Voldria afegir-hi alguna paraula més, però se m’han glaçat totes en la gola i els dits s’han garratibat sobre el teclat.
Així doncs, gaudiu-ho i prou.
I si en voleu dues tasses, aquí hi ha un segon vídeo (que, ignorant de mi, no he sabut enganxar directament):
This entry was posted on dissabte, 20 de/d' Abril de 2013 at 12:59 pm and is filed under coses meves.... You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.
Avui, fruit d'aquest exercici d'anys, estic completament convençut de dues coses: primera, que si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur; i segona, del lligam inextricable entre poble, individu i llengua: una llengua no pot ser digna i mantenir-se si qui la parla no viu amb dignitat i confiança i si el poble que la té com a patrimoni no és lliure sinó que viu subjugat, com nosaltres, durant segles a un Estat que sempre ens ha sigut hostil.
Adéu-siau i gràcies!
I, tanmateix, no puc evitar suggerir a l'amable lector que no faci el salt del no és normatiu al no és català. El DIEC el fa l'IEC, el català el fem entre tots.
Això del català, podem fer-ho més fàcil
El llenguatge és un fenomen essencialment enllaçat amb la vida. A través de la llengua ens fem, creixem, actuem, negociem, jurem, ens odiem i ens estimem. Amb la llengua ens mostrem o ens amaguem. Per la llengua ens identifiquem i compartim una cultura i un món. Aprenem a jugar amb les paraules i a entendre le bellesa de dir i de fer un poema. Pel llenguatge som i ens relacionem, lluitem per comunicar-nos i creem discursos que són noves realitats que ens embolcallen, ens mimem i ens atrapen.
Text "robat" a en David Bargalló
Reivindicaré l'ús actiu de l'escriptura per a l'oci, per divertir-se, per aprendre, per pensar, per matar el temps, i sempre sense cap pretensió literària.
La cuina de l'escriptura
És molt més còmode i fàcil de creure que d'aprendre, que de conèixer. La constatació d'aquest fet ens podria portar a creure que les concepcions religioses són permanents, a qualsevol nivell.
Notes del capvesprol.
La màxima aspiració d'un escriptor ha de ser ajuntar paraules que abans mai no hagin estat en contacte.
Admeto que el toreig sigui un art si a canvi se'm concedeix que el canibalisme és gastronomia.
Hi ha notícies que no es publiquen perquè no fan vendre. Ni que les regalis, te les pubiquen. La felicitat o la tendresa no són rendibles.
- Digues, foll, has diners?.
- He amat.
- Has viles, ni castells, ni ciutats, comdats ni ducats?
- He amors, pensaments, plors, desirers, treballs, llanguiments, qui són mellors que emperis ni regnats.
Llibre d'amic e amat
En llemosí sonà lo meu primer vagit
quan del mugró matern la dolça llet bevia.
En llemosí al Senyor pregava cada dia
e càntics llemosins somiava cada nit.
Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
puix surten mes raons del centre de mon pit.
La Pàtria -fragment- (1833)
Montsellado's BloG
què dius? que tu també t’animes a provar-ho?
Diguem que sóc de la gent que a partir del 10è pis d’altura s’aferra a la barana i tira el cul enrere quan surt al balcó.
Jo em pregunto: Que porta a una persona a intentar fer aquestes coses? Mola tant el factor risc com per arriscar la vida? Jo recordo que estava nerviós al tronar les pelicules sense rebobinar al video-club i això se m’escapa de la ment.
I sembla que a diferencia de l’últim temerari aquest no té patrocini
L’adrenalina deu ser de les drogues més dures; no hi trobo altra explicació.
Vaig veure el vídeo i em vaig quedar amb tanta facilitat de paraula com tu. Espectacular, l’ésser humà cada cop té menys límits. Ara que, suposo que els vídeos de tota la gent que es mata provant coses d’aquestes no surten a la llum, oi?
Ai, calla, calla: un petit error de càlcul i… aaagggghhh!
Em compro la samarreta segur! ;P
Hi ha d’haver maneres més senzilles de fer màrqueting… 😉
Vaig veure el video a les notícies i vaig alucinar!! Ara he alucinat més amb el vídeo del link i les imatges que aquest tio ha enregistrat.
És tan increïble que si el publiquen el 28 de desembre no me’l crec.
Hi vaig estar en allà farà uns 5 anys. Veure el vol és impressionant, però trobo més al·lucinant les preses que hi ha laterals en les quals s’aprecia més la velocitat a la que hi passa.
Crec recordar, puc estar equivocat, que va passar a uns 110 0 120Km/h.
Imagino que aquest paio s’ho haurà passat d’allò més bé. Estan molt bé també les proves que fa.
Ell segur que s’ho passa d’allò més bé (una cosa així només es pot fer per gust), però la familia propera… no sé, no sé: això m’ho fa un fill i em mata de l’ensurt!
Estava pensant que què hagués passat si arriba a fallar? Qui netejaria les vísceres incrustades a la roca? el govern de Noruega?
Aix! Tots hem pensat que podia acabar com un mosquit esclafat contra el parabrises d’un cotxe a l’autopista, però no calia ser tan específi, home. En tot cas, imagino que el “marrón” seria nostre: quan venen els nanos del Saloufest no ve cap equip de neteja britànic darrere les gitarades 😦