No guanyo per ensurts. Tinc la sensació de viure en un constant estat de presa de pèl:
– Diuen que el Govern ha aplicat l’article 26 (*) i tot d’una els convenis són paper moll, que es pagaran les pagues que ells decideixin, que els subsidis subsidiaran el que considerin oportú i que les jubilacions seran encara menys jubiloses (bé, joioses). I jo, incrèdula: És broma, oi? No, en absolut.
– Diuen que, com a bons Jans, estem fent tots els deures que ens imposa Europa, que ens hem estret el cinturó més enllà d’on hi havia l’últim forat i que amb tot la prima de risc ja és en un estratosfèric 610. I jo, astorada: És broma, oi?. No, gens ni mica.
– Diuen que l’equip espanyol durà a les olimpíades uns xandalls que no gosaria posar-se ni el més estrident macarra barriobajero (bé, macarró de barriada) i que tot i tenir a casa dissenyadors de renom i joves promeses que matarien per una oportunitat, l’equipació s’ha encarregat a una empresa russa. I jo, al·lucinada: És broma, oi? No, què més voldrien els atletes.
I vet aquí que vacunada com em tenen contra tota notícia surrealista i ja disposada a creure’n qualsevol que circuli per la xarxa, topo amb una amb un titular que em fa saltar el cor fins a la boca: La cesta de la compra se encarecerá un 90% en septiembre. Amb l’últim alé i a punt de patir un atac de feridura busco altres versions del tema i constato que El 90% de la cesta de la compra se encarecerá en septiembre.
Així doncs, em veig obligada a fer una crida:
Senyors periodistes i becaris diversos: tingueu pietat de nosaltres perquè vivim constantment amb l’ai al cor i de tant sentir barrabassades s’ha desmuntat la nostra tendència natural a posar en dubte les animalades. Sigueu curosos amb la gramàtica perquè ja veieu que això de canviar els complements d’ordre pot canviar “lleugerament” el sentit de les frases. I si no em creieu a mi, creieu a un dels pocs Nobels que tenim: com va dir fa temps en Camilo José Cela, “No es lo mismo estar jodido que estar jodiendo”, i nosaltres, creieu-me, de fotuts ja n’estem ben bé prou.
(*) Per cert, si algú no sap el redactat de l’article 26 aquí us deixo un enllaç en què trobareu la cançó de La Trinca que l’explica. Ho clava HO-CLA-VA!
Montsellado's BloG 
Res noia res, l’article 26 sempre s’ha fet servir molt, el que passa és que ara es fa sense vergonya, sembla que els miraments sobren.
I lo que ens queda…
Aquests “califes” ho són gràcies als vots dels il·lusss… ehem, dels ciutadans i per alguna raó sembla que encara fa més mal. I sí que ens en queda, sí: quan penses que no la poden fer més grossa, van i se superen 😦
Dos dies després del teu post, les coses estan pitjors. Fa 1 hora la prima de risc era ja del 640…, tot un record. El tipus d’interès estava al voltant del 7,50%. Amb aquestes dades ja estaven intervinguts Portugal, Irlanda i crec que Grècia (o poc li faltaria).
És difícil saber on estem perquè no ens diuen la veritat. O no ens la diuen tota.
El rics es faran més rics amb la Crisi i la resta a patir.
Imagino que esperaran a demanar el rescat a l’agost en que una bona part del país està de vacances. Així, en tornar, l’IVA més alt, el país rescatat i la cistella de la compra pels núvols.
I això passarà estigui o no estigui ben escrit.
640! I pensar que fa quatre dies se’ns posaven els pèls de punta en veure com s’acostava als 500. Que n’érem de feliços quan pensavem que la prima de riesgo era una parenta llunyana.
Ja hi ha qui ha marcat el rescat pel mes de novembre. Enguany dubtava entre passar les vacances sense veure un telenotícies o no, però he decidit (tot i comprometre la “felicitat” d’aquests dies) no desconnectar del món. Prefereixo saber de quin mal hem de morir.
Hi ha qui diu que en el cas de ser rescatats encara serà pitjor. Ha arribat un moment en que no sé que pensar. Juguen amb la desinformació i amb la por i això no els hi perdono.
A mi em passa el mateix; no sé si un rescat implica pèrdua de llibertat o posar fre a les animalades que es fan en aquest país. A veure si algú en fa un post i així ho puc veure més clar 😉
vosaltres els plebeus us queixeu per tot… total la cosina de risc només porta 632 punts
Tal com van les coses, potser els preferiríem de sutura 😦
Tu espera’t que aquest xandall tan hortera jo li veig moltes possibilitats entre els exercits xonis que poblen el meu barri… encara ens treurà de la crisi!
Calla, calla, quin mal d’ulls! En veure’l la primera vegada vaig pensar en una tapisseria de l’any de la picor. Jo crec que no guanyaran per tal d’estalviar-se de pujar al pòdium i fer el ridícul 😦
I tant si canvia el conte llegint la frase del dret o del revés. El pitjor del cas és que és molt greu que el 90% del cistell se’ns encareixi, però és clar, tenint en compte que tampoc seria tan descabellat que el cistell s’acabi encarint un 90%, ens quedem amb la primera com un mal menor, i no ho és.
Per cert, que he buscat la cançó de la Trinca que no tenia present i l’he escoltada després de llegir la lletra que has enllaçat. Per què serà que les seves cançons segueixen sent tan vigents? Sembla difícil de creure. Però deu ser que hem avançat molt poc des de llavors, oi?
L’apujada de l’IVA per sí sola ja és prou empipadora, però això sumat a les congelacions dels sous i sumat a l’apujada de pressió fiscal i sumat a la volatilització d’alguns ajuts i sumat i sumat i sumat… Si algú ens hagués explicat això fa un any l’hauríem pres per boig. De fet, els economistes que alertaven de la situació ja fa anys (i que s’han equivocat ben poc) se’ls titllava d’alarmistes sense fonament.
Aquesta de La Trinca em sembla que és del 77 i es diria que si hem avançat alguna cosa en els darrers anys (cosa que cada vegada dubto més), estem reculant ben ràpid en els darrers mesos 😦
Vivim en la societat de la informació. Això vol dir que ens arriben notícies per totes bandes i a totes hores. Això és positiu, però també té la seva part negativa. Sort que hi han persones com tu que, abans d’actuar, prefereixen informar-se degudament.
Arriba un moment en què tant de bombardeig de notícies (i gairebé totes contradictòries) et fan venir ganes de tancar els ulls i afirmar que no en vols saber més i que canvies de canal per veure el “Sálavame de luxe”… però cal resistir; suposo que això és el que “ells” voldríen.
Ja no és qüestió de gramàtica, és qüestió d’ignorància i poca professionalitat. Com pot un periodista agafar la primera font que troba i redactar un article sense comprovar la veracitat de la informació? Quan vaig fer pràctiques de correcció a la Xarxa Audiovisual Local, una redactora va fer un contrasentit important en una notícia de bioquímica perquè no tenia coneixements d’aquesta ciència i s’havia limitat a traduir frases ambigües d’un article en castellà.
Doncs la pobra redactora va anar a petar amb la persona indicada per fer-la posar vermella 😀
Pel meu gust la falta de rigor és equiparable a la falta de respecte, com si fessin les coses de forma barroera tot pensant “total, tampoc se n’adonarà ningú”.
Dona, no desesperis. Mirar les notícies ja no aporta novetats: sempre seran pitjors que el dia anterior!!! Almenys, i partint d’aquesta seguretat, segur que es poden evitar molts infarts. Cosa altament positiva, que ja sabem que els serveis d’urgències no estan per orgues.
Au, perdona’m si avui no puc dir res més anima’t que això, però no està el forn per pastistissets, i més val no “echar más leña al fuego”. En tot cas, això sí, ànims amb l’estudi. No defalleixis, que demà m’hi poso jo i ja serem almenys dues pringades (amb carinyo) estudiant en ple estiu!
Ja fa mesos que no faig més que preguntar “però encara no hem tocat fons???” 😦
És pesat, això d’haver d’estudiar a l’estiu. Segur que existeix alguna fórmula que demostra que la capacitat de concentració és inversament proprocional a l’augment de la temperatura ambient. Ànims, noia; si més no, els cafès que haurem de prendre per esvair la son podran ser frappés 😀