No fumo, no bec, sóc monògama, no em drogo… és a dir, dono el perfil de qui -segons l’acudit- no se sap si viurà molts anys, però de ben segur que se li faran molt llargs. Bé, de fet sí que en tinc una, d’addicció inconfessable: la blogosfera. Aquest espai per exposar opinions, compartir experiències, recomanar lectures, inventar històries, clamar en el desert, suggerir excursions, pensar en veu alta, parlar de cinema, somniar amb els ulls oberts i fer catarsi, em té el cor robat. M’he aficionat fins al moll de l’os a això d’entrar a casa dels altres per la finestra (és que sóc de windows… si fos de linux no sé per on entraria), llegir què hi diu i ficar-hi una mica la cullerada.
Tanmateix (ai, els tanmateixos!) se m’ha girat feina i em veig obligada a fer un parèntesi. De fet ja fa alguns mesos que em vaig prometre a mi mateixa baixar el ritme, però el resultat va ser tan desastrós com el dels fumadors que es plantegen allò de passar d’un paquet diari a només un cigarret després de cada àpat: no funciona. Es veu que el món dels vicis no permet accions controlades i només és possible tot o res. Així doncs, fins d’aquí a un parell de mesos, hauré de triar res.
Compto tornar al febrer i compto tornar amb les orelles moixes perquè la procrastinació (ei, quina paraulota!) es paga cara i ningú no guanya una marató fent un esprint. De totes formes, tot i sospitar la patacada final, ho he de fer perquè si no mai m’ho perdonaria a mi mateixa.
Cuideu-vos molt, seguiu escrivint amb ploma de cigne i llengua de serp (ai, què seria la vida sense una mica de mala llet? 😀 ) i no cal que em trobeu a faltar que ja ho faré jo per tots plegats.
Diumenge al vespre, desconnexió total. Cinc, quatre, tres, dos, un, … Canvi i fora.
Montsellado's BloG 
Espero que el “reset” sigui per a bé. I que tot el que facis mentrestant et sigui profitós.
T’esperaré. Una abraçada, Montse
Gràcies, Cantireta. Ara, quan torni, tindré una altra finestra per on treure el nas 😉
3 mesos es molt de temps! et perdràs un munt de coses importants! com el meu post recopilatori de llibres anual o el cas típic 1400!
No m’ho recordis, home 😦
Montse, et trobarem molt a faltar! Molta sort en aquest esprint final! Petons i fins aviat!
Faré espai a la porta de la nevera per a tots els post-its que necessitaré enganxar-hi quan repassi les teves entrades 😉
Joooooo!! Quin kit-kat més llarg, no!?!? Després haurem de fer tots règim, amb tanta caloria enxocolatada… =P
Res, noia, ja veuràs que si desconnectes del tot no és tan difícil… o potser sí! De fet, jo no he desconnectat del tot, encara que no escric i que comento poquíssim, us vaig vigilant, aviam si feu bondat i sou bons minyons. Que vagi bé l’esprint final, que segur que dona fruits, i ens veiem quan retornis! =) (sembla que et presentis al MIR, són dates semblants… hehehe!).
Pensava que amb una desconnexió parcial faria alguna cosa, però el “monu” és més fort que jo.
MIR al febrer? Ànims, que només et falta una empenteta. Molta sort, Yáiza!
M’aferro a la promesa de tornar al febrer, o quan sigui possible, perquè els addictes no deixen els vicis així com així. Esperem que després de la síndrome d’abstinència no pensis que et va millor sense nosaltres. Més que res, perquè llavors ens deixaries a nosaltres sense tu. Apa, a estudiar molt i a tornar amb el cap ben alt, a veure si ens dónes bones notícies. Ànims i fins aviat.
Calla, calla, que si m’hagués donat amb aquesta força pel bingo ja estaria arruïnada. Pel que fa a estar millor sense vosaltres… no us lliurareu de mi tan fàcilment 😀
Acabo de tenir un déjà vu, això ja ho vas dir per preparar-te les opos, i vas baixar el nivell, però després vam tenir la bomba del relat a parts! Un gran regal! Entenem que facis un break, però et trobarem a faltar, o et desenganxis del tot i torna quan puguis!!!!
He de confessar que jo també estic enganxada a la bloggosfera, però tinc un altre vici, sóc xocoaddicta (de fet, ho podiem extrapolar amb a la cuina en general)
Si que l’has vu déjà, sí. Vaig baixar el ritme d’entrades, però deixar de llegir -i comentar- les vostres no em va acabar de sortir. L’últim relat va ser una mena de cant de cigne i celebro moltíssim que t’agradés.
Ei, blocs i xocolata? He de dir que ets una dona de gustos exqusits 😉
Bueno montse! pos quin remei ens queda que aguantar-ho aixì, si ja ho tens TANT CLAR QUE NO HI HA RES A PELAR . Pos no insistirem, Però al febrer estarem com un clau. SORT
Ves per on, Pau, ara em toca fer el paper de client difícil per no dir impossible. De totes formes serà un pim-pam: dos mesos buscant els dies de 27 hores, un parell d’examens amb patacada assegurada i un tornar clamant que la vida és molt injusta i que necessito una espatlla per plorar 😉
El que farem a la
tornada serà portar Cava i pastetes per a celebrar-ho tot!!
Ok. M’hi apunto 😀
Noooo!!!! I què farem nosaltres sense els teus relats?
Bé, tot sigui perquè t’en surtis amb el projecte en el qual estàs immersa. Mentre, nosaltres aquí t’esperarem fins al febrer. Molta sort!!!
Potser després del parèntesi vinc carregada de nous relats… toti que potser seran de terror. Gràcies, pels ànims!
Hola Montse. Et trobaré a faltar en aquest món.
Sigui el que sigui el que et fa abandonar això que tant t’agrada, que sigui per bé, que et vagi molt bé i que tot surti tal i com ho hauràs imaginat.
Fins aviat. Cuida’t!!!
Gràcies! Sona inquietant això de desaparèixer d’aquest món… seria un bon argument per a un conte. Potser quan torni 😀
Feliç desconnexió!!, espero que aviat t’enyoris i tornis a produir tal i com ens tens acostumats…
Salut!!
Home, feliç el que en diríem feliç… deixem-ho en que tant de bo sigui productiva. Pel que fa a l’enyor, desconnecto d’aquí a 30 minuts i ja us trobo a faltar 😦
Si responc ara després de la desconnexió total ja no em llegiràs fins l’any que ve? Caram. T’hauré de donar la benvinguda ja. Bentornada, Montse! 😀
Torna aviat!!! Vaaaaaaaaaaaaaaaa…
NOOOOOOOO! On és el botó de “no m’agrada”??” 😦 Bé, doncs descansa, treballa, celebra el Nadal i desintoxica’t… i vés acumulant idees per a futures entrades genials!! Sí que et trobarem a faltaaar!!!
Per cert, Bon Nadal i feliç 2013!!!
Que els dos mesos donin moltes embranzides a noves idees. Les necessitarem compartir. Bon començament de 2013
Ja sé que estàs de kit-kat de blocs, però he pensat amb tu i amb els teus fills per l’activitat que he proposat avui al post! A la categoria familiar us ho passaríeu súper bé.
Gràcies pel consell, ara passo per casa teva i m’ho miro. Ah, i celebro que els apunts t’hagin resultat útils 😀 per a mi és gratificant saber-ho.
Encara no tornes a la vida? Si t’he donat feina expressament en el cas típic 1430!
No, encara el tinc en coma induït, tot i que m’estic plantejant de fer-li una revifalla de tant en tant: la vida sense la xarxa és una mica més grisa 😦
Vaig a fer un tomb per casa teva a veure què s’hi cou.