Marxa del Garraf 2012 (G21)

A les 6 del matí, des del llit, vaig sentir el coet que anunciava el començament de la G45. Dues hores més i encendrien el “nostre”, el de la G21, i les ganes que en tenia ja no em van deixar dormir més.

Cada any -i amb aquest ja en són 18- la Unió Muntanyenca Eramprunyà organitza la marxa del Garraf amb dues modalitats: una de 45 quilòmetres pels més valents i una altra de 21 pels que també són valents (ho dic perquè hi ha qui la fa corrent i ja us avanço que no és un traçat senzill). Enguany ens hi hem apuntat els quatre de casa, però amb expectatives diferents: dos amb ganes d’aconseguir fer un bon temps i dos amb l’esperança d’acabar-la. I ens n’hem sortit.

Aquest és el plànol perquè us feu càrrec del recorregut i del perfil del desnivell:

Em confesso sedentària profunda. De fet, tret que algun dia navegar per internet es consideri esport nàutic no tinc res a pelar, però això no implica que no em deixi engrescar a fer aquestes coses. L’ambient que es crea és molt maco, l’organització és impecable, el recorregut paga molt la pena i, encara que l’endemà senti cruiximent en músculs que ni sabia que existissin, la de 21 km és una fita assolible fins i tot per als més addictes als ascensors.

El traçat inicial té una cosa bona: el camí és molt ample, per tant, sense que es produeixin embussos, en qüestió de dos quilòmetres el grup ja s’ha dividit de forma natural entre els capdavanters que fan la cursa del Garraf, els del mig que fan la marxa del Garraf i els de cua que fem “la passejada del Garraf”. Amb tot, he de dir que d’entre els qui no ens atabalem hi ha gent en prou bona forma perquè mentre fèiem una de les pujades més dures i jo concentrava tot l’esforç en el fet de respirar i arribar al cim (per recuperar l’alè i les ganes de viure) sentia al darrere dues mestresses xerrant com si no res sobre quin era el millor dia de la setmana per fer la bugada ara que hi ha tanta humitat. Quines cracks!

En arribar al primer avituallament, a 10 Km de la sortida, i després de prendre el cacaolat amb dònut més reconfortant de ma vida, ja es pot dir que el més dur s’ha acabat. Des d’allà, pujar fins a la Morella és un pim-pam i la vista que ofereix  fa oblidar el cansament a qui en té. En aquell punt et veus envoltat per un tapís de carrasques i margallons espurnejat per roques calcàries quasi blanques esculpides de formes impossibles per l’aigua i el temps. És una atalaia perfecta per avistar des del castell de l’Eramprunyà fins al Tibidabo i, els dies clars, les muntanyes de Montserrat, mentre que per l’altra banda s’obre el mar retallat entre els turons. Tanmateix, els núvols que es dibuixaven mar endins mostraven un vel inconfusible que aconsellava deixar de delectar-nos de la contemplació i afanyar-nos abans no ens enxampés la pluja.

Un cop assolit el cim de la Morella, el recorregut de les dues marxes es troba de nou. Així doncs, mentre els prudents passejants baixen pels corriols intentant no prendre mal, se senten per darrere com venen els marxants de la 45 saltant de pedra en pedra com si fossin les boles d’un ping ball (no són d’eixe món!). La prudència i l’empatia fa que en els traçats més estrets es cedeixi el pas als que venen corrent perquè imagino que et tallin el rotllo mentre baixes com una bala ha de ser una mica empipador (m’ho imagino… no ho he experimentat mai).

Total, que entre els “guaita quin goig fan les cireres de pastor”, els “fixa’t quina olor de farigola” i els “mira, si ja estem prop del castell”, arribes de nou al punt de sortida; alguns amb una mitjana de 10,4 Km/h (ja he dit que no eren d’eixe món) i d’altres una micona més a poc a poc… posem que a 3,2 Km/h (també he dit alguna cosa sobre el meu sedentarisme, oi?). Ep, però estem molt engrescats: l’any que ve ja poden comptar novament amb tots quatre i amb les ganes de superar-nos. Si més no, la propera vegada no sortiré de “passejanta” i esmicolaré la marca d’enguany. Total, trigar menys de sis hores i mitja no m’hauria de costar gaire, oi? 😉

Anuncis

18 Responses to Marxa del Garraf 2012 (G21)

  1. Moltes felicitats Montse!! Desconeixia de l’existència d’aquesta marxa popular i m’han vingut moltíssimes ganes de fer-la l’any que ve! A veure si me n’assabento! Jo també hagués escollit fer els 21km caminant, a mi això de còrrer per la muntanya no em va per moltíssimes raons: no em puc embadalir amb el paisatge, no puc fer fotografies, no sé respirar i em torçaria el turmell. Crec que la teva velocitat era prou bona, la velocitat mitjana en pla d’un senderista mig com jo és de 4 km/h, i tenint en compte que hi havia pujada, Montse, ho has fet perfecte! Però com a repte personal per a l’any que ve si el necessites, et deixo que vagis un pelet més ràpid. El més important per mi, seria haver aconseguit que els teus dos ganàpies estiguin contents i actius i ho hagin gaudit i per tu, gaudir del bon ambient que es forma en aquest tipus d’activitats i fer un esport súper saludable, pel cos i per la ment.

    • Montse ha dit:

      Gràcies! 😀 Tots ens ho hem passat molt bé i la prova és que volem repetir-ho. Si t’hi animes, al setembre comencen a anunciar-ho, a principi d’octubre s’obren les inscripcions i a principi de novembre es fa la marxa.

      Tinc un any de coll per aconseguir dues proeses: fer els trossos plans en carrera suau i pujar els turons sense ofegar-me perquè això de caminar i respirar alhora… qui ha dit que les dones podem fer dues coses a la vegada? hahaha

  2. Pons ha dit:

    Espera’t, deixem buscar la llista de tòpics. Ah si, avui triarem: “Lo important no es el destí sinó gaudir del camí”

  3. XeXu ha dit:

    Que hagis fet distret i divertit el relat d’una cursa/passejada popular té molt mèrit, tant com acabar-la, i he de dir que he gaudit de la lectura! Gairebé m’has fet venir ganes de gaudir dels cruiximents de l’endemà. Jo sóc, si fa no fa, tan sedentari com tu. Però digues, durant el traçat hi ha wifi, no?

  4. TIRANT LO BLOC ha dit:

    En Kilian Jornet sembla que vol deixar la competició en veure que li pots fer competència!!!

  5. Crític de cine ha dit:

    Enhorabona per la fita Montse. Només de pensar-hi ja em cansa, però alhora penso que faig molt poc exercici així que no estaria de més que jo fes alguna cosa semblant.
    Potser si l’aficionats al senders’ la fa l’any vinent m’hi apunto amb ella!!!

  6. Tomàs ha dit:

    Però que animats!!!

    Ja està bé això de córrer o de caminar. En a mi m’agrada molt i si el paisatge acompanya, encara més.

    Segur que l’any que bé superes, esmicoles, el teu rècord. És més, pot fer anar a la mascota també.

    • Montse ha dit:

      Estem motivadíssims: trobaràs poca gent segura de poder rebaixar una hora la seva marca. Per poc que ens hi posem ja ho tenim.

      Pel que fa a això de la mascota ja hi vaig pensar, ja: lligar-la i que m’anés remolcant en les pujades. Veuràs, m’explico: és que tinc un as amagat a la màniga que es diu Lia i que és una preciosa spaniel breton. Una autèntica locomotora, la tia!

  7. Reflexionem-hi ha dit:

    Com a passejanta professional t’he de dir que 6h30 no està malament! Els que corren es perden l’exercici de gaudir d’anar lents…

  8. MadeByMiki ha dit:

    Mentre no hi hagi competició caminar és fantàstic, i conèixer l’entorn sempre és molt alliçonador.
    Felicitats per la fita personal!

    • Montse ha dit:

      Hi ha vegades que encara anem més a poc a poc, especialment quan ens dediquem a buscar rastres d’animals (està clar que som uns “indis” per activa i per passiva)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: