Determinació

N’estava fins dalt de tot de sentir dir els seus amics que estava en la lluna de València, que era molt despistada, que li faltava concentració, que feia les coses a la babalà, que no pensava el que feia, que era massa impulsiva, massa esverada i, el que era pitjor, que si no canviava  aquesta actitud tan dispersa, mai no podria crear històries amb cara i ulls.

Quin disbarat. No entenia d’on li venia aquella fama de despistada tan absolutament infundada. En tot cas, el seu problema no era aquella suposada  dispersió, sinó que estava passat per una època de sequera d’idees. De fet, estava segura que l’únic que necessitava era una mica d’inspiració, potser alguna lectura que despertés la flama creativa que tenia lleugerament adormida. Només li calia una guspira que li encengués l’enginy i tot rutllaria la mar de bé.

Així doncs, va anar a la biblioteca i , pujant els graons de dos en dos, va enfilar cap a les prestatgeries del fons de la segona planta, allà on hi havia la essa d’Stephen, allà on trobaria els llibres del rei del crim, el mestre del pànic, del misteri i de l’angoixa. Va buscar, infructuosament, nerviosament, durant una bona estona. No podia ser, no hi havia ni rastre de les seves novel·les. Cap ni una! Totes havien desaparegut. Era com si els astres s’haguessin conxorxat per negar l’aliment a la creativitat.

De cop i volta, va contenir la respiració. El temps es va aturar. El silenci en la sala es va fer dens i estrany. Podia sentir-se els batecs del cor. Una suor freda li va cobrir el front i una esgarrifança la va resseguir de cap a peus. Calladament, enrojolada i capbaixa, va recular fins als prestatges de l’entrada. Justament fins on eren els llibres endreçats per la ca de King.

dory-nemoNo li va quedar altre remei que admetre que potser sí, que els amics tenien una mica de raó.

I com va dir aquell: TODO esto es ABSOLUTAMENTE FALSO, salvo algunas cosas.

Hi ha dies que penso que el meu “alter ego” no hauria de ser un ocell, sinó un peix 😦

Anuncis

14 Responses to Determinació

  1. XeXu ha dit:

    Un d’aquells casos en que mires a banda i banda per veure si algú t’ha vist, com quan caus a terra al carrer. Com si algú pogués saber què buscaves a la biblioteca… Amb tot, explicat així, és força còmic. Despistats o no, em sembla que tots caiem en coses d’aquestes alguna vegada, i quan ens adonem de l’error, després de molta estona de barrinar, ens morim de vergonya.

  2. Pons ha dit:

    Es clar, si es el rei del misteri i de la por ha d’estar per força a la ca de King 😉

  3. Crític de cine ha dit:

    Me n’alegro que tornis al món del relat curt (encara que no sigui tot ficció). I sí, ja fas bé de buscar la inspiració en els llibres de King. Quan tinc ganes d’escriure alguna cosa jo també m’hi adreço; aquest home és una font d’inspiració!!!!

    • Montse ha dit:

      És que fa temps que no em “carrego” a ningú i ja tinc mono 😀 En King és molt inspirador: de fet, crec que és l’escriptor que ha inspirar més pel·lícules.

  4. Tomàs ha dit:

    Anava a dir que només els aliens no comenten errades (perquè no trobava cap referència terrenal), però llavors he recordat a tots aquests que creuen fidelment que cada dos per tres alguna nau alienígena s’ha estavellat i que els americans han recollita els cossos i les restes i ens ho amaguen.

    Així què, ja veus, fins i tot aquells que saben venir des de distàncies siderals, després la maniobra d’aterrament se’ls hi posa malament i s’acaben fotent una hòstia. Tranquil·la.

    • Montse ha dit:

      Hahaha! M’has fet recordar que fa uns anys una sonda espacial, després de 10 mesos de navegació, es va estabellar contra la superfície de Mart per un “petit detall”: els encarregats de la fabricació i els programadors van fer els càlculs… uns en sistema anglosaxó i els altres en sistema mètric internacional. Total, 125 milions de dòlars convertits en ferralla i la NASA fent un ridícul de dimensions còsmiques 😀 Digue’m dolenta, però entre això i els extraterrestres que després d’anys llum de viatge es passen de frenada, ara em sento millor davant la meva innocent pífia.

  5. Pau Samo ha dit:

    Bé! La forma d ordenar el món ni sempre té la lògica que un voldria. A vega de s ens ordenen les coses amb un ordre una mica absurd.

    De fer internet ens ensenya buscar la informació tant per la essa com per la ca com per la te de terror.
    Els natius digitals ordenen la informació i el món amb uns paràmetres diferents dels que els preinternet vam aprendre.

    Estàs entrant a la nova era!!

    • Montse ha dit:

      Els cercadors d’internet són una joia: no hi ha absurditat que hi busqui que no la trobi. Potser és això: ens hem acostumat a buscar les coses d’una forma tan “flexible” que després anem a sac per la vida. Potser que sigui més curosa: jo he entrat en la nova era… però les prestatgeries de les biblioteques encara no 😉

  6. Pau Samo ha dit:

    Acabo de veure que escriure desde el telefon no se m dona bé

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: