Fòbies

Sabia que era una por malaltissa, infundada, que tot era dins del meu cervell, que no la sustentava cap mena de lògica, però no hi podia fer res: aquella por visceral per la foscor era superior a les meves forces. Qualsevol criatura hauria superat aquesta etapa sense gaires problemes després d’una temporada de reconfortants abraçades maternals i de discrets punts de llum cada cop més tènues; tanmateix, per a mi era una angoixa tan arrelada que no me’n podia desfer.

Tota habitació fosca podia ser la llar dels més esperpèntics monstres, el fons de l’armari podia amagar la porta als inferns i sota el llit podia haver-hi el cau de qui sap què. Eren tals els tremolins de cames que m’agafaven que vaig provar de dur a la butxaca una llanterna, però les ombres tortuoses que dibuixava el petit focus encara resultaven més inquietants. Per tant, un lampista de confiança va ser l’encarregat d’ubicar punts de llum per tota la casa, fins el més minso racó, i esvair tot perill.

Però vet aquí que sóc feliç: ja estic curada! Encara sento una mica de basarda en caminar de matinada pel passadís, en agafar la jaqueta d’entre les penombres de l’armari o en apagar tots els llums per veure la pel·lícula del vespre, però em sento forta, em sento valenta, em sento desafiant. En definitiva, em sento tan contenta que volia escriure aquest post per agrair profundament a tots els que han fet possible aquest canvi d”actitud. Vet aquí el meu petit homenatge:

Senyors del Tribunal Suprem, nefastos gestors de les elèctriques i lamentables polítics de tots els colors: estic molt agraïda perquè gràcies a tots plegats ara ja no tinc por de la foscor ARA ME’N FA MOLTA MÉS EL REBUT DE LA LLUM!

Advertisements

22 Responses to Fòbies

  1. Pons ha dit:

    Jo tinc una bici estàtica connectada a un generador. La de calers que m’estalvio!

    • Montse ha dit:

      Jo havia pensat d’instal·lar una rodeta en la gàbia del conill porquí, però el veig força passiu… em sembla que hauria estat millor comprar un hàmster, tenen més nervi.

  2. Crític de cine ha dit:

    Això és un exemple més d’això que en diuen ‘Política de la por’. segur que hi ha gent que a deixat de banda la claustrofòbia per haver d’agafar el metro cada matí per por al preu de la gasollina.

    • Montse ha dit:

      Has vist que bé: ara serem més valents i a sobre ens estalviarem els diners de la consulta del psicòleg… entre d’altres coses perquè no en tindrem, de calers 😦

  3. Rosaura ha dit:

    Haurem de treure els quinqués… la idea de la bicicleta estàtica és bona, i de pas rebaixariem els nivells de colesterol amb l’exercici 😉

    • Montse ha dit:

      I gràcies a l’apujada del transport públic anirem a peu i estarem saníssims i ens podrem estalviar d’anar al metge i haver de copagar res. És que es preocupen taaaaant per la nostra salut i el nostre benestar que agafen ganes de plorar (d’agraïment, i és clar!)

  4. Poca broma! Que a mi em fa por la foscor! jejej aquests dies estic sola a casa perquè la família ha marxat de pont i he mirar sota el llit! Però acabo dormint sempre amb la llum apagada! La pela és la pela!

    • Montse ha dit:

      Això ho agraïrà molt el medi ambient: jo, per fi, he dessistit de fer servir un aparell: l’assecadora ja cria teranyines. Deixava la roba molt suaveta, però consumeix una bestiesa. Ara estic valorant si planxar la roba és tan necessari com tot això; és que la planxa… deixa-la anar, també, la planxa (ja tin excusa! 😉 )

  5. XeXu ha dit:

    Ostres, el primer que m’ha sortit és de riure, i immediatament se m’ha tallat la rialla… però sí sí, riem una mica, va. Té gràcia el teu escrit, i no en té gens el rebut de la llum. Jo que també sóc poruc i la foscor no em fa massa gràcia, potser hauré de començar a pensar així, que la llum fa encara més por…

  6. samox ha dit:

    Jo, de por no n’havia tingut mai però ara en començo a tenir,i es que la meva senyora cada dia hem recorda més al meu pare: -Pau! tanca la llum!- o de vegades: -Pau estas a la cuina?? doncs que fot la llum obertaaaa!!!

  7. Yáiza ha dit:

    Veus?! Si són uns sants! I nosaltres encara ens queixem…

  8. tirantlobloc ha dit:

    Jo sempre he estat d’anar amb canelobre… és tètric… però més barat segur! 😉

    Bona història!

  9. Lo rat ha dit:

    Jo tinc un viver de cuques de llum bolivianes.

  10. MadeByMiki ha dit:

    Si et llegís el Stephen King.. això sí que fa por i no les seves històries curtes (algunes de memorables, tot sigui dit)…

    • Montse ha dit:

      Fins i tot podria completar la sèrie amb altres títols: “El comptador del gas em fa venir tremolins” i “Taquicàrdies mortals en omplir el dipòsit del cotxe”… pròximament en tots els quioscos i llibreries (ai, que patirem!).

  11. Tomàs ha dit:

    Jo soc dels que va tancant llums per casa. Imagino que ho vaig aprendre de la meva mare.

    No recordo haver tingut massa por de la foscor. Potser en algun petit període de temps, però no ha estat un problema.

    Ara bé, crec que més que por a la foscor, hi ha qui té por a que entri “el freco” quan es tenen les finestres obertes per la nit.

    • Montse ha dit:

      En realitat mai no m’ha fet por, el pànic vers les aranyes no em deixava espai per a més fòbiles 😉 , però és que fer la brometa m’anava perfecte per introduir l’apujada del rebut. Bé, potser després de veure alguna pel·lícula de les que fan iuiu potser sí que encenia (i encenc) més els llums, però això és tot.

      Però digues: qui és el freco?, és parent del papu?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: