Eurovegas o la dança de Salomé

Ja està, senyor Adelson, ja hem begut oli: apareixes enmig d’una crisi aclaparadora, remenant els generosos malucs tot fent dringadissa de calerons, i ens fas perdre el món de vista. Els teus càntics de sirena són tan potents que no ens deixes sentir la veueta del sentit comú, però la veritat és que, si ho penso bé, qui s’escolta el seny quan l’esperona el banc? Qui es plany de les llacunes de la Murtra o del Remolar quan fa cua a l’oficina de treball? Qui es para a pensar si una dotzena d’hotels alts com els de Benidorn són un nyap impresentable quan entreveu llum al final d’un túnel que ja dura massa?

A més a més, Sheldon,  no puc evitar pensar que en el fons ets un murri: mira que hi ha ciutats per triar i remenar i justament has hagut de festejar Barcelona i Madrid. Que potser vols aprofitar la gelosia per aconseguir una rendició incondicional? Potser ets un romàntic d’opereta tronada i ja ens veus dient allò de “Has de ser meu o de ningú!”, o potser ets un aficionat al futbol que vol explotar la rivalitat dels derbis i saps que farem el que calgui perquè el gol no el marqui l’altre, o qui sap si apliques la típica i infal·lible tècnica del “¡Aaaaaay, que me lo quintan de las maaaaanoooossss!”. Qui ho sap. En tot cas, ets molt astut, n’estic segura; tu no jugues net, un jugador professional no ho fa, un empresari que guanya més diners dels que qualsevol cervell pot assimilar no ho fa, i al final ja veig que ens faràs mossegar un ham que hi deixarem les dents.

Però ja està fet, Salomé, i no espero cap final feliç perquè passi el que passi sé que m’hauré de plànyer.  Si ens tries a nosaltres, veuré créixer un petit regne de taifa amb les seves lleis i els seus reis, patiré pel medi ambient, veuré desaparèixer la solitud de les passejades vora el mar a l’hivern, em sentiré envaïda, no em sentiré a casa. Si els tries a ells, sentiré que un glop d’oxigen -tot i que enverinat- haurà desaparegut per als meus veïns. Ara ja has ballat davant nostre, ens has ensenyat els encants, ens has marejat amb xifres, ens has fet somniar, has aconseguit la nostra rendició incondicional. Tu sí que en saps, d’aprofitar la desesperació: ara ja ens pots demanar el cap del Baptista.

Advertisements

27 Responses to Eurovegas o la dança de Salomé

  1. Crític de cine ha dit:

    Un altre bloc carregant contra el pobre Adelson!! Què us passa?? Jo, sincerament, encara estic força indecís sobre la meva posició sobre això de l’EuroVegas. No hi estic en contra, però tampoc acceptaré les condicions que volen. Ja veurem com acaba això.
    El que sí que estic d’acord és amb aquesta reflexió que fas sobre la gelosia existent entre Madrid i BCN. Al final li sortirà bé la jugada.

    • Montse ha dit:

      Home, pobre el que en diríem pobre… 😉

      En tot cas, el que fa més basarda és que arriba imposant un munt de condicions i em temo que davant de la desesperació de la situació actual s’accepti més del que seria “normal”. Quan es defineixi el projecte, aquí o allà, ja veurem si ens deixen llegir tota la lletra menuda.

  2. MadeByMiki ha dit:

    A veure si per culpa d’aquest paio la costa del Baix Llobregat acabarà plena de prostitutes!.
    Bona reflexió, és ben clar que això és una partida de poker.

  3. tirantlobloc ha dit:

    Jo tampoc no tinc clara la meva posició sobre aquest tema. El que em sap greu és que estiguem tan fotuts com per trobar-nos en una situació d’aquestes i tenir dubtes.

  4. Pons ha dit:

    Això vol dir que un Elvis em podrà casar?

    “Y por el poder que me otorga la comisión estatal
    del juego, yo os declaro marido y mujer.
    ¡Siguiente!”

    Simpsons, obviously

    • Montse ha dit:

      Òndia, Pons, avisa’m que em queda a prop de casa i vindré a tirar-vos un grapat d’arròs, o de pètals de roses, o de fitxes de la ruleta o de daus… desconec el protocol d’aquests events.

  5. Rosaura ha dit:

    Eurovergas? Hahahahahahahahaha… Potser aquí a Sitges tindrien clientela 🙂 i a la foto d’inauguració del complexe el nostre alcalde 2.0, al qual li agrada molt sortir en els mitjans de comunicació. Aquesta proposta de tenir els super-mega-casinos a prop no m’agrada gens ni mica, tant de bo no els facin a Catalunya (o Catarunya, com diu en Mas).

    • Montse ha dit:

      Em sembla que tots els alcaldes que han dit un “no rotund” ho han fet amb la boca petita. Parlen d’identitat i de medi ambient i de model de creixement… però alhora se’ls posen els ulls com el tio Gilito.

  6. Lo rat ha dit:

    I què en diuen els madrilenys? perquè, si a ells els fa il·lusió, cedim-los solidàriament els casinos, els hotels, els ludòpates, les putes i els mafiosos. De nada, xatos.

    • Montse ha dit:

      I tan ben presidposats que semblen: l’Espe no fa més que dir “lo que haga falta, lo que haga falta!”, tot i que també allà hi ha veus crítiques (el seny és patrimoni de la humanitat). Tanmateix, si posen allà el xiringuito, no descarto que mentre mitja Montse respiri alleugida l’altra mitja deixi anar un mecàsum! ben fort, encara que només sigui per rendir homenatge al refrany que diu que l’herba del veí sempre és més verda.

  7. Jordi ha dit:

    Grandíssim post. La ironia, ben utilitzada, és un dels millors camins per alertar el personal, per fer pensar. I tu ho aconsegueixes. Enhorabona Montse!

  8. Tomàs ha dit:

    No repetiré el comentari que acabo de fer a cal Miki en un post molt diferent, però en el fons sobre el tema del joc i d’EuroVegas.

    No ho tinc tanc clar com vosaltres, la nostra societat és ambivalent en moltes coses i no tot és blanc o negre. De joc ja en tenim en aquí i molt, de casinos també.

    Potser el més criticable és la seva prepotència…, però és que és així el món que entre tots hem mantingut i tolerat.

    • Montse ha dit:

      Creus que ho tinc clar? Però si en la definició de “cagadubtes” en el diccionari surt la meva foto!

      Amb aquest tema semblo el gag del Mas del Polònia: No m’agrada el projecte d’Eurovegas, tot i que podria tenir aspectes interessants, tot i que mediambientalment seria catastròfic, tot i que generaria un munt de llocs de treball, tot i que serien treballs escombraria, tot i que donaria molta vida econòmica a la zona, tot i que generaria encara més despeses en infraestructures, tot i que impulsaria el turisme, tot i que hi ha el perill de convertir-se en un altre Lloret, tot i que tindriem el circ del soleil, tot i que… I no sé per què li dono tantes voltes, si de fet ningú no em preguntarà què em sembla a mi 😦

      Per cert, jo no tinc tant clar que l’opció sigui Madrid. Recordes aquella cançó que deia “Vaya, vaya, aquí no hay playa”, pos eso: sense platja no hi ha creuers i aquest projecte necessita viure del turisme i no precisament de l’interior… tot i que… 😉

  9. Tomàs ha dit:

    Potser en unes altres circumstàncies generals aquesta opció no hagués tingut tant impacte mediàtic, però ara els diners són benvinguts d’allà on vinguin.

    Ningú ha pensat que una opció és convertir-nos en paradís fiscal?

    • Montse ha dit:

      Sí, Tomàs, tu ves donant idees. De fet, amb això de modificar la llei d’estrangeria ja dóna pistes de quina mena de “paradís” vol muntar en Sheldon…

  10. Yáiza ha dit:

    Molta raó em sembla que tens, Montse. Si es queden, hem begut oli. Adéu a la nostra Catalunya tal com l’hem conegut. Adéu a què fora de casa ens coneguin pel Barça i pel pantumaca. Ara ens coneixeran pels casinos. I si se’n van en braços dels altres… potser els nostres fills ens acusaran d’haver deixat perdre l’oportunitat de ser un país (més) pròsper… Ens hem de fer fotre, tu!

    • Montse ha dit:

      I el cas és que vagi on vagi, necessitarem uns quants anys de perspectiva per saber finalment si ubicar un complex així és positiu o no. Si algú té una bola de cristall d’aquelles que mostren el futur, sisplau que ens la deixi!!!

  11. Reflexionem-hi ha dit:

    Home, dona. Ja tenim molts mafiosetes a Castefa, prostitutes a la C31, ara una mica més de mal ambient no ens farà mal. 😦

    • Montse ha dit:

      No, no, tranquil·la: tot plegat només és per posar uns hotelets bufons, fer reunions, un partidet de golf… i qui sap si en els casinos (no res, quatre sales) potser podrem “fer país” i al costat de la ruleta posar unes taules per jugar a la botifarra i al dòmino (ai, que patirem!)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: