tocat la loteria una dotzena de vegades. A mi em passaria igual ;-P

    • Montse ha dit:

      Segons diu, li ha “tocat la loteria” onze anys seguits, però tal com està muntat el país pot estar ben tranquil: abans que a ell, investigaran, jutjaran i condemnaran al calb de la loteria (què t’hi jugues?).

  5. Yáiza ha dit:

    Clap-clap-clap! Estic taaaan d’acord amb tu en aquest post! Els titulars sovint són odiosos per la quantitat de falsetats que comporten. Un dia vaig fer un post sobre això, també amb una notícia mèdica! Potser és perquè és el meu terreny, però sempre tinc la sensació que en les notícies científico-mèdiques és on es fot més la gamba.
    El dia que vaig llegir la notícia del noi del genoll de València, va ser en un diari poc fiable. Els meus contactes del facebook ho compartien esmaperduts. No vaig poder evitar posar en dubte la serietat i la imparcialitat de la notícia… als hospitals es fan bajanades, però tampoc tantes. I estic tipa de veure dia a dia, com la comunicació metge-pacient de vegades és ineficient i cadascú entèn el que vol. Així que vaig pensar que simplement… no s’havien entès amb el tema de la pròtesi. Aquestes coses passen.

    • Montse ha dit:

      Ui, doncs encara n’ha sortit una altra: “Un hospital de Valencia da el alta sin parte del cráneo a una hondureña sin papeles”. Independentment de fins a quin punt la cosa ha anat així, en l’article no hi havia ni rastre de la versió dels metges (qui, m’hi jugo un sopar, són els menys implicats en l’entrellat administratiu que envolta les intervencions).

  6. Tomàs ha dit:

    Jo ho entenc que en Fabra passi del NYT, té problemes molt més propers com per anar preocupant-se pel que diuen “allende los mares”.

    Al País Valencià (ull, crec que no podem dir-ho. ,oi?), s’ha obert un forat negre que sembla s’ha engolit totes les esquerres des de fa ja uns anys, i així els va, han passat de ser una terra miracles a tenir els mateixos o més problemes que els demés.

    • Montse ha dit:

      Fins no fa gaire, podria haver afirmat que passava de les coses que se’n poguessin dir a un costat i l’altre de l’Atlàntic. Ara (tant de bo) potser ja no n’estiguem tan segurs. Ha arribat un moment en què no sé si fa més mal les barbaritats que s’han fet o la impunitat amb què se’n poden sortir.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: