Utilitat social

18 Mai 2012

Tenia consciència cívica i, com sempre, va dipositar cada fracció de deixalles en el contenidor adequat. Va fer un paquet amb la roba i les sabates i el va llençar en el contenidor solidari. Les revistes van anar al contenidor blau. Les llaunes de precuinats, al contenidor groc. Les ampolles de vi, al de color verd. Finalment, de mica en mica, el gran munt de matèria orgànica, tallada en petits bocins per afavorir-ne el compostatge, va anar a parar al contenidor marró.

Es va quedar mirant com el camió engolia les bosses amb fulles d’enciam, pells de taronja i trossos de carn, i enfilava camí cap a la deixalleria. Va imaginar com seria el procés: de la cuina de casa, al contenidor; del contenidor, a l’ecoparc; en l’ecoparc ho farien fermentar i produiria biogàs. Per acabar, farien madurar les restes fins aconseguir convertir-les en adob orgànic i s’empraria en els jardins públics.

Va sentir una íntima esgarrifança de satisfacció: matèria orgànica per adobar els jardins, arbres més alts, flors més acolorides i gespa més verda gràcies al compost. Havia aconseguit el que semblava impossible, el que mai hauria imaginat. Per fi li havia trobat utilitat: aquells 97 quilos d’homenot tindrien un ús social.