No, ni fred ni calor. El xou de diumenge que ve no em provoca filies ni fòbies, però he vist això i com que m’ha fet gràcia he pensat compartir-ho amb vosaltres. També us he inserit l’enllaç dels blocs dels creadors per dos motius: el primer perquè ningú no em pugui dir que m’apropio de coses que no són meves i el segon perquè no us els podeu perdre SÓN BONÍSSIMS! 😀
This entry was posted on divendres, 5 de/d' Novembre de 2010 at 4:45 pm and is filed under humor. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed.
You can leave a response, or trackback from your own site.
No te n’estiguis, home. Encomanar somriures hauria d’estar catalogat com a deure cívic (i amb la que cau, encara més).
I ben mirat potser sí que lliguen; és el happy end que ens demana el cos… bé, happy happy… confio que no hi hagi res de premonitori en aquesta historieta (ai l’AVE!)
Sí, em sembla que començo a entendre per què en diuen “xarxa”. Deu ser per això que tot sovint em sento enxarxada? (ja veig que el mètode d’assaig i error que faig servir amb les eines informàtiques algun dia em costarà un disgust) 🙂
Ja ho pots ben dir. Si és cert que la cara és el reflex de l’ànima… aquesta no augura res de bo. Em pregunto per què van triar algú com ell, amb un passat tan qüestionable, com a cap i representant de l’església. No hi havia ningú més escaient?
Ja l’havia vist en algun altre blog i és boníssim!!! Jo no esperava al Papa, però tot ha passat i segur que d’aquí a cinc dies ja ningú en parlarà.
Salutacions.
A mi m’ha fet ràbia que tot i els diners que es gasta de la meva butxaca, aquest paio vingui a insultar-me a mi, com a laïcista i homosexual.
Peró bé, l’afluència ha estat escassa i tot plegat ha quedat en un publirreportatge de la Sagrada Família
I a mi, com a dona, m’insulta amb el seu discurs missògin: anem ben servits! Tanmateix, com molt bé dius, la rebuda poc entusiasta que ha tingut retrata prou bé l’opinió que en tenim la majoria.
Aquest blog ha estat honrat, per part de MadeByMiki, amb el premi Liebster. Gràcies!
La immersió lingüística és l'única esperança per la supervivència del català i l'única via per assegurar la cohesió social del país. Si ara acatem estarem firmant la sentència de mort a més de 1.000 anys de llengua i cultura catalanes. És l'hora de ser lliures. I tenim pressa, molta pressa!
Avui, fruit d'aquest exercici d'anys, estic completament convençut de dues coses: primera, que si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur; i segona, del lligam inextricable entre poble, individu i llengua: una llengua no pot ser digna i mantenir-se si qui la parla no viu amb dignitat i confiança i si el poble que la té com a patrimoni no és lliure sinó que viu subjugat, com nosaltres, durant segles a un Estat que sempre ens ha sigut hostil.
Adéu-siau i gràcies!
Enrique Jardiel Poncela
Història és, sens dubte, exactament el que es va escriure, però ignorem si és exactament el que va passar.
Leo Bassi
Quan els polítics es dediquen a fer el pallasso, als pallassos no els queda més remei que dedicar-se a fer política.
Enric Casasses
El cervell va més ràpid que la raó: delira, somia, fa salts mortals, funciona de mil maneres. Jo no estic en contra de raonar, ni molt menys, però no considero que la raó sigui el monarca. Vull democràcia interna entre totes les potències de l'ànima.
Woody Allen
No conec la clau de l'èxit, però sé que la clau del fracàs és tractar de complaure tothom.
Benedict Allen
L'exploració no és conquerir obstacles naturals o plantar banderes, sinó fer-te vulnerable, obrir-te i deixar que els llocs i la gent et marquin.
Albert Einstein
La dificultat no rau en les noves idees, sinó a escapar-se de les velles.
Stanislaw Jerzy Lec
Les accions no esdevingudes provoquen sovint una catastròfica manca de conseqüències.
Voltaire
La civilització no va suprimir la barbàrie, la va perfeccionar i la va fer més cruel i bàrbara.
Joan F. Mira
Afortunadament, el món està ple de contradiccions i de coses que no encaixen; aquesta és la gràcia.
Mohandas K. Gandhi
La Terra dóna recursos per a les necessitats de tothom, però mai no en donarà prou per sadollar l'avarícia d'uns quants.
Liu Xiaobo
Per un intel·lectual ansiós de llibertat en un país dictatorial, la presó no és sinó el primer pas. Ara que he fet aquest pas, la llibertat és a prop.
Ernest Hemingway
La paperera és el primer moble en l'estudi de l'escriptor.
Federico Fellini
La televisió és el mirall on es reflecteix la derrota de tot el nostre sistema cultural.
Albert Pla Nualart
I, tanmateix, no puc evitar suggerir a l'amable lector que no faci el salt del no és normatiu al no és català. El DIEC el fa l'IEC, el català el fem entre tots.
Això del català, podem fer-ho més fàcil
Heràclit
Allò que és contrari és útil, i és d'allò que es troba en lluita que en neix l'harmonia més bella: tot es fa per discòrdia.
Joan Maragall
Cada terra comunica a les més substancials paraules dels seus homes un sentit sentimental que no hi ha diccionari ni gramàtica que l'ensenyi.
Walter Lippman
Allà on tothom pensa igual, ningú no pensa gaire.
JM Castellà
El llenguatge és un fenomen essencialment enllaçat amb la vida. A través de la llengua ens fem, creixem, actuem, negociem, jurem, ens odiem i ens estimem. Amb la llengua ens mostrem o ens amaguem. Per la llengua ens identifiquem i compartim una cultura i un món. Aprenem a jugar amb les paraules i a entendre le bellesa de dir i de fer un poema. Pel llenguatge som i ens relacionem, lluitem per comunicar-nos i creem discursos que són noves realitats que ens embolcallen, ens mimem i ens atrapen.
Text "robat" a en David Bargalló
Pau Casals
L'amor pel propi país és una cosa esplèndida. Però per què aquest amor s'hauria d'aturar a la frontera?
Friedrich Nietzsche
I els que no podien sentir la música es pensaven que els que veien ballar estaven bojos.
Daniel Cassany
Reivindicaré l'ús actiu de l'escriptura per a l'oci, per divertir-se, per aprendre, per pensar, per matar el temps, i sempre sense cap pretensió literària.
La cuina de l'escriptura
Mario Moreno “Cantinflas”
Alguna cosa dolenta deu tenir la feina; si no, els rics l'haurien acaparada.
Giovanni Papini
Si és cert que en cada amic hi ha un enemic potencial, per què no hauria de ser que en cada enemic s'hi oculti un amic en espera de la seva hora?
Jean-Claude Carrière
Sempre s'ha de seguir qui cerca la veritat i sempre defugir aquells que l'han trobada.
Elias Canetti
El que ha après prou, no ha après res.
Bertrand Russell
L'ortodòxia és la tomba de la intel·ligència.
Santiago Rusiñol
Enganyar els homes d'un en un és un bon tros més difícil que enganyar-los de mil en mil.
Josep Pla
És molt més còmode i fàcil de creure que d'aprendre, que de conèixer. La constatació d'aquest fet ens podria portar a creure que les concepcions religioses són permanents, a qualsevol nivell.
Notes del capvesprol.
Jorge Luis Borges
La màxima aspiració d'un escriptor ha de ser ajuntar paraules que abans mai no hagin estat en contacte.
Manuel Vicent
Admeto que el toreig sigui un art si a canvi se'm concedeix que el canibalisme és gastronomia.
Montserrat Roig
Hi ha notícies que no es publiquen perquè no fan vendre. Ni que les regalis, te les pubiquen. La felicitat o la tendresa no són rendibles.
Ramon Llull
- Digues, foll, has diners?.
- He amat.
- Has viles, ni castells, ni ciutats, comdats ni ducats?
- He amors, pensaments, plors, desirers, treballs, llanguiments, qui són mellors que emperis ni regnats.
Llibre d'amic e amat
Bonaventura Carles Aribau
En llemosí sonà lo meu primer vagit
quan del mugró matern la dolça llet bevia.
En llemosí al Senyor pregava cada dia
e càntics llemosins somiava cada nit.
Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
puix surten mes raons del centre de mon pit.
[…] https://montsellado.wordpress.com/2010/11/05/ni-fred-ni-calor/: […]
Brutal!!!!, quin tip de riure, me’l he copiat al blog, això si he posat un link cap aquí.
Merci.
Celebro que t’hagi agradat. Aquests ninotaires són genials!
No me’n he pogut estar, i mira que els dos vídeos no enganxen gaire…
Bon cap de setmana!
No te n’estiguis, home. Encomanar somriures hauria d’estar catalogat com a deure cívic (i amb la que cau, encara més).
I ben mirat potser sí que lliguen; és el happy end que ens demana el cos… bé, happy happy… confio que no hi hagi res de premonitori en aquesta historieta (ai l’AVE!)
M’heu fotut un lio amb això dels multienllaços entre vosaltres dos!
Molt bo el vídeo i molt currat. Tenen imaginació i talent. M’encanta el final de dràcula.
Molt divertit.
Sí, em sembla que començo a entendre per què en diuen “xarxa”. Deu ser per això que tot sovint em sento enxarxada? (ja veig que el mètode d’assaig i error que faig servir amb les eines informàtiques algun dia em costarà un disgust) 🙂
Hahahahaha!!! El títol no fa justícia a l’entrada.
algú s’ha plantejat el que costarà mantenir la Sagrada Família.
Ara que escric això, aquest ninotaire em recorda la caràtula de la sèrie de Dagoll Dagom:
a partir del tall 1.27
Ai, els calerons! No pateixis, home, que fer Barcelona més visible segur que compensa.
Que mono, que mono, que mono!! M’encanta el “pa pa” tananannanananananana “pa, pa”! I el “Aveee”!! 😀
El “PA, PA” més que no pas l'”AVE”! (ai quin iuiu!)
A mi la cara d’aquest paio no m’agrada gens ni mica, fa iuiu…
Ja ho pots ben dir. Si és cert que la cara és el reflex de l’ànima… aquesta no augura res de bo. Em pregunto per què van triar algú com ell, amb un passat tan qüestionable, com a cap i representant de l’església. No hi havia ningú més escaient?
Ja l’havia vist en algun altre blog i és boníssim!!! Jo no esperava al Papa, però tot ha passat i segur que d’aquí a cinc dies ja ningú en parlarà.
Salutacions.
Ben cert. Per sort o per desgràcia tenim altres coses en què pensar.
Gràcies per la visita.
A mi m’ha fet ràbia que tot i els diners que es gasta de la meva butxaca, aquest paio vingui a insultar-me a mi, com a laïcista i homosexual.
Peró bé, l’afluència ha estat escassa i tot plegat ha quedat en un publirreportatge de la Sagrada Família
I a mi, com a dona, m’insulta amb el seu discurs missògin: anem ben servits! Tanmateix, com molt bé dius, la rebuda poc entusiasta que ha tingut retrata prou bé l’opinió que en tenim la majoria.
Gràcies per comentar!