Les cares (dures?) de Bélmez

Acuseu-me d’escèptica, però pel meu gust un fenomen mai no és inexplicable, sinó que simplement encara no s’ha pogut (o volgut) explicar. I ja està. Bé… per ser justos, he de reconèixer que sí hi ha un fenomen paranormal que em fa ballar el cap i em té garratibada i esmaperduda: la desaparició misteriosa i inexplicable de la nòmina mes rere mes. Esgarrifós. Molt esgarrifós.

Tanmateix, sempre hi ha gent a la qual les explicacions senzilles no els satisfà i necessiten veure transcendència per tot arreu i misteris i coses. Ho puc entendre; es pot tractar d’algú molt espiritual, o creient… o il·lús que es pot convertir en la víctima ideal dels barruts. Però com que ser una mica ximplet és gratuït, també puc entendre -però no aprovar- determinats numerets de fira:

Passi que l’any 1971, aprofitant que en aquells temps les marededéus ploraven i els santcristos sagnaven, algú trobés la fórmula per sortir al NoDo i fer uns calerons tot dient que al terra de la cuina, mentre fregia pebrots, hi van sorgir rostres del no-res. Total, allò de la “picaresca” ja estava inventat des d’abans no s’escrivís El Lazarillo de Tormes i en la pell de brau la tradició és la tradició.

Passi -una mica menys- que s’emboliqués la troca de mala manera i fins i tot l’alcaldessa de l’època digués, sense que li caigués la cara de vergonya, que aquell fenomen era autèntic. Total, encara que les cares no ho fossin, els turistes i curiosos sí que eren de debò i en un poblet tan petit qualsevol ingrés extra és benvingut i la pela és la pela.

Passi -força menys- que investigadors de fenòmens paranormals hagin ignorat que d’altres investigadors més normals hagin certificat que hi ha imatges en què s’aprecia el traç dels pèls del pinzell, que una taca així es pot fer amb sutge i vinagre, que un dibuix fet amb nitrat de plata es fa visible al cap d’un temps, que en les anàlisis s’han apreciat pigments i que fins i tot una de les cares no és altra cosa que l’empremta d’una sola de sabata del 39. Total, comparant-ho amb les bajanades que surten en la premsa groga i en programes televisius, això és peccata minuta.

Però el que em va provocar una vergonya aliena excepcional, va ser llegir el juny passat que gràcies a una aportació dels fons europeus FEDER (Fondo Europeo de Desarrollo Regional) es construiria un “Centro de interpretación de las caras de Bélmez” pressupostat inicialment en 858.000 €. No, sisplau, Europa no. La roba bruta i les ridiculeses es renten dins de casa, però no es pot anar per la vida dient que t’has gastat una pasta per erigir el museu del frau i de la credulitat. I per si en voleu dues tasses, més museus que això és cultura: uns altres 365.000 €, també del fons europeu, s’han destinat per fer el “Centro de interpretación de la santeria”, una mena de museu dedicat a un curandero que guaria els malalts donant-los boletes de paper de fumar com si fossin pastilles.

I encara que pugui semblar una broma no ho és. He consultat el web de l’Ajuntament i estan la mar de contents perquè les obres van a bon ritme: el desembre passat van acabar d’enderrocar un antic col·legi (quina ironia) i en pocs mesos tenen pensat acabar les obres. Ben aviat podrem anar a Jaén i visitar museus. Em sembla que jo em compraré un imant de nevera amb la cara de “la pava” i un paquet de paperets de fumar, així quan torni cap a casa puc fer una paradeta a Rasquera i fer unes compres… potser aleshores ho veuré tot més clar.

Anuncis

20 Responses to Les cares (dures?) de Bélmez

  1. MadeByMiki ha dit:

    Quins collons!, això del “Centro de interpretación de las caras de Bélmez” és practicament insuperable, vivim en mig d’aprofitats i pocavergonyes, no tenim límit.

    A veure qui li explica això a la Merkel… quina vergonya…

  2. Rosaura ha dit:

    Propera subcenció europea: el museu de la “marijuana” de Rasquera, ara que es prohibeix fumar fins i tot al Camp Nou… tot plegat sembla un “xist” del Polònia. Ozú, com diuen al sud.

    • Montse ha dit:

      Cap problema: m’han dit que també es pot prendre com a infusió, així doncs podem anar a la graderia amb un potet d’aquells de mate i anar fent xarrupets tot el partit. Ves a saber si fins i tot ens farien gràcia les sortides de to d’en Mou 😉

  3. Crític de cine ha dit:

    El món està ben capgirat. Estem passant una crisi extraordinària i europa es gasta els diners en un museu per un tio que va agafar un pinzell i va pintar quatre cares en una paret.
    Està clar que els que no ens fem d’or és perquè som ben ximplets; o perquè tenim dignitat.

    • Montse ha dit:

      Són uns fons europeus que s’atorguen per ajudar al desenvolupament econòmic de les zones més deprimides de la UE (veies que no siguin les més depriments) i els gestionen les administracions públiques (si mal no m’erro, en aquest cas la Diputació de Jaén). És a dir, que aquests calerons han sortit tant dels impostos que hem pagat tu i jo com dels que ha pagat un senyor d’Alemanya. Si a nosaltres ja ens fa ràbia, l’alemany dinamita els Pirineus per separar-nos definitivament 😦

  4. Quadern de mots ha dit:

    No vull creure que això sigui veritat, vergonyós és poc.

    • Montse ha dit:

      Jo tampoc ho volia creure i per això vaig buscar si finalment s’havien adjudicat les obres. De totes les animalades que es gasten per a no res (si comencem a pensar en infraestructures inútils, no acabem) no és la més cara, però potser és la més surrealista.

  5. tirantlobloc ha dit:

    Montse… no et vull creure… M’indigna que la realitat pugui superar la ficció quant a bajanades.

    • Montse ha dit:

      No, home, no diguis això. No menyspreis la capacitat de fer animalades del personal: ja veuràs com d’aquí a quatre dies en sentim alguna de més grossa 😦

  6. XeXu ha dit:

    Mira, just acabo de tenir una conversa sobre què malament funciona el nostre país en temes de burocràcia i d’aconseguir fer qualsevol cosa, que no et fan la traveta perquè queda malament, però que és l’últim que els queda. No em sorprèn res, ja. Bé, em sorprèn que a Europa arribin a ser tan capsigranys com aquí.

    • Montse ha dit:

      D’Europa venen els calerons i la gestió es fa aquí amb la lloable intenció de potenciar el desenvolupament econòmic de les zones més deprimides. Ara bé, m’agradaria saber dins de quin capítol hi han encabit aquest projecte i com n’han justificat la necessitat: argumenten que és un centre d’investigació, que afavoreix el turisme, que és un tema cultural o que ajudarà al desenvolupament rural? Ep, fins i tot podrien dir que està relacionat amb la pesca! (però ara no direm de quina espècie de lluç parlem 😀 )

  7. Pons ha dit:

    Potser tot plegat es una trampa per qui vagi a veure el “museu”, com aquell capítol del simpsons (tot ha passat en els simpsons) que la policia diu a tots els infractors que els hi ha tocat una llanxa i quan van a la comissaria a recollir-la els posen a la presó.

    • Montse ha dit:

      Mmm… potser sí que això és una trampa… de fet és l’única explicació assenyada (qualsevol altra explicació per fer una cosa així no te cap ni peus).

  8. Lo rat ha dit:

    Accepten donacions? perquè jo m’he trobat un sis i un quatre en una rajola de la cuina i m’encantaria enviar-la al museu perquè vagin fent fons.

    • Montse ha dit:

      Home, deixa-la a casa i organitza visites guiades; encara et pots treure un sobre-sou… tot i que no tinc gaire clar que una cosa així en la nostra latitud tingués gaire futur.

  9. ÒscarAzAl ha dit:

    Impactant! El més trist és que el que ens sorprèn és el tipus d’estupidesa comesa, però no pas que cometin estupideses perquè ja hi estem acostumats.

    • Montse ha dit:

      Aeroports sense avions, estacions sense passatgers, autovies sense cotxes… Si el gerent d’una empresa privada fes una operació ruïnosa se li cauria el pèl, però si els polítics inverteixen en animalades no passa res i a sobre diuen que és per impulsar les zones més perjudicades. Jo l’únic perjudici que hi veig és que això ho hem de pagar entre tots i a sobre no serveix per impulsar res de res.

  10. Tomàs ha dit:

    Jo tinc taques al sostre del menjador. Aquest vespre enlloc d’estar-me a l’ordinador o a la tele, miraré de trobar alguna forma o cara (a ser possible coneguda o famosa), i si tinc sort punt muntar una delegació d’aquest museu.

    Hi ha ciutats que tenen el MOMA, d’altres el CICB, no és qüestió de gust o de diners, és de concepte i de principis.

    Ignoro com és que els fons FEDER han soltat la “pasta” per a un projecte com aquest.

    • Montse ha dit:

      En altres circumstàncies et diria que la solució passa per un pot de titanlux, però tal com està el pati em sembla perfecte que posis en pràctica la teva capacitat per a la pareidolia i “si cola, cola” 😀

      Els fons, els ha gestionat la Diputació de Jaén i es veu que els ha semblat una gran idea per impulsar l’economia de la zona. De moment, el constructor traurà el ventre de penes i d’aquí a uns mesos el conserge i el director de tan insigne museu, però dubto que aquest “impuls” vagi gaire més enllà.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: