Examen vs oposició

Un examen, si fa o no fa, tothom sap què és: una prova amb què has de demostrar que tens una certa competència sobre un tema. Si l’examen és difícil, aprovar és més difícil; si l’examen és fàcil, aprovar és més fàcil.

Una oposició és un pèl diferent: un seguit de proves amb què has de demostrar que tens més competència sobre un tema que la resta d’opositors. Si l’oferta és de quatre places i l’examen és difícil, aproven els quatre millors; si l’oferta és de quatre places i l’examen és fàcil, aproven els quatre millors. Si entre els opositors hi ha quatre persones que són “lo puto crack”, l’examen ja pot ser com vulgui, que la resta ja ha begut oli.

Val a dir que no m’agrada ni una modalitat ni l’altra: per a mi el que realment importa és la progressió personal, constatar que avui saps més coses que no sabies ahir, independentment de si aquests coneixements són suficients per superar uns mínims estandarditzats o per superar la gent que t’envolta (no cal que m’ho digui ningú: és una idea romàntica que en la pràctica no va enlloc. Què hi farem!).

Tanmateix he de trencar una llança a favor de l’oposició: de la mateixa manera que es diu que la democràcia és el menys dolent dels sistemes de govern (ai senyor, com deuen ser els altres!), l’oposició és el menys dolent dels sistemes de selecció. Que l’accés a la funció pública es basi en els principis d’igualtat, mèrit i capacitat resguarda aquests llocs de treball d’altres valoracions que podrien resultar francament inquietants.

I tot aquest rotllo a què ve? Doncs a que us volia explicar que, sorprenentment, en el meu Ajuntament han convocat places per a la promoció interna del nivell C2 al C1 i aquesta oposició és “la meva oposició”. Tot i que un canvi de categoria d’auxiliar a administratiu no és res de l’altre món, l’embalum del que cal estudiar sí ho és i per tant hauré d’encabir nous hàbits en la rutina diària i, lamentablement, perquè hi càpiguen els nous hauré d’arraconar una mica alguns de vells (i molt estimats).

De moment no hauré de sacrificar radicalment els meus “vicis blogosfèrics”, però com que necessitaré més hores de les que tinc compto que no podré mantenir el ritme d’actualització prou disminuït a hores d’ara, ni tampoc el de participació a casa dels altres (això, curiosament, encara m’empipa més). També veig que hauré d’entaforar la Llei de Procediment Administratiu en la maleta de les vacances i posar el despertador els caps de setmana. Quina mandra!

No em sento gens engrescada: memoritzar lleis em fa venir son i l’organització de l’Estat, urticària. Tanmateix, aquests trens passen tan poc sovint que no és qüestió de deixar-los marxar. Si fracasso, no passarà res: “només” hauré perdut el temps. Si tinc èxit, el premi serà curiós: calculo que la millora econòmica cobrirà la pèrdua de poder adquisitiu amb què ens estan bombardejant darrerament (des d’aquí un emocionat record als tres darrers presidents que hem tingut… sí molt emocionat i sentit, el record).

Així doncs, de cap a l’estudi… espero que sigui com anar en bicicleta i encara recordi com va això. Per cert, ja que em sento tan poc motivada, si us vaga regalar-me una cançó que m’animi serà molt ben rebuda. A mi només em ve al cap aquesta que us enllaço, però em sembla que m’he passat de rosca: una oposició pot ser un avorriment, una marató, una mostra de perseverança… però no una heroïcitat. Per cert, recordo que aquest vídeo em va agradar molt en el seu moment, però ara que l’he tornat a veure, no gaire (gens). No sabia què havia passat fins que he fet comptes: què ha passat? gairebé 30 anys!

Advertisements

31 Responses to Examen vs oposició

  1. samox ha dit:

    Aix! Montse, demà tinc examen a la UOC. Jo també m’he embolicat a estudiar a la meva edat….. sense comentaris. Avant que segur que val la pena. Això si, t’esperem aquí amb ganes de bones noticies.

    • Montse ha dit:

      Molta sort, Pau! 😀 Certament l’esforç és desproporcionat, però no per l’edat, sinó per la “motxilla” de coses que arrosseguem. Si les circunstàncies fossin no haver de pensar en altra cosa que estudiar i que algú ens posés el plat a taula i la roba neta i planxada a l’armari… uf, apa que no canviarien les coses!

    • Tomàs ha dit:

      Espero que t’haig anat bé!!!

  2. XeXu ha dit:

    La primera cançó que m’ha passat pel cap quan l’has demanada és aquesta:

    Tampoc no et quedis amb el vídeo, que no val res, sinó amb el missatge. Llença’t, que un llapis mai no dibuixa sense una mà, així que si vols alguna cosa, hauràs d’anar a per ella.

    El premi de tant esforç és realment curiós, però bé, almenys seria estar millor del que estàs ara. Així que ànims i molta sort. Espero que no se’t trobi a faltar perquè et deixis caure de tant en tant per aquí.

    • Montse ha dit:

      Gràcies, Xexu! És una cançó ben engrescadora; em sembla recordar que la van posar en l’inici d’una cursa de bombers per animar el personal. La tindré en compte si mai sento la temptació d’autocompadir-me amb algun “quin rotllo”, “no tinc temps”, “això és massa per a les meves neurones”… 😉

  3. Pons ha dit:

    Quantes places hi ha? Tranquil·la, només m’has de dir noms i cognoms i jo m’encarregaré de la competència. No pateixis, faré que sembli un accident. Nou punyalades per l’esquena poden semblar una accident, no?

  4. XeXu ha dit:

    Ei Montse, et comento des d’un altre navegador, no sé per què, tot de sobte els blogs de wordpress es mengen els meus comentaris quan escric amb firefox. M’ha passat en tots i cadascun, m’envia els comentaris al lloc de l’spam. Fa una estona que t’he comentat i veig que no ha aparegut, així que si ho busques allà ho trobaràs. Un cop acceptat, després ja està, però és una murga que no se’m publiquin els comentaris. Si recuperes l’altre pots esborrar aquest si vols, perdona les molèsties.

    • Montse ha dit:

      Si et sembla bé, deixo el comentari per si serveix a algun altre blogger. A mi també m’han passat coses estranyes quan marxo dels wordpressians. Sembla que les dues plataformes no s’estimen gaire.

  5. MadeByMiki ha dit:

    Que tinguis molta sort Montse, de part de tots el “mantes” que mai hem fet aquest esforç. De passada el mateix li desitjo a l’amic Samox.

    Pel que respecta al blog, no pateixis entenem que lo primer és lo primer, però això sí, torna aviat!!

    • Montse ha dit:

      De moment m’hauré de convertir, bloguerament parlant, en una “dominguera” (diumenjaire?) perquè no em veig amb cor de desconnectar del tot, i quan s’acosti la data ja em transformaré en una ermitana 100%. Encara no he començat i ja tinc “mono” 😦

  6. Doncs moltíssima sort i a estudiar força! De totes maneres, sempre m’he preguntat de què serveix estudiar les lleis i repetir-les com un lloro! Però bé, és el sistema que tenim.

    No defalleixis!

  7. Crític de cine ha dit:

    Jo també crec que el sistem d’oposicions és el millor sistema per demostrar els teus coneixements i competències, sobretot quan es tracta d’entrar a la funció pública!! També reconec, però, que són una putada…
    Molts ànims Montse. Ens continuarem llegint, no et preocupis, i si desconnectes un temps, quan hagis aprovat, estarem aquí per felicitar-te.

  8. Esperem que sigui per felicitar-te, tot i que com bé has dit no tot depèn de tu, sinó de les places i de la gent que es presenti. Ma mare s’hi va posar fa uns anys amb la mateixa opo que tu (tb és auxiliar d’un ajuntament) i em feia molta gràcia veure-la estudiant a casa, pensava que era una autèntica heroïna estudiar després d’haver-se desentrenat i dur la casa! (he de dir que jo mentrestant acabava la carrera i egositament no fotia el brot a casa…). Molta sort!!!!

    • Montse ha dit:

      Ella també? Ai quina gràcia 😀 El cas és que, com et podrà confirmar ta mare, el problema no és com n’estan de rovellades les neurones, sinó que el munt de responsabilitats que arrossegues no et deixen prou temps ni concentració. A veure si me’n surto, i si no tampoc no en faré un drama perquè “només” es tracta d’una millora laboral. Gràcies pels ànims!

  9. Yáiza ha dit:

    Mmmm… estic prou d’acord amb tu. Bé, no ho sé. Els exàmens de la uni es converteixen miraculosament en oposicions quan els resultats són tan bons o tan dolents que els profes decideixen fer campana de Gauss. És a dir, reparteixen els alumnes per ordre en els percentatges que ells volen d’aprovats i suspesos. Si l’examen ha estat difícil, potser acabes aprovant amb un 3’5, i si ha estat massa fàcil potser et suspenen amb un 6. Això no m’agrada gens, perquè penso que els professors es podrien esforçar una mica en fer un examen just que avalui realment els nostres coneixements. Però bé, suposo que demanar-los això és massa per a les seves enfeinades càtedres… grrrr…

    D’altra banda, i pensant en el MIR, l’avantatge d’una oposició és que si és súper difícil, ho és per tots, i no et quedaràs sense plaça per aquest motiu. En realitat és millor que sigui difícil, perquè això evitarà que algú no massa bo tingui “un cop de sort” i et passi davant si tu et despistes en una pregunta o dues. Com més difícil sigui, més s’augmenta la “pressió de selecció” i més patent es fa la diferència entre els més bons. Si és massa fàcil, els millors tindran tots la mateixa nota, i només en els dolents es veurà la diferència…

    Bé, ja veus que això d’estar a la uni em fa reflexionar molt sobre les modalitats d’examen!! Hehehe, quina llauna!

    Au doncs, jo també espero que no desapareguis del tot de la catos, que el teu blog és xulo i els comentaris que ens deixes valen sempre la pena. Molts ànims amb l’estudi, i quan n’estiguis tipa, vine a queixar-te per aquí!

    • Montse ha dit:

      Que fort; podria entendre que si només hi pot d’haver un determinat nombre de llicenciats la nota de tall pugui pujar o baixar unes dècimes, però el ball que expliques em sembla demencial. Hi ha examens, com per exemple els de la Junta Permanent de Català en què la nota mínima per aprovar és un 7 (iepa!), però no enganyen a ningú, perquè aquest “detallet” el coneixes des del primer dia.

      Estic d’acord que un examen difícil afavoreix a qui ha estudiat molt i celebro que prefereixis una prova dura: això diu molt a favor teu 😉 Ens veiem -virtualment- el cap de setmana!

      • Yáiza ha dit:

        Sí, jo també he tingut exàmens a la universitat on la nota mínima era un 7, ho sabies d’entrada, l’examen no era complicat i t’exigien això per aprovar. Fins aquí d’acord. El problema són els professors inútils incapaços de fer un examen coherent amb el temari donat i que després del fiasco (notes massa altes o massa baixes) utilitzen la campana de Gauss per maquejar els resultats i que surtin unes proporcions boniques d’aprovats-suspesos-notables-exel·lents. Penós.

      • Montse ha dit:

        Sí, la veritat és que amb això buscar el percentatge d’aprovats després d’haver corregit l’examen demostren una actitud molt barroera i fins i tot poc respectuosa cap a l’alumnat.

  10. Pedregar ha dit:

    Miri, guaiti, potser l’animen els redobles timbalerencs de l’Ens en sortim dels Manel (si no els té avorrits, que tot podria ser, però en aquest cas se’n pot anar de pet a estudiar, tanta distracció, tanta distracció).

    • Montse ha dit:

      Oh, i tant! És sentir els tambors i sembla que m’he de menjar el món… tot i que quan acaba la música em marxa la gana 😉 Moltes gràcies per aquest regal (i salutacions al rosegador).

  11. Joan Comellas ha dit:

    aix… quins temps aquells on hi havia oposicions pels docents…

  12. Tomàs ha dit:

    En això de les Opos, quan una ha pres la decisió de presentar-se ha de ser perquè s’ho creu (creu que pot, creu que hi dedicarà el temps que cal, creu que les superarà). Sempre pensant en positiu.

    Si la ràtio entre places convocades i candidats/es és raonable, hi has de posar el coll.

    Has de ser sistemàtica i adaptar la manera d’estudiar al que demani l’oposició. No s’ha d’estudiar de la mateixa manera si hi ha proves de desenvolupament de temes, que si hi ha proves de resposta alternativa.

    Així que ànim, paciència i perseverança.

    Com dius, l’únic que pots perdre és la paciència i hores de son. No passa res.

    • Montse ha dit:

      La competència és ferotge perquè aquí el més tonto fa rellotges (es diria que les llicenciatures en dret les donaven en una rifa: la meitat en té una), però això no em fa por. El meu “gran enemic” és la falta de temps… i ja veus quina poca paraula tinc a l’hora de deixar de banda les coses que m’agranden. Quan surti la data d’examen tot seran corredisses (no tinc remei, no). Gràcies pels ànims!

  13. Marta ha dit:

    Molta sort, Montse!!! Segur que ho faràs molt bé. La primera cançó que m’ha vingut al cap curiosament ha estat la mateixa que la del XeXu, així que te’n “regalo” una altra: Corro sota la pluja, de l’Anna Roig. Gaire relació no sé si té, amb el que expliques al post, però és molt maca…

    • Montse ha dit:

      Moltes gràcies, Marta 😀 La cançó em va molt i molt bé, l’Anna Roig té un no sé què tranquil·litzador en la veu i ara mateix un bàlsam em va perfecte: tot i que les proves no són fins a final de novembre, jo ja estic “atacà”.

  14. ÒscarAzAl ha dit:

    Tots tenim moments en què la vida social, laboral o acadèmica ens aparta una mica del bloc. Però millor això que al revés, no? Ànims!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: