El tamany* sí que importa

Abans de res, us he d’avisar: aquest títol tan suggeridor pertany a una entrada que tracta sobre les meves cabòries amb la normativa de la llengua catalana i amb…  Òndia, quina escampada!!! Holaaaaa? Que ha marxat tothom? Ah, t’hi has quedat tu. Perfecte, enceto l’entrada:

Que quedi clar que no tinc ni l’autoritat ni els coneixements suficients com per jutjar a ningú i si els tingués, tampoc no ho faria. Que tiri la primera pedra qui mai no hagi escrit un pronom de més o de menys, qui faci servir sempre els verbs en la conjugació correcta o qui tingui un domini excels sobre les preposicions. Com em va dir una vegada el profe: Hem de recordar que els parlants usem la llengua per comunicar-nos i que a vegades, intencionadament o inconscientment, infringim aquesta norma pel criteri que aquesta comunicació sigui fluida i efectiva.

Ara bé, quan l’origen de la relliscada ve per part de qui -pel meu gust- hauria de ser un referent de correcció, ja ho trobo més empipador. Potser a la premsa escrita li puc oferir una mica de comprensió per allò de les errades d’impremta i les presses de l’edició diària, però hi ha escenaris amb què no sóc tan comprensiva.

Per exemple, el menú d’un programa informàtic. Estic contenta de poder-lo tenir en el meu idioma, però un detallet així m’espatlla una mica la felicitat:

O un rètol informatiu. Sol·licito un servei d’urgències 24 h de correctors a peu d’impremta:

Us n’amplio la MI-DA per tal que ho veieu millor:

Si nosaltres, pobres mortals, passem el corrector abans de publicar una entrada per evitar els paranys en què ens fa caure “el català del carrer”, per què s’estan de fer-ho en llocs visibles per a molta més gent i amb remitents que haurien d’emanar credibilitat pels porus de la pell?

En lloc d’un “tamany” i segons els casos pot anar bé mida, volum, grandària, dimensió, proporció, format, grossària; si es tracta d’una “tamanya estupidesa” pot servir una animalada tan gran, i si parlem del “tamany de la lletra”, amb un cos de lletra quedarem com uns senyors (i senyores).

També hi ha qui vol ser més papista que el papa, i aleshores et trobes que en la secció de fruites exòtiques venen “mànecs” (ja veureu, ja, el dia que em compri un mòbil que faci fotos i tot). Tanmateix, encara que no sembli coherent, reitero que pel que fa a aquestes qüestions no em fa mal el pecat, sinó el pecador.

I ara que he brandat el dit acusador, sigueu indulgents amb els errors que comet aquesta blocaire aprenent de mestretites que, ves, per una que se sap es permet el luxe de fer el numeret de justa indignació 😉

Advertisements

39 Responses to El tamany* sí que importa

  1. Yáiza ha dit:

    Bé, després d’empassar-me el sotrac i seguida decepció que m’ha provocat el títol del teu post (ja està bé, no??), procedeixo a donar-te tota la raó!!! El que jo no entenc és que les empreses que s’encarreguen de fer rètols no tinguin ni tan sols un trist corrector automàtic (ja no parlem d’un filòleg a la plantilla). I quan els errors són en plataformes oficials del país (petit), o quan els cometen els meus professors (Universitaris amb mil títols importants) en un power point (els he d’explicar què vol dir això que surt sota la paraule, aquest subratllat vermell en zig-zag…)… això encara fa més mal!

    Podríem començar una col·lecció de rètols i escrits públics amb errades. El català correcte: retola’l!

    • Montse ha dit:

      Com que aquest bloc no va de res concret bé podria caber-hi una entrada pujada de to, però avui no tocava (ni demà, ni demà passat, ni l’altre… 😀 )

      Ben cert que hi ha errors que només els detecta qui fila prim, però aquest, com molt bé dius, és dels que surten amb una ziga-zaga vermella a sota. És una falta barroera.

  2. XeXu ha dit:

    Aquesta paraula, ‘tamany’, està tan estesa que al final l’hauran d’acceptar i tot. Costa una mica adonar-se’n, eh? Si digués que no l’he escrita mai i m’he quedat parat que el corrector no me l’accepti, mentiria. Però a força d’errors, que hom és de can fanga, també s’aprèn i diria que ara ja em surt la versió correcta directament.

    A banda d’això, sí que són molt divertits els rètols que es troben de vegades a les botigues, això de passar-se de correcte té la seva gràcia. Amb el mòbil a la mà jo també espero caçar algun exemple d’aquests i fer-lo públic, que així riem una estona.

    • Montse ha dit:

      Aprendre per assaig-error és un clàssic (i els clàssics mai no deceben, oi?) La Yáiza i tu proposeu una bona idea: ja que hi ha els “caçadors de bolets” podríem instaurar els “caçadors de bunyols”; segur que riuríem una estona.

  3. Quadern de mots ha dit:

    Sóc conscient que faig faltes, però com diuen per aquí els correctors fan una primera feina, després ets tu qui de mica en mica depures i, de mica en mica vas fent i aprenent. El que trobo intolerable és que entitats privades i públiques retolin malament, això vol dir manca d’interès i com molt bé dius cal donar exemple i servei. El mateix passa amb TVE3, no només en les retolacions (que a vegades fan faltes) sinó amb els periodistes que retransmeten FM1 o bàsquet per exemple (on cap responsable lingüístic els hi diu res), lamentable.

    • Montse ha dit:

      Exacte: són referents amb una credibilitat que de vegades no mereixen. Allò de “és que ho han dit per la tele” per a molts és un argument en sí mateix. Ja s’hi podrien mirar més!

  4. TIRANT LO BLOC ha dit:

    La poca cura per la llengua és un exemple de la poca autoestima d’aquest país… i així ens va…

    En som els únics responsables.

    • Montse ha dit:

      I aquest error era tan fàcil de detectar! Ara bé, no pateixis perquè pel que fa al rètol ja tinc preparades unes quantes tiretes de Dymo per rectificar-lo i fer “campanya normativa” pel meu compte 😉

  5. Crític de cine ha dit:

    Uf, ara he de mirar-m’ho més a l’hora de publicar perquè jo he fet algunes faltes catastròfiques en els meus posts. Sort que la meva amiga d’Aficionats als Senders me’ls corregeix. Fins i tot l’he cagat amb el títol d’algun post!!!!

    • Montse ha dit:

      Que n’ets d’exagerat! Com a parlants trobo que el millor que podem fer és usar la nostra llengua, intentar ser polidets, però per sobre de tot estimar-la i fer-la visible. Segons un article que es va publicar fa alguns mesos “El català és la vuitena llengua a la blocosfera i la catorzena llengua a Google i a la Wikipèdia”. Això és una bona notícia, oi?

      • Crític de cine ha dit:

        Tenint en compte la ingent quantitat de llengües que hi ha al món, sí que ho és!!!

      • Montse ha dit:

        Oi que sí? 😀

      • Antoni Alcázar ha dit:

        Que el català alà sigui una llengua tan sobredimensionada a Internet deu ser perquè en som una colla, de pirats teclejant a dojo. No sé si és bo o dolent – dolent no ho deu ser-, però fa que pensar…

      • Montse ha dit:

        Som una colla de xerraires, oi? 😉 Potser el fet de saber que la nostra llengua ha estat atacada tantes vegades al llarg de la història i a hores d’ara encara és menystinguda, és perquè sentim més necessitat de fer-la visible.

        D’aquí a pocs dies ja podrem configurar el Twitter en català i la nostra llengüa s’afegirà a les 28 actuals. De vegades penso que hi ha més sensibilitat o respecte fora de les nostres fronteres que dintre de les que se suposa que són les nostres 😦

        Moltes gràcies per comentar, Antoni! (per cert, completament d’acord: les gotes de mercuri són fascinants).

    • Ala ala! Exagerat! La falta del títol era de teclat i només te n’he dit una de garrafal! jejeje tothom pot tenir errors! A més, és més fàcil veure les faltes dels altres que les pròpies…

  6. Pons ha dit:

    A vegades faig faltes d’hortografia que fins hi tot sento com el corrector hortogràfic es descollona.

    • Montse ha dit:

      Sempre podem dir allò de “és un error de picatge” (jo ho faig 😀 ). De fet, el senyor qwerty crec que va tenir el detall de posar la “v” i la “b” una al costat de l’altra per proporcionar la coartada perfecta.

  7. afbourdiol ha dit:

    Montse,

    Quin goig que de tant en tant t’atreveixis tamb’e amb un tema d’aquest caire.

    S’i, ‘tamany’ ‘es incorrecte. Segurament, es tracta d’uns dels barbarismes m’es “arrelats” que tenim, possiblement per all’o que, a cops, fa de mal eludir (sovint tendim a pensar que qualsevol traducci’o es pot fer paraula per paraula, sense tenir en compte els girs i estructures idiom’atiques de cada llengua; si us hi fixeu, en el segon exemple ‘es clar’issim que la frase en qu’e apareix “tamany” ‘es ben barroca i gens natural). Alg’u ha dit que al final s’acabar’a acceptant: jo no opino ben b’e el mateix, tenint en compte que la mateixa TV3 ho sanciona (http://esadir.cat/lexic/entrades/entry_20030718132249_969?Criteri=General).

    L’altre dia llegia un article en qu’e deien que la crisi tamb’e havia arribat als correctors/editors, i que ja es començava a notar als llibres. Que d’eu ens agafi confessats…

    (el dia que jo tamb’e tingui un m’obil amb una c’amera ‘comme il faut’ podrem encetar el safari fotogr’afic aquest que proposeu ;-))

    • Montse ha dit:

      Perquè aquest era molt obvi, si no és un tema que em fa molt de respecte (per la “molta ignorància”). Deu ser allò que alguna vegada havíem comentat: s’escriu en català, però pensant en castellà i aleshores surten resultats ben estranys. Amb un “petites parcel·les” suposo que n’hi hauria hagut ben bé prou.

      PS: El teu teclat fa patir! És com una maledicció gitana feta a mida.

  8. Em fan molta gràcia i curiositat aquests errors! Sempre m’he preguntat això del corrector. La Ludoteca on treballo està dintre d’una illa d’edificis i a l’entrada hi posa: Marques de Sentmenat… Resulta que el senyor Sentmenat no tenia cap títol sinò que feia senyals per tot arreu!

    Me’n sé una altra de molt bona, però no me la sé exacta, si me’n recordo passaré per davant del cartell, no té desperdici, ja et diré.

    • Montse ha dit:

      Guaita, era un grafiteru! 😀 Els nobles tenen la negra: jo una vegada vaig confondre el mite d’El comte Arnau i només afegint-hi una lletra el vaig convertir en un cambrer: “El compte, Arnau!” 😀 😀 😀

      • Ostres, que bé que m’ho passaré amb aquest post! En tinc una altra de molt recent! Avui mateix he rebut aquesta notícia al correu: “UB: Un mecanisme prevé alteracions en la formació de neurones durant el desenvolupament embrionari”. Està clar que tradueixen literalment del castellà… Jo no és que no faci faltes, però és el que dius, aquesta notícia per exemple l’envia la responsable del gabinet de premsa de la UB.

      • Montse ha dit:

        Ui, no, no, no, la traducció no és quelcom tan fàcil com “soplar y hacer botellas” 😉 i realment, en funció de qui és el remitent de l’error fa una mica de coïssor… o en fa molta.

  9. ÒscarAzAl ha dit:

    Jo vaig tenir una professora de traducció que feia fotos quan sortia de viatge (i sense sortir de viatge) de cartells en castellà. Les ensenyava el primer dia de classe per ridiculitzar-les i fer que ens apliquéssim per evitar que algun dia mostrés una imatge d’un treball nostre.

    • Montse ha dit:

      Trobo que és una bona estratègia: la por de fer el ridícul pot ser un gran incentiu. Veig que aquesta mena de safaris fotogràfics dónen molt de joc, encara haurem de proposar algun concurs a veure qui la troba més garrafal.

  10. MadeByMiki ha dit:

    Doncs sí, el “tamany” importa. Lo pitjor de tot és que això és tota una tendència i pots anar veient com cada vegada la prostitució de la llengua va més enllà.

    Que tingui que escriure jo això amb el meu nivell de català sota mínims és ben trist…

  11. Tomàs ha dit:

    Hola Montse, jo també soc dels que m’he sorprès amb el títol del post. M’he dit…, la Montse s’ha posat a la feina amb l’arribada de l’estiu i ara ens explicarà coses que no sabem si volem saber!
    Però no, no ha estat així. Bé, guarda’t la idea alternativa per un altre post…, al qual hi podem augurar una gran acollida, sobretot si es tracta d’un treball comparatiu.
    Anant al tema del post, n’estic d’acord amb tu. Hi ha medis, institucions i empreses que no es podem permetre tenir poca cura amb el català.
    Soc molt transigent amb com les persones escriuen el català perquè es digui el que es digui, a Catalunya l’ús del català no s’ha normalitzat fins fa unes poques dècades i per tant, hi ha moltes persones que l’ha hagut d’aprendre com han pogut. Ara bé, aquest argument no serveis per a segon qui.
    Esperem l’altre post sobre el tamany.

    • Montse ha dit:

      Pobre Tomàs: ja veig que aquí només hi trobes decepcions i falses expectatives. Què hi farem!

      Jo també penso que la situació dels parlants és complicada. Per diverses raons la gramàtica catalana ha arribat molt tard i si li afegim 40 anys sense poder-ho ensenyar a l’escola i de “habla en cristiano” (no és una llegenda urbana, ma mare es va endur molts mastegots a l’escola per aquest motiu) tot plegat crea un substrat de gramàtica diguem-me “poc ortodoxa”.

      Per això, tot el que podria servir de referent hauria de ser molt correcte. Les eines hi són perquè hi ha serveis gratuits d’assessorament lingüístic, per tant, el problema (en aquest cas i en molts d’altres) és la manca d’interès per treballar bé.

      • Tomàs ha dit:

        És allò de no saber distingir el què és important del que no ho és.
        Per a tots els països la seva llengua és important, però per al nostre país, en el qual en el tema de la llengua hem d’anar de la ma amb el castellà, que és un dels idiomes més parlats del món, sembla molt evident que més que important és un tema de supervivència de la pròpia llengua.

      • Montse ha dit:

        Això de ser un país sense estat no és fàcil, no.

  12. Marta ha dit:

    Estic amb tu, Montse! Jo tampoc no suporto sentir pertot arreu això de tamany. Només un apunt: fa un temps jo també vaig fer una entrada al bloc parlant dels tamanys i les mides i em van informar que l’AVL (l’Acadèmia Valenciana de la Llengua) sí que admet tamany. Llàstima que en general mai no es puguin posar d’acord, l’IEC i l’AVL…

    • Montse ha dit:

      Cert, ja vaig veure al DCVB que sí hi ha una entrada per a “tamany”, però el Baix Llobregat queda prou lluny del País Valencià com perquè els que ho van escriure puguin excusar-se 😉

      Has tocat un tema complicat: si mal no m’erro, als certificats de llengua entre el català i el valencià no se’ls reconeixia la mateixa equivalència. No sé si deuen haver canviat les coses (tant de bo).

  13. Reflexionem-hi ha dit:

    Hihi, doncs jo avui a les 12.07 minuts he après que “tamany” no es pot dir… (SEGUR que algun dia algú m’ho va dir, però com que jo tinc el crani en forma de colador…) Em fa gràcia, perquè pensava que l’asterisc anava per la manca de “que” , que ara que hi penso tampoc no sé si és necessari o no. Crisi de valors, de diners, de gramàtica…estem fatal.

  14. […] Montse Lladó va escriure fa poc un Post molt bo sobre un tema relacionat i que us […]

  15. […] Montse Lladó va escriure fa poc un Post molt bo sobre un tema relacionat i que us […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: