Xafarranxo de neteja

Els nens creixen, els armaris queden petits, els dormitoris compartits es desborden, les criatures demanen espai vital i finalment decideixes reconvertir l’habitació dels mals endreços/despatx en un dormitori juvenil. I aleshores, quan ja has pres mides, has demanat pressupost en tres botigues, has decidit colors i has donat la paga i senyal per OMPLIR de mobles l’habitació, és quan entres en col·lapse i te n’adones d’un petit detall: abans cal BUIDAR-la.

Per això porto dues setmanes meravellant-me de la capacitat d’emmagatzematge de les llibreries d’Ikea i de la meva capacitat per guardar bestieses (no, Pons, no he trobat cap cadàver… però encara em queden uns quants prestatges per revisar). Com a mostra, dir-vos que he llençat factures de llum, aigua, gas i telèfon que encara venien en pessetes; això sí, ho he fet sense mirar-ne el total per no agafar un atac de feridura (tinc la impressió que ara són “sensiblement” més cares).

Dins d’una caixa hi havia tot allò relacionat amb la informàtica: CD de drivers, el cable que et sobra quan canvies la impressora i que guardes per si mai necessites un cable d’aquest tipus però que si alguna vegada el necessites no recordes que ja en tenies un i n’acabes comprant un altre, la factura del primer ordinador, la factura per arreglar el primer atac de virus, la factura per arreglar el segon atac de virus, la factura del primer antivirus…

Del batibull de coses, n’he guardat un parell de “relíquies”. D’una banda, una petita col·lecció record del meu aterratge en el món de la informàtica quan el sistema operatiu era l’MS-DOS, les pantalles tenien les lletres d’un verd llampant, no existien els ratolins i els arxius els guardaves en floppys de 5 1/4 o disquettes de 3 1/2.

D’altra banda, un document històric de l’any 2002: el catàleg de preus d’una botiga d’informàtica. Me’n faig creus en deu anys com ha canviat la cosa: un portàtil amb una RAM 16 vegades més lenta que el que tinc ara i amb un preu quatre vegades superior. Una ganga!

Advertisements

33 Responses to Xafarranxo de neteja

  1. XeXu ha dit:

    El que has fet tu és arqueologia pura. I encara dius que no has trobat cap mort? Jo en veig alguns per aquí! Jo de tu guardaria aquestes coses, en un futur et poden fer servei, les pots vendre a un museu d’història antiga i encara faràs calerons.

    • Montse ha dit:

      Certament són fòssils i no han passat tants anys com tot això (bé, a mi no m’ho sembla). És impressionant la velocitat amb què tot dispositiu queda obsolet en un tres i no res!

  2. Marta ha dit:

    Jo també necessito un xafarranxo d’aquests, Montse! Jo sóc de les teves, no llenço mai res de res i llavors ho guardo tot de record o “per si de cas”, però sóc incapaç de trobar res quan ho busco… :S Ara, quin plaer quan, fent endreça, retrobes petits detalls o fotos oblidades (impreses en paper, no com ara)… Així l’endreça pot fer-se eterna, almenys en el meu cas…

    • Montse ha dit:

      Hahaha, sí, a mi em passa el mateix: començo a fer la tria dels papers i sempre m’aturo en algun “ai, guaita!” i després d’una tarda només he fet dos calaixos. Què hi farem, el procés és lent, però també molt entretingut.

  3. Pons ha dit:

    Jo segueixo pensant que en tot armari ple de trastos oblidat hi ha d’haver un cadàver. O com a mínim alguna extremitat amb gràcia com ara una ma o un crani.

    • Montse ha dit:

      Sento decebre’t, però ara per ara l’únic que ha sortit i m’ha fet arrufar el nas ha estat algun peixet de plata (ja saps, aquelles bestioletes que són felices vivint entre el paper), però cap altra cosa digna del CSI.

    • ÒscarAzAl ha dit:

      Montse, aquesta potser et fa gràcia: a casa ma mare va imposar el terme bitxo de la pols per a aquest animal i no vaig saber-ne el nom real fins que va sortir en un llibre de naturals a l’escola. I ja que la menciono, a casa seva sí que gaudiries fent d’arqueòloga…

      • Montse ha dit:

        Té sentit: sempre s’amaguen en raconets i els descobreixes quan fas un “dissabte” a consciència (i quan falta el nom “oficial”, la imaginació és el límit).

        Ja veig que a tu també et costa llençar les coses. Bé, mentre hi hagi espai, endavant les atxes! 😉

      • ÒscarAzAl ha dit:

        No, no! És ella la que ho guarda tot, jo sóc ben al contrari.

      • Montse ha dit:

        Fantàstic: la teva mare és tan assenyada com jo 😀

  4. Curiosament ma mare m’ha comentat que ÉS URGENT QUE EM POSI AMB LA MEVA HABITACIÓ! Fa menys d’un any que he tornat a casa i crec que ho porta tan malament ella com jo jejjeeje (en quan a espai i endreça). Jo sóc especialista en guardar papers, penso que sempre em serviran, que no es pot perdre la informació, és feina pendent que no faig mai perquè en realitat és feina que m’autoposo però no cal que la faci… i així vaig fent piles, …

    • Montse ha dit:

      Oh, tranquil·la, em sembla que això li passa a tothom, deu ser una qüestió de punts de vista: els papers dels altres són un munt de paperassa que hauria d’anar a petar immediatament al contenidor blau, mentre que els propis gairebé són documents històrics que haurien d’estar en un museu. Si més no, aquesta és la meva tendència 😉

  5. Crític de cine ha dit:

    2000 euros per un ordinador!!!! Quins temps!! I aquells cd’s de drivers inútils. I, sobretot, l’MS-DOS i els seus comandaments (dir, cd..). Encara recordo quan havia d’entrar al windows amb el mític win11!!!

    • Montse ha dit:

      I quan els posaves en marxa eren leeeeentsss. I ara, si triga quatre segons més del que és habitual ja l’engegaries a dida. Em sembla que tanta velocitat ens ha tornat impacients.

      Ara m’has fet recordar la primera que vaig veure un excel: vaig al·lucinar en colors en veure que l’opció “tallar” eren unes tisoretes i la de “guardar” un petit disquette. Res a veure amb el Lotus!

  6. Rosaura ha dit:

    Lotus 1.2.3, lotus word, linux, unix… ordinadors amb 40 megas (glups!) que eren xaxipirulis, copiar el floppy A al floppy B sense ratolí, monitors més grans que les habitacions… ainss que em faig gran !!!!!!!!!!!!!!

  7. Tomàs ha dit:

    Per històries diverses, he canviat de pis unes quantes vegades i això de fer “neteja” ho tinc molt assumit. Sempre intento no guardar massa coses, de totes maneres estic convençut que hi ha coses que encara podria llençar (unes quantes).

    Tinc alguna capsa que ja duu el nom de “record”, i això no es tira, sempre va amb mi.

    El preu de l’ordinador de la foto fa por! És un exemple de que “cualquier tiempo passado fué mejor”, no és cert.

    El que no ha quedat clar és si vares fer-ne molt o la justa de neteja. Necessitareu fer una segona ronda de neteja o ja hi cap tot?

    • Montse ha dit:

      Doncs jo sóc un desastre i tinc els calaixos plens de “persidecasos” i pel que fa al resultat de la neteja… estic valorant seriosament fer-li un “buitron” al veí (si marxa de cap de setmana ja ha begut oli 😀 )

  8. Yáiza ha dit:

    Buf. Bé, sense anar més lluny, no fa tants anys vaig decidir desar tots els meus relats en un parell de disquets per si mai tenia problemes amb el disc dur del meu ordinador (un Pentium II que encara arrenca, si tens paciència, clar). Em penso que hauria de fer un pensament de guardar-los en un altre lloc (un modern disc dur extern?) abans de fotre a mar la carraca d’ordinador que m’ocupa ara a l’escriptori. L’ordinador que tinc en us ara, és un portàtil i evidentment ja no té lector de disquets. I dubto que en tingui mai més cap amb antigualles d’aquestes… Hehehe.

    Au doncs… t’aviso que quan tinguis l’habitació buida en semblarà impossible que càpiguen els mobles que has encarregat!! Encara que aquesta sensació segur que ja la coneixes. Va, tranquil·la, segur que entren!

    • Montse ha dit:

      Certament, els suports d’emmagatzamatge són un perill: si queden obsolets ja no pots recuperar la infomació. Per això el paper sempre serà el paper.

      La nova habitació està calculada al milímetre; els que vinguin a muntar-la em maleïran els ossos 😀 😀 😀

      • Yáiza ha dit:

        Em sona… l’habitació que em van fer amb 8 anys (quan mons pares em van traslladar de l’habitació del costat de la seva a una molt més lluny… ehem) i que encara utilitzo quan sóc a casa també la van fer a mida. No hi ha ni un pany de paret lliure, mai més l’hem hagut de pintar. No es veu!

      • Yáiza ha dit:

        Per cert, el teu blog sempre tant inspirador pels meus posts. Em penso que faré pública al blog una altra juguesca amb mi mateixa: Tinc cinc dies per deixar el meu estudi (20m2, habitació, cuina i bany) net com una patena. El meu propi xafarranxo de neteja!

      • Montse ha dit:

        És el món real: cada centímetre compte i cal aprofitar-lo. Per això mai no m’he cregut les revistes de decoració amb aquells espais tan bonics i diàfans… que no ens enganyin, allà no hi viu ningú!

        Net com una patena i amb data de termini? Ai, que això em sona a final d’aventura parisina. I tant que n’has de fer post! L’esperarem amb candeletes.

      • Yáiza ha dit:

        No, no, això encara no. És pitjor! Tindré visita, i em faria vergonya tenir l’habitació segons com. Per quan hagi de plegar (d’aquí poc més d’un mes) serà pitjor encara: buidar i netejar! (però un cop buit, netejar una mica és més senzill, no?)

      • Montse ha dit:

        Em sembla que si hagués de proposar una gradació diria que netejar és fàcil, endreçar difícil i llençar les coses prescindibles… impossible!

  9. Ostres, quines relíquies. Potser dintre d’uns anys tindran encara més valor. L’informàtica evoluciona a passos de gegant i el que avui ens sembla que és la hòstia en patinet, demà s’ha quedat més obsolet que… el patinet!

    • Montse ha dit:

      Si fa uns anys ens haguessin jurat que amb el preu d’una pantalla d’aquelles que tenien un cul immens ens podriem comprar un portàtil divinodelamuerte, no ens ho haguessim cregut. Ves a saber amb què ens trobarem d’aqui uns anys (que planxin i facin el sopar, que planxin i facin el sopar, sisplau, sisplau, sisplaaaaauu!!!)

  10. MadeByMiki ha dit:

    Remoure caixes i netejar habitacions és una manera molt útil d’adonar-te de com van canviant les teves coses quotidianes.
    Ara em permeto suggerir-te la mare de tots els canvis, una mudança a un altre poble, jo n’he fet un munt i encara em desperto de tant en tant amb atacs de pànic per les nits…

    • Montse ha dit:

      Uf, Miki, això deu pertànyer a la primera divisió de les neteges! Saps una cosa?: des que vaig nèixer que no he canviat ni de barri, i tot i sentir-m’hi còmode alguna vegada he pensat que era un error.

  11. Reflexionem-hi ha dit:

    Jo crec que si ensenyem a un nen adolescent un disquet d’aquests gegants pensarà que és una broma…

    A mi m’agafa per fer neteja en plan teràpia…estic trista trista i començo a moure mobles i a desfer-me de coses…que no sé què pensava quan vaig decidir guardar!

    • Montse ha dit:

      Ho he comprovat i ho pensen, ho pensen.

      Si és per això, es podria dir que fa molt de temps que estic ben contenta perquè allò ja clamava al cel 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: