Oh, la primavera!

20 Març 2012

Que sí, que sí: que hi ha més al·lèrgies, que provoca astènia, que ens recorda que fem tard per a “l’operació bikini”, que l’augment d’insolació afavoreix les migranyes… però cal reconèixer que la primavera -en la nostra latitud- té una potència que no deixa indiferent. Fins i tot, hi ha qui -en veu baixa perquè no la prenguin per ximpleta- se n’ha anat a la feina cantussejant aquests versos que en la veu de la Maria del Mar Bonet adquireixen notes d’aigua clara (en la meva, no ens enganyem, no tant).

Febrer m’ha duït la carta tan precisa:
vol que els lilàs s’obrin pels dits
i, en el cor, m’hi creixi una palmera.
Què exigent que ve la primavera!

Què exigent que ve la primavera,
i el meu cor tan malaltís,
tenc por que es cremi dins de la foguera,
no puc desfer-me del seu encís.

No puc desfer-me del seu encís,
obrir les branques i ballar amb ella,
pentinar-me al seu vent la cabellera,
cantarles llunes de les seves nits.

Cantar les llunes de les seves nits,
cantar vermells de la tardor,
cantar el silenci de la nova neu,
cantar, si torna, el dolorós amor.

Cantar, si torna, el dolorós amor
i néixer un poc més en l’intent,
i créixer un poc més cada entretemps
i volar amb el vent i les noves llavors.

Volar amb el vent i les noves llavors;
qui sap on el vent em portarà,
a dins el cor d’una terra antiga,
o creixeré al fons de la mar.

Febrer m’ha duït la carta tan precisa:
vol que els lilàs s’obrin pels dits
i, en el cor, m’hi creixi una palmera.
Què exigent que ve la primavera!

I per celebrar que avui hem encetat la primavera, us enllaço uns minuts de color i d’acrobàcies aèries i de bellesa allà on no la veiem; després de veure-ho, no em podreu negar que un ratpenat pot ser un animal bellíssim i que un insecte pot lluir com la gemma més preciosa.