Arreveure!

Ahir, quan anava cap a cal metge, vaig veure el senyor Pere. Jo, tota atabalada, baixava la rambla pel cantó de l’ombra mentre ell pujava per la vorera assolellada. Caminava a poc a poc amb la mirada dolçament perduda de qui passeja mentre no va enlloc. Vestia la mateixa camisa blanca i la corbata negra tan elegant amb què el vaig veure el darrer dia. Duia els esclarissats cabells grisos perfectament enclenxinats, el bigotet polidament retallat i la pàl·lida cara ben rasurada. Ens vam creuar i em va dedicar un somriure i un lleu gest amb la mà. -Fins aviat, maca -em va dir. Li vaig tornar mecànicament la salutació. Fins aquí no tindria res d’especial si no fos perquè l’havíem enterrat dijous passat.

10 Responses to Arreveure!

  1. madebymiki ha dit:

    Uf!!, això ja m’ha passat alguna vegada, i és esfereïdor.

    Com sempre deia un difunt parent meu: “Avui hi som, i demà també”. Tan sols va fallar una vegada…

    • montsellado ha dit:

      A mi també i l’esgarrifança que corre pel moll de l’os és inenarrable. Després penso que simplement s’assemblava a X i em quedo més tranquil·la. Ara bé, si algún dia ensopego algun d’aquests “dobles” i em saluda amb un “fins aviat”, de debó que caldrà trucar al 112.

  2. Tomàs ha dit:

    Màgia blanca, màgia negre, vudú caribeny….i Ca la Lladó!!!

    El verdader, únic i darrer ensurt és el que s’emporta un en trobar-se amb si mateix.

  3. puricatala ha dit:

    Crec, que la ment ens juga aquestes males passades per fer-nos saber que nosaltres encara hi som, i que hem de viure tots els moments amb plenitud, no valorem res; ni tan sols la cosa principal i primera de totes “estar vius”

  4. Reflexionem-hi ha dit:

    Hohohohoh! Quin yuyuuuu!!!!

  5. afbourdiol ha dit:

    No m’ha passat mai, però fa poc ho vaig llegir en un altre bloc (potser l’autora treu el cap). Un microrelat impecable.

    • montsellado ha dit:

      Oh, ni et passarà; aquesta mena d’ensurts només els patim els que som uns fisonomistes terriblement dolents… i que a més a més tenim una memòria molt minsa (acabo de rellegir el conte de la Marta, sort que no és ben bé el mateix que si no encara em denunciaria per plagi!).

      Impecable? 🙂 (somriure beatífic)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: