Dormir en plena natura

No sé si li passa a tothom, però jo tendeixo a idealitzar allò que no conec i és per això que sento la responsabilitat moral de donar el meu testimoni de cara a tot aquell qui no hagi viscut mai fora de l’àmbit urbà, no fos cas que li vingués la pensada -deumosenguard- de tastar una experiència com aquesta. Posem, per exemple, què representa dormir en una caseta enmig de camps de tarongers a 4 km d’un poblet de 3.000 habitants i a 80 € de benzina (ai, quin mal!) al sud de casa meva:

El dia ha estat criminalment calorós, però la vesprada regala un armistici. De seguida que el sol s’amaga acomiadat pel cant de les merles, la brisa bufa carregada d’olor d’herba i de garrofer. Ni un focus de carrer, ni un rètol de centre comercial, ni tant sols la claror de la lluna que avui és tot just una pinzellada de plata en el negre vellutat del cel, fa nosa a l’exuberant espectacle de la munió d’estrelles.

La sobretaula s’allarga més enllà de les 12, però el sentit comú et diu que és hora d’acotxar-te, per tant fas camí cap al llit mentre col·loques una espiral pels mosquits a prop de la porta del terrat i ressegeixes les faves que ja t’han fet amb la pomada de torn (mecàsum, sempre fas tard a posar-te el repel·lent). Els grills canten, l’aire et bressola, se sent un mussol llunyà i els ulls s’acluquen.

Són les dues i de sobte et desperta l’esvalot dels gossos. Mentre el teu cervell intenta saber on ets i què passa el teu cos fot un bot sobre el matalàs i pares l’orella. Sents, no gaire llunyà, el lladruc d’una guineu. “Coi de gossos de ciutat, s’esveren per qualsevol cosa” penses mentre busques de nou els braços de Morfeu.

Són dos quarts de quatre i de sobte et desperta l’esvalot dels gossos. Mentre el teu cervell intenta discernir si somnies o no, el teu cos s’incorpora feixuc sobre el matalàs i pares l’orella. Sents el cruixir de les canyes del riu: sens dubte un senglar s’hi està refrescant tot rebolcant-se en el fang. “Coi de gossos de saló, no en deixen passar ni una” penses mentre estoves el coixí.

Són les sis i de sobte sents un brunzit amenaçador. Mentre el peu dret grata desesperat el peu esquerre, el teu cervell recorda el prospecte del repel·lent: sis hores de protecció. “Coi de puntualitat britànica” penses mentre busques la pomada de torn a les palpentes.

Són dos quarts de set i amb prou feines apunta el dia. La natura, pletòrica, ha despertat tota a l’hora: les merles saluden el sol, les caderneres canten com boges i les cigales no queden enrere (això vol dir que avui serà un dia criminalment calorós). Decideixes que ja no hi ha res a fer i et lleves aclaparat per prendre un cafè ben carregadet. O potser dos.

Ara, gràcies a Déu, ja sóc a casa. Abans d’acotxar-me dono una ullada per la finestra: un retall de cel, una tímida estrella i un parell d’avions. Tanco el soroll darrere dels gruixuts vidres i domestico la temperatura a uns confortables 25 graus. La blanor del llit m’embolcalla sense interrupció fins que a dos quarts de set sona el despertador amb una suau melodia de xilofon. El més estrany de tot és que em sento enyorada. Molt enyorada. Enyoro el suau cant dels grills, la frescor de la brisa, els lladrucs de la guineu, el dolcíssim refilar de les merles i, per sobre de totes les coses, tenir per sostre una manta infinita d’estels.

Anuncis

22 Responses to Dormir en plena natura

  1. TIRANT LO BLOC ha dit:

    Ben tornada a la ‘civilització’! Veig que t’enyores des del confort!

  2. MadeByMiki ha dit:

    Garrofers, tarongers?, de quin lloc parles?, entre les Terres de l’Ebre i Múrcia hi ha un munt de llocs que podrien ser…

    Dormir en plena natura és força interessant i poses a prova l’esquena i la resistència a les picades.

    • Montse ha dit:

      Un pèl més al sud.

      És una bonica experiència i, pel meu gust, és més suportable que et desperti un senglar que es banya en fang que no pas un grapat de capsigranys que preparen un botellón. No hi ha color!!!

  3. Pons ha dit:

    No es de salvatges això de dormir entre la natura?

  4. Crític de cine ha dit:

    Resum: mai estem contents amb el que tenim!! M’hi he sentit identificat.

  5. XeXu ha dit:

    El final sona molt poètic, però després de llegir la part blava i de continuar amb la senzillesa i facilitat de dormir a ciutat, jo no tinc dubtes. La pregunta és si et podries acostumar a viure en mig del no res. Bé, segur que sí, però vols? Per uns dies, potser està bé. Però si està tan bé a casa, a la ciutat, amb tota la contaminació i tot plegat…

    • Montse ha dit:

      D’acord, ho confesso: part de la gràcia d’aquesta vida espartana és que saps que només dura 3 o 4 setmanes i això minimitza tots els inconvenients.

      I ara que hi penso, en això de minimitzar inconvenients, em sembla que per a la propera vegada provaré de donar una til·la o un colacao tebió o un mojito a les gosses abans d’anar a dormir a veure si ens podem estalviar part de la festa nocturna 😀

  6. Tomàs ha dit:

    Montse: Soc dels que són picats pels mosquits, i a meitats d’aquest estiu he descobert unes polseres que venen a les farmàcies (es poden posar al canell o al turmell). En a mi em va de conya. Me la posava cap a les 19h aprox. i no he patit cap picada. A l’habitació poso el típic aplicador endollat i llestos.

    Pel que fa a dormir a la natura, les vegades que ho he fet m’he sentit molt bé. Prefereixo que els gossos em despertin, a no poder dormir fins les 4 de la matinada amb el xunga-xunga de la “música” i els borratxos de les festes del poble que he hagut d’aguantar.

    • Montse ha dit:

      L’any passat vaig provar la polsera, però no fa efecte contra el mosquit tigre (si més no, a mi em seguien picant). Potser li hauria de donar una segona oportunitat de cara als mosquits autòctons.

      Completament d’acord: els sorolls de la fauna salvatge són molt més tolerables que els dels “animals” de ciutat.

  7. El fem fatal ha dit:

    Síndrome d’Estocolm, en diuen.

  8. Jajjaa ets ben urbanita!!!! La meva àvia té una casa a Sant Pere de Ribes i quan hi anem també em desperten els gossos per la nit. Però a la ciutat em desperten els borratxos criden, les parelles de sud-americans discutint-se, la música del vei,… vaig haver de canviar-me d’habitació i tot per no sentir tants sorolls. Com que tampoc tinc climatitzador ni aire acondicionat, a més que és dolent pel coll, suo com una mala cosa a casa i si tinc la finestra oberta entra tota la claror de la contaminació lúminica. La solució, és dormir ben poc, no fer migdiada i anar a dormir ben cansada, nua i amb la finestra i persiana de bat a bat. La conclusió, és que jo dormo com una reina (si és a fora de casa més que a casa) i que els veïns a les 8 del matí deuen estar contents perquè m’ho poden veure tot!

    • Montse ha dit:

      Ep, si ara algun blogger vol saber on vius, desconfia! 😀

      La veritat és que tot i les incomoditats es troba a faltar l’espai obert. Quan vaig arribar al meu poble, tot i estimar-lo molt, vaig tenir una sensació força claustrofòbica.

      Ja veig que posats a triar entre sentir uns “animals” o uns altres a la nit totes dues ho tenim força clar.

  9. Que bucólico-pastoril, tot plegat! Jo enyoro els meus temps de monitor, fa moltíssim que no trepitjo una muntanya!

  10. Yáiza ha dit:

    Uh! M’agrada molt dormir en llocs apartats! Clar que mai ho faig per períodes massa llargs, però això d’estar una mica enmig del no-res m’agrada. És agradable, d’alguna manera. I com que tinc un son profund, no em preocupen els sorolls!
    Un so que m’agrada de la nit, i això ho sento des de casa meva mateix (perquè visc força allunyada del nucli urbà de la meva ciutat), són certs ocells que desconec, però que fan un bon concert moltes nits d’estiu. I t’adorms de matinada amb tot de piu-pius… a aquestes alçades de l’any ja no hi són. Llàstima!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: