En llegir la notícia de la renúncia papal, vaig recordar que fa temps vaig sentir com una monja tota cofoia manifestava “he enterrat vuit Papes!”. Evidentment, amb aquesta insòlita unitat de mesura al·ludia a la seva avançada edat, però la meva ment malaltissa -i massa aficionada a la novel·la negra- no va poder evitar somriure en imaginar-la com una mena de vídua negra pontifical.
Suposo que als efectes de “Papa enterrat” aquest no compta, però vet aquí que hi ha qui el dóna per finat: mireu si no en Rouco Varela que afirma que “Los obispos españoles están huérfanos”. Antonio María, home, no t’ho prenguis així: és cert que passarà a millor vida, però perquè se’n va a Castelgandolfo, no pas a l’altre món. En tot cas, entenc el neguit de l’obispo: on trobarà ara algú tan reaccionari, tan equitatiu (que cabreja per igual jueus i islamites), algú disposat a engegar de pet a l’infern al metge que gosi practicar un avortament a una nena violada i que afirmi que l’ús del preservatiu agreuja el problema de la SIDA? On! Pobre Rouco, deu patir de valent: ara que havia trobat un pastor com cal pel ramat, va i dimiteix.
La veritat és que deixa un llegat ben curiós. No sabria dir amb quina perla em quedo: si amb aquella que deia que la teoria de l’evolució és irracional o amb la que afirmava que amb el descobriment d’Amèrica l’església no va imposar cap doctrina, sinó que va suposar un enriquiment de les cultures precolombines. Aquí em va recordar el rei amb allò de “Nunca fue la nuestra, lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes”; sí, nois, ho heu clavat.
Però no tot és dolent: personalment, li agraeixo el gest de deixar el càrrec en reconèixer la incapacitat per complir la seva comesa. D’això, n’haurien de prendre exemple més de quatre… però em temo que els més de quatre que tinc al cap no ho faran (podeu pujar-hi 
de peus).
Per cert, entenc que algun periodista vulgui fer el gir graciós de torn, però ja que s’hi posen que ho facin bé: un “Papatus interruptus” hauria quedat igual d’enginyós (ui, sí, que enginyós!) i a més a més hauria estat ben escrit. En llatí -tret que el google m’hagi enganyat- un “Papus” no és res, en francès crec que tampoc i en català… bé, en català un “que ve el papu!” era el que em cridava el meu germà quan jo era petita i em volia espantar, “El Papus” era una revista satírica que va desaparèixer l’any 1986 i a casa (no ho he trobat en els diccionaris), un “papus” era una secreció nasal que… bé, en tot cas (o millor dit, en cap cas), res a veure amb el bisbe de Roma. Res de res.
Montsellado's BloG 
on haig de llançar el currículum per presentar-me per aquest lloc de feina? Moltes coses canviarien al cristianisme si jo fos papa jijijiji
N’estic absolutament convençuda!
Montse… volem que ens facis una crònica diària del procés d’elecció del nou Papa!
Ah, no! Si no admeten la Teresa Forcades com a candidata al papat no penso demostrar cap mena d’interès.
Doncs a mi em sap greu que marxi, vés per on. Pensa que amb aquest papa l’esglèsia anava perdent prestigi a passes agegantades cada dia que passava. Era qüestió de temps que l’esglèsia acabés caient. Ara escolliran a un pap més modern per netejar la seva imatge. I si no em creieu, espereu a la fumata blanca…
Sí, ha fet una curiosa aportació a l’ateïsme. De cara a l’elecció del successor no cal que s’hi mirin gaire: aquest home farà bo a qui vingi al darrere (pel meu gust, i és clar).
A més del que ja comentes, aquest senyor també va dir que el matrimoni entre persones del mateix sexe és una amenaça per a la humanitat. Sí que feia creixa els ateus, com diu el Crític de cine, però no sé si això compensa el mal que feia mal a molta gent. Fora, fora!
Que la gent s’estimi és una amenaça? Buf, no cal afegir-hi res més!
Ves que jo he pensat que això de plegar només era una manera de passar a la història per alguna cosa especial. Els papes no renuncien, se’ls acaba el mandat quan moren, o això han fet la majoria, i ara aquest ha volgut ser diferent. Encara que entenc que amb 85 anys ja no s’està per aguantar-se massa els pets. El que tinc clar és que no servirà com a exemple de ningú que ens agradaria que ho deixés, així que ja se’n pot anar cap a casa, i tots tranquils.
Potser aquesta és l’acció més positiva que ha fet en tot el seu mandat (o regnat, o papat, o com es digui això). Pel que fa als potencials dimissionaris que tenim al cap… no marxaran, no: segur que tenen el cul enganxat a la cadira amb tubs i tubs de loctite 😦
Aquest Papa ha tingut una època sense “clars”, ha estat una època d’obscurs i obscurs. En algun lloc he llegit que ha hagut de dimitir per voler posar una mica d’ordre entre la Cúria. Així què, imaginem-nos com serà tot això dels alts càrrecs de l’església. Tot un infern!!!
El que pitjor em sap de la retirada del Papa, és que haurem de suportar 2 mesos de notícies del Vaticà i aquella eterna periodista de TVE que sembla viure al Vaticà, Paloma Gómez Borrero (crec que es diu).
Diuen que escolliran un Papa que per fora doni la imatge de “modernillo”, però que per dins sigui més tradicionalista que Benet XVI.
Hahaha! Té gràcia que la Cúria sigui un infern (no ho descartem, no).
La veritat és que l’actualitat va tan carregada de merders polítics que gairebé agraeixo una cosa així: li donarà un toc exòtic als telenotícies.
I dius que en busquen un de més tradicionalista? Ja poden anar buscant, ja!
L’església té tants fans que sembla que ho pugui suportar tot. És molt més forta que qualsevol Govern. Els escàndols sexuals amb menors, les inversions obscures, les traïcions, la mort de J. Pau I, no hi ha res que pugui amb aquesta institució.
No és el que era, però Déu n’hi do (mai millor dit).