Cabòries “made in opos” (capítol 1 de …)

Comença el joc i trio una obertura clàssica: cavall g1 a f3… Ai, no! Començo el temari i trio un ordre clàssic: tema 1 la Constitució. Poca broma, eh, és la joia de la corona de tot examen a qualsevol escalafó de la funció pública: si algú vol opositar, ja se la pot injectar en vena perquè aquest tema cau. A més a més s’ho val perquè penseu que és una llei taaaan ben feta que en 34 anys només li ha calgut un parell de retocs: un per adaptar-nos al tractat de Maastricht afegint el sufragi passiu dels estrangers (sempre que hi hagi reciprocitat, i és clar) i un altre per “garantizar el principio de estabilidad presupuestaria vinculando a todas las Administraciones Públicas en su consecución, reforzar el compromiso de España con la Unión Europea y, al mismo tiempo, garantizar la sostenibilidad económica y social de nuestro país”. De fet, han estat dues reformes tan intranscendents que no han necessitat el referèndum del poble. En el primer cas, n’hi va haver prou amb l’aprovació per part de les Corts Generals i en el segon, amb el vistiplau de l’Àngela.

Però m’he promès no fer-me mala sang i estudiar aquest tema amb la mateixa visió que tindria si llegís un text sagrat com la Bíblia o l’Alcorà, és a dir, un text ple de bones intencions que només la interpretació arbitrària dels homes pot espatllar.

En realitat és maco de llegir i fa referència i insisteix tantes vegades en com en som d’iguals tots els espanyols (el rei és espanyol?) i com n’estem de subjectes els ciutadans a l’ordenament jurídic (els bankers són ciutadans?) i com n’és d’igual el sufragi (si no fos perquè ens remet a una llei electoral que rebutja els partits que no han arribat al 3% dels vots, que fa que s’obtinguin majories absolutes sense la majoria dels vots emesos i que fa que el vot d’un segovià valgui tant com el de tres barcelonins). Sort que aquesta part de l’examen és tipus test i no em permetran matisar opinions.

Per cert, no us espanteu per la imatge que he triat: és bona. Quan es va publicar la primera Constitució, l’any 1978, l’escut vigent era el que tenia l’àguila de sant Joan i no va ser fins l’any 1981 que es va aprovar el que hi ha ara (sense aligot). La veritat és que quan he buscat una imatge per al post i m’he trobat això jo sí m’he esverat (francament, el primer pensament ha estat que es tractava d’un muntatge), però aleshores he buscat més informació, i el significat de cada part de l’escut, i que la procedència era del segle XV… i aquesta curiositat és la meva perdició perquè a hores d’ara ja hauria d’haver arribat a la disposició final i jo aquí pensant en símbols d’altres temps i en com n’és d’insignificant el meu vot. No tinc remei 😦

Anuncis

22 Responses to Cabòries “made in opos” (capítol 1 de …)

  1. Crític de cine ha dit:

    Només pel tipus de lletra ja sorprén que encara estigui vigent…

  2. Pons ha dit:

    Visca la Pepa! A no… que aquesta va ser abans…
    Visca la constitució 2.0!

    • Montse ha dit:

      El 6 de desembre és santa Dionisia, però no té el mateix caliu que Pepa. Potser sí que haurem de celebrar el dia de la constitució llençant “visques!” en alemany… 😦

  3. XeXu ha dit:

    No t’estranyis, sempre que hem d’estudiar ens dóna per fer les coses més diverses. Almenys tu fas servir el temps reflexionant sobre temes seriosos i fent cultura. D’acord que això tampoc no et servirà per aprovar… però seria pitjor estar al facebook, no??

    • Montse ha dit:

      Quan un tema és interessant és fàcil que absorbeixi, faci perdre el sentit del temps i la concentració sigui fàcil, però quan és ensopit… Llàstima que les curiositats no entrin en l’examen, perquè si no el resultat seria cum laude.

  4. Quadern de mots ha dit:

    Uf!!

    amb o sense aligot, feixuc, feixuc.

  5. Sempre va bé desconnectar una miqueta, que sinó un no rendeix igual!!! I amb aquesta calooooor… molts ànims!!!!

  6. Rosaura ha dit:

    Vés amb compte amb el títol 2, no sigui que et punxin als ditets les puntetes de la corona ;-), i quan arribis al capítol 56 amb això de “la figura del asesino de elefantes y osos borrachos es inviolable y no está sujeta a responsabilidad” pensa si aquesta “prostitució espanyola” necessita o no una reforma.

  7. MadeByMiki ha dit:

    A mi a FP també em va tocar estudiar constitución, a aquella època li deiem “prostitución”… quin pal noia, quin pal que és.

    Molt bonic l’escut per cert, i molt actual!

  8. Molta sort, jo he començat a estudiar moltes oposicions i mai m’he arribat a presentar a cap! Sempre em desanimo pel camí quan descobreixo que la plaça ja està donada o que es presenta algú amb el doble de punts que jo…

    • Montse ha dit:

      Uf!, la sospita que algú pot tenir accés a l’examen o que li poden donar determinades facilitats és un voltor que pul·lula per sobre de tota oposició (a banda dels punts de la fase de concurs que contra això no hi ha res a pelar) i provoca un desgast psicològic devastador. Millor no pensar-hi (en realitat l’administració és més honrada del que sembla… en la majoria de casos).

  9. Marta ha dit:

    Trobo que si amb cada tema fas la mateixa recerca el teu resultat serà molt bo. Ara, que no sé si les preguntes aniran per aquí… 😉

  10. Tomàs ha dit:

    Estudiar per un examen tipus test és més amè que fer-ho per un de redacció de text. Ànims. Així, encara que l’objecte de la prova sigui la constitució, doncs res…, fes com si llegissis el codi de Hammurabi i te n’aprens aquelles dades susceptibles de ser preguntades.

    Crec recordar que una d’aquests exemplars (amb l’aligot) està dipositat en alguna de les altes institucions europees, i fins ara. Hi ha hagut parlamentaris que han sol•licitat sigui canviada per una altre exemplar posterior, ja sense més animals que algun dels que en va redactar alguna de les part, però no sé si se n’han sortit.

    El títol més divertit és el segons, el de la Corona, t’ho has de prendre com si fos un llibret de ciència ficció. Així passa millor.

    • Montse ha dit:

      Sí, jo també vaig llegir que una eurodiputada va quedar esgarrifada en veure l’escut (es veu que en tenia tan poca idea com jo, d’això) i va demanar que ho canviessin immediatament. Diria que de cas no n’hi van fer gens ni mica. Tanmateix, no m’estranya que pensés que era una pífia si tenim en compte que de tant en tant en les competicions esportives toquen el Himno de Riego:

  11. Tomàs ha dit:

    Això de la copa Davis va ser històric i va aixecar més d’una ampolla.

    Trobo que hi ha massa coses sacralitzades. Si hi hagués menys tòtems i més pragmatisme, potser ens aniria millor amb aquest tema dels símbols. També hi ha molta gent amb la pell massa fina en relació a aquests temes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: