Això no m’havia passat mai: gairebé dos mesos sense publicar i sense que hi hagi cap causa que ho justifiqui. Potser, com apuntava al @PauSamo, hauré de pensar a canviar l’avatar de la cuereta per un d’altre.
Potser aquest aniria bé:
Tot i que tampoc aniria malament:
Aquest no sembla dolent del tot:
O aquest altre, que em donaria un aire més reflexiu:
O deixar-me d’amagar darrere d’animalets i deixar veure el meu autèntic jo:
El cas és que no sé per què no publico res; potser llegeixo massa els diaris i la realitat està arrasant qualsevol burrada que pogués idear per a la ficció (insuperable: el que passa darrerament, cap guió surrealista no ho podria superar) potser m’ha marxat la inspiració que mai no he tingut… hi hauria de pensar, però em fa massa mandra posar-m’hi.
Tanmateix, per si el que passa és que se m’han acabat les paraules, us demano ajuda: me’n podeu regalar una, o dues o tres? Es tracta d’intentar un exercici que vaig fer fa temps i que consisteix a agafar paraules (substantius, adjectius, verbs…) que no tenen per què tenir cap mena de relació entre elles i amb tot el grapat de mots, filar una història.
Em suggerireu paraules? M’ajudareu a desempallegar-me dels braços de Morfeu? 😀
Bon dia Montse, jo estic una miqueta com tu. Aquest any he publicat mooolt poc i no és únicament per motius d’estar enfeinada. Mandra, moolta mandra a fer ressenyes, a publicar-les i a seguir els blogs.
El mot que et proposo és xorc. Llegint “La mala dona” d’en Marc Pastor hi he descobert un nou significat: lladre. Tu pots triar el significat que més et convingui o agradi.
Xorc || 3. Lladre (en l’argot dels malfactors): cf. Vallmitjana Crimin. 61.
Quan arribarà la tardor?????,
Em consola saber que no sóc l’única en crisi bloguera… ni l’única que ja n’està fins dalt de tot de la xafogor 🙂
Ai caram, jo només en coneixia el significat d’estèril. Gràcies pel doble regal: la paraula i l’accepció.
Dues coses abans d’escriure un comentari:
1.- Des de fa dos mesos no m’arriben els teus nous post.
2.- Jo també mandrejo pel que fa a penjar post darrerament. Estic una mica cansat, necessito vacances.
Podries mirar el teu Blog i explicar-nos que és el que ha agradat més des del punt de vista del post més visitat o del més comentat (que no té perquè coincidir). També ens podries dir si aquest és el teu preferit o en canvi n’haguessis triat un altre.
1.- Acabo de mirar la llista de suscriptors i no hi ets, tot i que no recordo si abans hi eres i has desaparegut o si mai hi has estat. No sabria què dir-te, crec que la informàtica em té mania (de vegades els nous posts no em surten al reader).
2.- Brutus, fill meu, tu també?
3.- Molt maco: dic que estic mandrosa i m’encarregues feina. Mmmm…. bé, va, ho faré.
4.- I la paraula? On és la paraula? No em suggereixes cap paraula? 😦
Jo no m’havia subscrit al teu Blog, t’havia subscrit des del meu i fins fa unes mesos no havia tingut cap problema. Et tenia subscrita des de l’opció de “Els blogs que segueixo”. Ara, durant l’agost m’ho miraré amb calma.
4.- Sexe, cava, espelmes, tedi, calor, pluja, viatjar, vaixell, vela, mirada, esquena, cim, camí, núvol, calma, passió, ullal, plor, felicitat, planura, fera, somriure, llàgrima, llençol, pa, taló, cadira, pintura, llavis, diners, amor… Pots intentar utilitzar-les totes en un relat.
Caram, que “rumboso”. Serà divertit filar un relat en què buscar un lloc més o menys coherent a cada una de les paraules.
Un mot eh!! “Espanta-sogres” a aquest li tinc molt apreci… I per cert, m’alegra mooooooolt que estiguis per aquí cuereta!
Hahaha, ara ves a saber per què t’agrada tant aquesta paraula 😀 Fantàstic: la compro, la compro!
Es pot votar el canvi d’avatar??? Jo aposto pel del gatet, o també el de l’esquirol sobre aquesta mena de boina blava, és brutal! Bé, els teus posts, encara que força espaiats en el temps, es troben a faltar, així que espero que aquesta calor infernal que tenim també tingui l’efecte de fregir-te les neurones i després de l’estiu sigui més fàcil. Però per si de cas, jo et cedeixo una paraula que segur que t’agradarà, dona. És la que vaig fer servir quan es va fer allò d’apadrinar-ne una fa un temps: bandarra! Tinc una bonica relació amb ella, i no pensem malament ara, eh! Però em fa molta gràcia. Apa, a pencar.
Ai, qui pogués dormir amb aquesta placidesa, oi? Serà divertit rumiar com encabir una bandarra en el conte 🙂
jajajajajaja em sento aludida!!! Jo duc molts més mesos sense publicar!!!! Des de setmana santaaaa!!!! Ara tinc una feina molt estressant, treballo a les platges de Barcelona, el país dels guirilandis,… crec que no m’hi tornaré a posar fins al setembre… 😦 quina llàstima! A veure si trobes la inspiració!
And the winner is… Sí, has batut tots els rècords, però tard o d’hora torna, eh!
Jo et suggereixo l’avatar del Koala ja que aquest l’animal que més dorm de tots.
La meva paraula recomanada es megalomania (o qualsevol derivat). El motiu
Gràcies. Això cada cop es posa millor… una bandarra megalòmana que roba i que… perdona, necessito una aspirina…
Montse, ja et trobàvem a faltar! Però ja se sap, l’estiu…
Jo et suggereixo un verb, va: emmirallar.
Emmirallar pot donar molt de joc… a veure si la sé aprofitar com cal. Gràcies!