Algú que hi entén m’ha dit que no aniré a la presó si us faig cinc cèntims (una altra vegada) del llibre del senyor Ortega. Ho he hagut de preguntar perquè des que els de la SGAE es fiquen fins i tot amb les obretes dels nanos d’institut… Ara els alumnes hauran de representar quelcom que tingui els drets d’autor caducats com per exemple qualsevol conte dels germans Grimm, en la seva versió inicial i truculenta . Ep!, això de truculent no és broma. Fa temps en vaig llegir una versió més propera a l’original del que n’estem acostumats i són autèntics relats de “sang i fetge” -que en diem a casa-. Vaig quedar de pedra; res a veure amb Disney.
Els colors tenen plural?
No tots els colors fan forma de plural afegint la lletra -s, com la majoria de mots. D’una banda, hi ha els colors que al singular tenen paraula pròpia, és a dir que disposen d’un terme que els designa, i en aquest cas sí que farem el plural; són els clàssics colors del parxís (groc, verd, blau i vermell), el blanc, el negre, el gris i el marró. En aquests casos, parlarem de pantalons grocs, sabates vermelles, dies grisos o pigues marrons. I de l’altra, en canvi, no tenen forma de plural tots els colors el nom dels quals prové d’un objecte, una flor, un fruit o qualsevol altre element de la natura. Així doncs, direm jerseis taronja (no taronges), mitjons rosa (no roses), camises blau cel o pilotes lila.
Aplicat al futbol, això explica la diferència a l’hora de fer el plural dels seguidors i els jugadors del Barça i l’Espanyol. Els primers són els blaugrana (no blaugranes) perquè grana prové del fruit de la magrana, mentre que els segons són els blanc-i-blaus perquè, com hem vist, blau sí que té plural. I direm, també, els blancs (del Reial Madrid) però els grana (del Nàstic); els verd-i-negres (del Joventut de Badalona) però els malva (dels Minyons de Terrassa); i també les pàgines grogues (de Telefònica) però les pàgines salmó (de La Vanguardia).
Títol: Tinc un dubte. El petit llibre del català correcte. Autor: Rudolf Ortega Editorial: La MagranaApa, i ja no comento res més d’aquest llibre, que encara que no sigui il·legal fer citacions tampoc crec que se n’hagi d’abusar. De fet, de les 250 que té el llibre (totes molt recomanables, pel meu gust) només n’he fet 3… ho dic a tall d’excusa per si el meu “assessor jurídic” no està tan ben informat com jo creia…
Montsellado's BloG 
És molt interessant això dels colors!
Tot el llibre Tinc un dubte és, pel meu gust, molt interessant. Ara, en Rudolf Ortega n’ha editat un altre que va en la mateixa línia i que es titula Tinc més dubtes (molt escaient, oi?). Encara no l’he començat, però només de fullejar-lo ja m’ha donat molt bona impressió.