Si la rateta presumida hagués trobat 190.000 dinerets quan escombrava l’escaleta

Imagineu per un moment que us trobeu 190.000 € i els voleu gastar. Els teniu a la butxaca, cremant, com la paga del diumenge quan éreu menuts i sentiu aquella il·lusió de pensar en què et poliràs els calerons: llaminadures, cromos, una entrada pel cinema… Agafem la calculadora i fem brainstorming?

Podríem, per exemple, comprar-nos un piset trinco-trinco: a preu de protecció oficial i a segons quina zona en trobaríem de nous amb dues o fins i tot tres habitacions i uns acabadets prou dignes.

Podríem comprar-nos un cotxe. De fet, en podríem comprar 10 si optem pel meu somniat Nissan Qashqai o 25 si preferim utilitaris més urbans.

Podríem jugar als metges i pagar una ronda de quiròfan: Vinga, senyors, que es posin en fila els 19 que estiguin més fotuts que els convido a una operació de pròtesi de maluc amb totes les despeses pagades, fins i tot el suc de taronja de l’esmorzar i la butaca de l’acompanyant. Sense misèria!

Podríem convidar a dinar els amics -sense luxes perquè ja sabem que el que importa és la companyia i la bona conversa-. Si ens conformem amb el menú del dia, ens podem ajuntar una bona colla: tota la població del Pallars Jussà. Us imagineu com hauria de ser la taula per encabir-hi 13.700 persones 🙂 i us imagineu rentant-ne els plats 😦

Podríem ser una mica més egoistes i permetre’ns un capritxet: anem de vacances a la serra de Tramuntana, com els de l’anunci de la cervesa, però en un hotel de cinc estrelles. Marxem avui i tornem quan se’ns hagi acabat el pressupost d’aquí a… cinc anys!

Podríem anar al cinema. Amb aquest pressupost, mirariem més de 30.000 pel·lícules: 82 anys anant al cinema dia sí dia també. Crec que podríem sacrificar alguna entrada i bescanviar-la per crispetes i/o convidar els amics.

Podríem fer un esmorzar de germanor: un entrepà d’allò que cadascú vulgui (per a mi un de vegetal amb tonyina i sense maionesa, gràcies) acompanyat de suc o cerveseta i un cafè: en tinc prou per a una ronda per a tots els gavanencs i això que estem a les portes de convertir-nos en ciutat.

Podríem convidar les criatures que es queden al menjador del col·legi: en tenim per a 32.000 menús: algú pot imaginar la muntanya de croquetes que en sortiria? I si els posem llegums, quina guerra de cigrons voladors?

I, finalment, podríem pagar-li al senyor Àlvarez-Cascos un retrat, un de ben maco per penjar-lo en la galeria del ministeri. Ep, i res d’encomanar aquesta insigne tasca a qualsevol nano acabat de sortir de Belles Arts, no: ho encomanarem a un artista consagrat i si depengués de nosaltres, a un de reconsagrat, que els nostres polítics no mereixen menys.

Tanmateix, pel que fa al retrat, sospito que la majoria preferiríem una cosa més senzilleta perquè el panorama no està per a gaires alegries i si tenim en compte que la paraula més repetida darrerament és “retallades”, el que voldríem per a la majoria dels nostres polítics és una simple i digna fotografia. Va, que no sigui dit: que en siguin dues, les fotografies. En volem una de cara i una de perfil… amb uns numerets a sota… no sé si m’explico…

PS: Ja sé que vaig dir que només apareixeria per la blogosfera els caps de setmana, però és que les vísceres em feien xup-xup i necessitava obrir una vàlvula. Ja veig que si vull aconseguir un nivell raonable de concentració també necessitaré allunyar-me de la premsa. 😦

Anuncis

18 Responses to Si la rateta presumida hagués trobat 190.000 dinerets quan escombrava l’escaleta

  1. Crític de cine ha dit:

    Pobret Manuel Marín, el seu retrat només va costar més de 24 mil euros. Proposo que la propera marató de tv3 es faci en honor a Marín per pagar-li un retrat com déu mana. Això és espectacular!!!
    Igualment, m’encanta la ironia que desprén el post. En què em gastaria els diners? Tot i que el tema de les entrades de cinema durant 82 anys em tempta optaria per comprar-me una petita caseta en un poblet apartat de les grans ciutats i muntar, dia sí, dia també, bons sopars amb els amics.

    • Montse ha dit:

      Sí, la campanya es podria dir “Apadrina un polític” i la gent podria fer donacions en algun compte de les illes Caiman (per coherència amb el receptor de la donació).

      La teva proposta em sembla més aprofitable i amb més sentit que la de gastar-los en 1m2 de roba (o potser és 1m2 d’ego).

  2. Tomàs ha dit:

    Passo unes quantes propostes en que gastar aquests 190.000Euros:
    – Ens dona per 5.210 bosses portacarmanyoles (aquestes que darrerament cada cop es veuen més pel carrer), pels nens i nenes que l’any vinent s¡enduran el menjar al cole.
    – Ens dona per 400.000 llaunes de coca-cola per a que no t’adormis preparant les opos.
    – Dona per més de 700 vestit per a Camps.
    De les teves propostes jo em quedo amb la de l’hotel i 5 anys!!!
    Em sembla que això dels retrats i aquesta parafernàlia és d’uns altres temps (i no millors). Aquestes ganes de perdurar són ridícules. La història se’n recordarà o no d’un pels seus actes, no perquè hi hagi un retrat en una paret determinada.

    • Montse ha dit:

      M’agraden les teves propostes i la de les coca-coles m’ha arribat al cor 😀 😀 😀

      Seria magnífic tenir uns polítics que passessin a la història per com ho han fet de bé, però portem una ratxa que… uf! Mira, ara que hi penso, ja que li agrada tant la caça podrien fer-li un retrat eqüestre, amb un urogallo penjant de la trinxa, un os als peus del cavall i un mar de fons amb el Prestige fent xup-xup. Seria molt evocador de com n’ha estat de memorable la seva presència.

  3. XeXu ha dit:

    No ho has entès. Quan creus que costa fer un retrat d’aquest home i que quedi bé? Per menys d’aquest preu no hi ha manera, fer que quedi guapo i que només de mirar-lo no faci fàstic com ens fa a la majoria no té preu. Encara em sembla barat…

    • Montse ha dit:

      Hahaha! Així doncs, no es paga l’art, sinó que es compren els escrúpols? Ai, ja deu ser això, ja. Si després de presentar una factura així no traspua una retirada al Brad Pitt ja li poden tornar els calés… ai, calla, que l’hem pagat nosaltres, el quadre 😦 Doncs això: que ens tornin els calés, que tenim coses millors en què gastar-los!

  4. samox ha dit:

    jajajaj no te n’has pogut estar!! granujaaaa posat a estudiar ara mateix que després tot seran plors i udols!! tot i que clar, la cosa ho merixia. Amb 190.000 euros li podriem fer una cara nova al Cascos?

    • Montse ha dit:

      Aix, ja m’hi poso, ja m’hi poso, però és que tan bon punt vaig llegir la notícia vaig sentir com se m’inflava la vena del coll i com la sang em bullia i… d’allò… quan parles d’una cara nova, no et refereixes a cirurgia plàstica fina, oi? 😀 😀 😀

  5. Ja ho he llegit al diari! Se m’han posat els ulls com a taronges, la boca oberta i la ràbia pels aires! No t’explico a quin nivell d’indignació estava al tren sola sense poder fer res, he pensat, ningú pensa dir res???? el govern ha acceptat aquest pressupost??? a la ludoteca hem de demanar permís per comprar uns plastidecors i aquest li ha vingut de gust fer-se un quadre en aquests moments tan adequats???

    Bàsicament, tenint en compte que no he tingut mai ni he comprat mai res amb tantes xifres, i potser no els tindré mai (segurament), arriba un moment que la noció del que valen les coses se m’escapa, per tant no puc proposar res, però les vostres opcions em ratifiquen els meus ulls com a taronges quan he llegit la notícia.

    • Montse ha dit:

      No hi ha vergonya: mentre fan sonar els violins per dir-nos que la situació de les arques públiques és dramàtica i ens hem d’estrènyer el cinturó i no hi ha més remei que fotre estisorades a tort i a dret van i llencen els diners en una cosa així. De fet, encara que les vaques fossin grasses no ho trobaria justificable; si tanta il·lusió li fa que el pinti algú de renom que s’ho pagui de la butxaca. Els diners públics neixen dels impostos de tothom i s’haurien d’invertir en coses de profit per a tothom i aquest quadre… punyetera gràcia ens fa.

  6. Doncs ben fet, desfogat, que per això també estan els blocs! Realment amb els temps que corren, llegir notícies d’aquestes fa que et bulli la sang. És increÏble! Amb 190.000 euros podrien fer feliç a bastanta gent donant-los de menjar cada dia, per exemple?

    I jo que em pensava que t’havia tocat la primitiva!

    • Montse ha dit:

      Teràpia de bloc: no hi ha res millor! 😀

      Amb el munt de carències que hi ha arreu s’han de tenir de ciment armat per fer una cosa així. Ara que li diguin als avis que no n’hi ha pels medicaments, però sí per grandeses. Que són els nostres diners, coi!

      Ui, si m’hagués tocat una primitiva amb aquesta morterada no em faltaria imaginació per gastar-ho en alguna cosa que no sigui un quadre (ni que em jurin que em pinten amb una retirada a la Judith Mascó).

  7. Yáiza ha dit:

    Carai, quins “capritxets” que tenen els nostres polítics, eh! Pfff… com poden tenir l’ego tan pujat?! Com poden haver perdut tant el sentit del diner? Del que costa a la majoria guanyar diners!? L’han d’haver perdut del tot, per despilfarrar així…

    Ja em perdonareu, però el senyor Marín, que sembla que és qui menys ha gastant fent-se una foto, ha gastat igualment 24.000€. Quin coi de foto li van fer!? Per l’amor de déu! Entenc que certes fotos puguin costar molts diners per A o per B, però no se m’acut com justificar que una fotografia impresa i emmarcadeta arribi a costar 24.000€..

    Jo, amb 190.000€… donaria l’entrada per un piset a Barcelona, i aniria agafant mensualitats del que quedés per viure fins d’aquí dos anys, que comenci a tenir el meu propi sou. Llavors guardaria la resta pel que pugui ser!

    • Montse ha dit:

      Certament s’ha perdut el nord pel que fa a diferenciar què és públic de què és privat i què és administrar els bens de tots de què és “el patio de mi casa”. Entre aquest petit exemple i totes les bestieses que surten a la llum a diari (que si X es fa portar a la perruqueria amb el cotxe oficial, que si Y factura uns viatges difícilment justificables…) genera una lamentable sensació d’indefensió en els soferts contribuents.

      Bé, si més no, veig que tu sí tindries ben claret què fer amb els dinerets si te’ls trobes escombrant, eh? A veure si ens pots explicar algun dia que t’ha tocat una primi 😉

  8. MadeByMiki ha dit:

    Montse, ets molt gran!!, com he gaudit del teu post. La mala llet sempre inspira, oi??

  9. Pons ha dit:

    Amb 190.000€ no m’arriba ni per un Ferrari 458 Italia, quina llàstima!

    • Montse ha dit:

      Tens elmorro fi, eh! Bé, sempre podries intentar evitar pagar els impostos pagant en negre i així fins i tot te’n sobraria per a una mica de benzina. Avui he llegit que l’Urdangarín va proposar a la minyona de pagar-li així, en negre, i es va quedar tan ample (aquesta criatura no deixa de sorprendre’m).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: