Si fa o no fa, el refrany diu que “Si la Candelera plora, l’hivern és fora i si la Candelera riu, l’hivern és viu”. Diria que sí, que el 2 de febrer va fer solet i vet aquí que avui tenim un dia d’hivern ben viu. Però que ben viu!
Als de les nostres latituds ens fa gràcia de veure un paisatge com aquest en llevar-nos al matí i si a sobre som de l’Àrea Metropolitana no podem evitar un “Oh, que maco!”, expressió emblemàtica dels pixapins barcelonins (rodolí!). Tanmateix, després del “kemacu! inicial no he pogut evitar pensar en la gravació que us deixo tot seguit i que espero que no hagueu escoltat mai (per allò de penjar-me la medalleta de la primícia). I és que les coses, de lluny (ben lluny), tot sovint semblen més boniques de què són quan ens hi apropem. Així doncs, abrigueu-vos que la Seguretat Social no està per a gaires alegries i animeu-vos que ja tenim la primavera a tocar.
És boníssim! I no, no l’havia vist, veus. Era d’esperar aquest final, però feia molta gràcia anar seguit l’evolució. Aquí sempre cau neu de nyigui-nyogui, almenys per aquests verals, però com tot, una mica fa gràcia, i massa cansa.
Visca, una primícia! 😉 Aquí quatre flocs ens sembla la mar d’exòtic, però si en cauen vuit sembren el caos.
Jo ho tinc molt clar: la neu està sobrevalorada!!!
A més, aquí a la ciutat, a la que cauen quatre flocs de neu, es colapsa tot. Com se’n deuen enfotre de nosaltres a la Cerdanya!!!
Si volen riure que riguin, però tampoc tindria gaire sentit proveir-se d’un parc mòbil de màquines lleva-neu. Surt més a compte quedar-se a casa, prendre un cola-cao calentonet i demà serà un altre dia.
Dona!! Ja se sap que els argentins son una mica exagerats que bona és la fresqueta de l’hivern.. fa dia de xocolate en xurros!!
Sí, que bona és la fresqueta de l’hivern… per quedar-se a casa prenent coses que te la facin passar, eh! 😀 😀 😀
La neu està molt bé, mentre sigui a les pistes d’esquí o alta muntanya cap problema. A casa no gràcies! Que aquí no sabem què fer-ne a part de fer-li un parell de fotos amb l’instagram.
Sí senyor, en Pons és un home endreçat: cada cosa al seu lloc.
ajjaja m’he pixat de riure! Tota la raó, aquí podem dir que és maca perquè només la gaudim unes horetes, després d’aquest temps ja seria patir-la… comences una guerra de neu i quan se’t posen les mans vermelles que no et deixen doblegar els dits ja no fa gens de gràcia. Exactament el que li passa al noi del vídeo!
I tota la raó! Aquest any el refrany ha funcionat ala perfecció!
Celebro que t’hagi agradat 😀 I sí, enguany la Candelera ho ha clavat: QUIN FREEEEEEED!!!
Feia temps que no el sentia… m’he rigut molt!
Ai, un “repe”! Però veig que no t’ha fet res tornar-hi. D’alguna manera ens hi sentim una micona identificats 😉
Ja saps que no valorem el que tenim i tota la resta ens sembla millor i més maco.
Jo també penso que la neu està sobrevalorada, sense que això vulgui dir que no té el seu encant.
Tot en la seva justa mesura, oi? Massa humitat, no. Massa calor, no. Massa fred, tampoc. Massa neu i gel, no i no.
Finalment hem d’estar d’acord amb aquells que quan els hi demanaven per la temperatura que feia deien 0ºC , ni fred, ni calor!
Sí, ja ho diuen que “tots els masses piquen”. Gaudim doncs de la treva que ens està donant el cap de setmana perquè demà tornarà a fer un bon fred (total, per anar a treballar tant se me’n dóna).