La insoportable levedad del criterio

No sabria precisar si és del cor o és dels budells que em surt dir sí a la independència, però no en tinc prou i necessito que també em surti del cervell. Trobo que una decisió com aquesta (si és que mai ens la deixen plantejar) que no només afecta el nostre present, sinó que implica el futur dels nostres fills, néts i els qui vinguin darrere s’ha de raonar fredament entre totes les vísceres.

És per això que llegeixo tot el que em cau a les mans per tal d’intentar tenir un criteri amb cara i ulls. Per força hi ha d’haver algun punt d’objectivitat a mig camí entre qui diu que això serà xauxa, lligarem els gossos amb llonganisses, exportarem neveres a Sibèria i importarem porrons d’Afganistan, i els qui afirmen que d’un dia per l’altre ens convertirem en l’Etiòpia del Mediterrani, els avis hauran d’anar a captar i ens canviaran els diplomes universitaris per etiquetes d’anís del Mono.

I com que penso que el que faig és molt normalet i ho deu fer tothom, l’altre dia em vaig donar una planxa espectacular en llegir aquest article en què es reflexiona sobre els condicionats de la data del referèndum. Entenc que la tria de la data pugui estar influenciada per la pressió social, l’agressivitat espanyola, les exigències respecte del dèficit, un possible resultat negatiu del referèndum escocès (Déu dóna pa a qui no té queixals!)…, però el que em sembla espectacular és que es un dels factors que calgui tenir en compte és de no fer-lo després del mundial de futbol, no sigui cas que un bon resultat enalteixi el espíritu nacional.

És a dir: compten que per a alguna gent, i malauradament no deuen anar desencaminats, la que potser seria (si és que mai ens la deixen fer) la votació més transcendental per a una generació, no estaria influenciada per raonaments econòmics, ni identitaris, ni culturals, sinó per l’eufòria futbolera en el cas que una estúpida pilota entri o no dins d’un estúpid marc de fusta amb una estúpida xarxa que li cobreix el fons. Divina mostra de criteri, sí.

Doncs res. Què hi farem. De bon rotllo. Però deixeu-me confessar que si hi ha dies que m’agradaria marxar del país, n’hi ha d’altres que voldria fugir del planeta.

I per deixar bon gust de boca, enllaço una cançó de La Trinca que darrerament, vés per on, reflecteix el centre de les meves pregàries: Ai, Senyor, que després de tot plegat no acabem fent l’indiu!

Advertisements

16 Responses to La insoportable levedad del criterio

  1. Crític de cine ha dit:

    És patètic que un país com el nostre el mogui més el futbol que la política, l’economia o la vida social. Ja ho deien que que alguna cosa anava malament al país, Franco organitzava una correguda de toros i un partit de futbol. Vaja, un país de pandereta.

  2. XeXu ha dit:

    Doncs mira, a mi no em sembla tan fora de lloc això del futbol. Lògic? No. Normal? Menys encara. Però en aquest el nostre país passen coses molt rares, com gent que no t’esperaries mai que et digui que està a favor de la independència, pels seus motius X, però que la selecció espanyola no li toquin. El que dius tu, el criteri no és que brilli per la seva absència, sinó que hi és, ben present, però és completament reprovable. N’hi ha que serem més viscerals, i d’altres que ho analitzarem tot, però del meu país espero uns mínims arguments per tirar endavant un projecte tan important i complex. I em temo que molta gent s’ha apuntat a una moda i prou.

    El dia que les cançons de la Trinca passin de moda, em sembla que estarem avorrits com una ostra, ja no serem nosaltres mateixos i al nostre país ja no hi passarà res. Com la van clavar aquesta gent en el seu moment.

    • Montse ha dit:

      Ens falta alguna cosa: o maduresa democràtica o un bull. Tot podria ser que als nostres polítics ja els anés prou bé que per al personal l’acció democràtica s’exerceixi només un dia cada quatre anys.

      Aquesta de La Trinca ja té més de 30 anys i encara quadra!

  3. Pons ha dit:

    Saps Montse, en el fons la rara ets tu, mira que no tenir una vida que gira al voltant d’aquest magnífic esport….

  4. Tomàs ha dit:

    Sembla assenyat informar-se abastament sobre un tema com aquest. Jo també ho faig, per interès i per coherència.

    Pel que fa al que es diu, com en tot, s’ha de saber destriar el bo del que només és intoxicació. Hi ha persones que escriuen tonteries molt grans al respecte del procés. El millor és llegir a persones formades, amb criteri, i poder contrastar.

    Ara bé, hi ha molts informes interessant en els quals informar-se. No crec que hi hagi gaires dubtes sobre la viabilitat de Catalunya una vegada independent. El que veig menys clar és la gestió dels primers dies o de les primeres setmanes, però amb el temps anirem saben més detalls.

    Si el procés es fes d’acord amb Espanya, el traspàs seria com bufar i fer ampolles però en un entorn d’enfrontament tot serà més complicat (un exemple: en una situació d’acord, el Ministeri d’Hisenda, seus, personal, dades, arxius…, passarien a la Generalitat i fora problemes. En una situació de desacord, la Generalitat haurà de crear una Hisenda pròpia amb personal propi…, tot més complicat. Què passarà amb el persona d’Hisenda dara? Se’ls permetrà incorporar-se si volen a la Hisenda Catalana? I així amb quasi bé tot).

    • Montse ha dit:

      Qualsevol votació hauria de representar un acte de responsabilitat, però amb aquest tema hi ha tant en joc que prendre una determinació a la lleugera em semblaria un insult. Per això factors com “si el dia de les votacions fa bon temps la gent marxa a la platja i això afavoreix al partit X” o “si l’equip Y guanya el campionat Z això fa que la gent voti W” em treu de polleguera.
      Jo, d’economia i de política n’entenc ben poc, però el que sí és cert que fins ara no he llegit cap argument unionista que no es desmonti com un castell de cartes un dia de ventada (ja és prou significatiu, oi?). De la viabilitat del projecte no en tinc cap dubte, el que em preocupa és el “divorci”: veig que no s’ho prenen gens bé 😦

  5. Malauradament, segur que hi té influència el futbol amb aquesta decisió per moltes persones, deuen tenir un sentiment molt superflu que el canvien segons les emocions del moment… Sempre m’ha sorprès, també, molt l’efecte del futbol a la nostra societat, però és un efecte gens menyspreable (reitero, malauradament i sorprenent).

    • Montse ha dit:

      Ja ho pots ben dir: absolutament superflu. Però bé, si el camí és aquest tampoc no ho tenim difícil: els demanem que no guanyin i ja està. Total, la meitat de la plantilla de la selecció és del Barça… 😉

  6. Reflexionem-hi ha dit:

    HAHA! “si hi ha dies que m’agradaria marxar del país, n’hi ha d’altres que voldria fugir del planeta.” (Sento aquests comentaris tan poc comentats, és la falta de pràctica!)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: