La veritable història de la princesa i el pèsol

En Martí era el jove pagès amb el futur més prometedor de la zona: treballador incansable, innovador, de bon tracte i molt eixerit. Tot i que no era el que en podríem dir guapo, guapo, tenia enamorades totes les mosses de la contrada que en valoraven l’encant i que només li trobaven un defecte: sa mare.

De fet, no és cap raresa: tota mare veu en el seu fill un diamant sense polir a qui cap noia li arriba ni a la sola de la sabata. El problema és que la mare d’en Martí anava un  passet més enllà i estava absolutament convençuda que el seu fill només es podia casar amb una princesa. Segons ella, era cosa del destí: li ho havien profetitzat en somnis mentre n’estava embarassada. El seu pare, molt més prosaic, li replicava que si aquell dia no s’hagués afartat de maduixes amb nata abans d’anar a dormir no hauria somniat bestieses. En Martí, per evitar la mala maror, esperava que li passés la dèria i no deia res.

Però vet aquí que va arribar el dia en què va conèixer la seva “princesa”. Va ser en el ball d’envelat de la festa Major que va veure la Mariona de ca n’Amat i només els calgué creuar una mirada per saber que estaven fets l’un per l’altre. Somrient com un babau i enamorat fins el moll de l’os, l’endemà ho va dir als de casa i es va trobar amb un petit problema: la mare. No hi havia res a fer: o demostrava que era una princesa, o no entrava a casa com a jove.

Segons el que havia llegit (ai, Senyor, quins referents!) per acreditar dita noblesa i sensibilitat havia de dormir dalt d’una muntanya de matalassos sota dels quals hi hauria un pèsol. Si la noia detectava el llegum, era la prova irrefutable que la mare necessitava. El pare va protestar perquè no entenia què pintava una nora figaflor en una casa de pagès. La mare va dir que el destí era el destí. En Martí va reflexionar una estona i els va proposar un tracte: ell posaria un pèsol a sobre del somier, la mare el cobriria amb tants matalassos com li vingués de gust i ningú no avisaria la Mariona de l’objecte de l’experiment. Si l’endemà la noia deia que el llit li havia fet passar mala nit, els deixarien casar i no se’n parlaria mai més de la vida.

I així ho van fer. Van organitzar una matança del porc per al cap de setmana i hi van convidar la Mariona i la seva mare, que era mocadera. L’habitació de les convidades, la van preparar tal com ho havien pactat: un llit normal per a la mare i un amb pèsol i ració extra de matalassos per a la filla. Val a dir que quan la noia va veure el parament va quedar força impressionada, però com que l’amor és cec (i una mica ximple), no va dir res i va grimpar dalt de tot sense dir ni piu.

L’endemà es van llevar ben d’hora per fer les botifarres. La mare de la Mariona va ser la primera d’aparèixer a la cuina, fresca com una rajada i disposada per la feina. Uns minuts més tard va aparèixer la pobra mossa amb els ulls inflats, mal de ronyons i badallant contínuament. Pel que sembla, havia passat molt mala nit entre trobar la postura per dormir i mirar de no caure del llit. En Martí va mirar complagut a sa mare i li va picar l’ullet: “això és cosa del destí, oi, mare?”. La mare va arrufar el nas, però no va gosar dir res perquè un tracte és un tracte.

I en Martí li va declarar el seu amor a la Mariona.

I la Mariona li va dir que ella també l’estimava.

I ningú no hi va posar cap objecció.

I el pare es va fer un tip de riure tot dient que era cosa del destí.

I la mare feia morros, però no deia res.

I tots plegats van ser feliços i van menjar anissos.

I és que quan el destí està escrit en les estrelles…

Ai, les estrelles!

Per cert, ja us havia dit que en Martí era un pagès excepcional?

Però excepcional, eh!

PatataGegant

Apa, ara no us escandalitzeu: de ben segur que el destí existeix… però què té de dolent donar-li una empenteta? 😉

Anuncis

20 Responses to La veritable història de la princesa i el pèsol

  1. Yáiza ha dit:

    M’agraden els contes de la princesa del pèsol i tooootes les seves variants!! De fet, en tinc una de personalitzada i feta a mida!!). Molt xulo el teu i hi estic d’acord… Destí o no destí… Tampoc cal encantar-se!

    • Montse ha dit:

      Hola Yáiza! Encantada de retrobar-te 😀 És que trobo molt divertit pintar sentit comú en les històries fantàstiques i una pinzellada de màgia en les normals (esperit de contradicció, ves).

  2. XeXu ha dit:

    Sí que era espavilat en Martí! D’això se’n diu apostar a cavall guanyador. Encara que no cal dir que hi ha qui dormira sobre aquest pèsol-patata gegant i ni s’immutaria. O encara més, princeses que passarien una nit de gossos però no ho reconeixerien, dirien que han dormit de conya per no ofendre els amfitrions.

    Res, que si pots donar un cop de mà al destí, escolta, aprofita-ho, que no sempre es pot. Molt ben escrit el conte, cosa que no és cap novetat.

    • Montse ha dit:

      No li va explicar la “lletra petita” a la mare, però de vegades ja va bé saltar-se alguns detallets, sinó en Martí se’ns quedava conco.

      Celebro que t’hagi agradat el conte. Moltes gràcies 🙂

  3. Reflexionem-hi ha dit:

    Però vols dir que això no és una patata?? M’ha encantat igualment, hehe, tot i que en el Reader hi apareix primer la foto i ha aixafat la sorpresa! “no entenia què pintava una nora figaflor en una casa de pagès”, hahaha!

    • Montse ha dit:

      És que no vaig trobar cap pèsol gegant, així que em vaig haver de conformar amb alguna imatge que expliqués com n’era de bon pagès (rodolí!).

      Coi de Reader 😦 la gràcia dels contes breus és el factor sorpresa i me l’ha espatllat. Sort que no tothom entra per aquí i algú no ho pillarà des del minut zero.

  4. Tomàs ha dit:

    I jo que pensava que havia dormit malament perquè en Martí i ella havien estat tota la nit…, buscant el pèsol!!!

    Digues que si, que si el destí existeix no està de més ajudar-lo si en tenim la possibilitat.

    Amb aquesta mostra, no vull ni saber com seran els melons de la figaflor i els picarols del Martí. Visca el camp!

    • Montse ha dit:

      Però home, en la mateixa habitació que la sogra? En l’època en què es matava el porc en les masies i les parelles es quedaven a viure en la casa pairal la gent era més recatadeta.

      Això sí, ja veus que en el món rural totes les coses són més… com dir-ho… ufanoses, això mateix, ufanoses.

      • Tomàs ha dit:

        No hi ha com dominar un idioma com per haver trobat la paraula “ufanoses” per fer-nos imaginar allò que jo deia de manera més barroera.

        Crec que en aquestes masies hi havia més germanor de la que sospites.

      • Montse ha dit:

        No tens remei: veus festa i xerinola per tot arreu!

  5. Pons ha dit:

    No fos cas que sense ajuda el destí s’equivoqui.
    Bona versió 😉

  6. TIRANT LO BLOC ha dit:

    … que en són de savis a pagès…

  7. Quins pagesots que confonen la patata amb el pèsol! Jejeje Reflexionem-hi té raó en destacar la millor frase del relat! I quina gràcia m’ha fet! Els meus avis tenien una casa a Ca n’amat, de fet, com que sempre dèiem “anem a Ca n’amat”, em pensava que era la casa que es deia així!

    • Montse ha dit:

      Dona, fes-te’n càrrec: és molt difícil trobar pèsols de la mida escaient 😉

      Per cert, a Gavà també tenim un ca n’Amat. El món és un mocador ben petit.

  8. Pau Samo ha dit:

    Sempre m’agradat molt una frase que predica que a grans mals, grans remeis, i mai millor dit! Tot i això la meva ment malalta va començar a anticipar-se al desenllaç i pensava que s’havia passat la nit buscant un pèsol a sota dels llençols, potser ajudada pel pagès que rebuscant rebuscant el devia haver trobat i no l’havia deixat dormir! Coses meves però…!

    • Montse ha dit:

      Ai, ai, ai: el Tomàs i tu us heu posat d’acord a tenir mals pensaments! No se m’havia acudit d’apujar el to del conte… i si se m’hagués acudit, potser tampoc no ho hauria escrit. A qui sí li hauria sortit amb total naturalitat és a Lo Cuentiste: a veure si treu el nas de tant en tant, que l’enyorem!

  9. Crític de cine ha dit:

    El que és excepcional és aquest relat. Has tornat amb força de la teva letargia i me n’alegro!!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: