El remer (perquè els clàssics mai no deceben)

Segur que ja l’heu llegit alguna vegada perquè és força tradicional dels missatges electrònics, però per si de cas us refresco la memòria:

Conten els més veterans que fa anys es va celebrar una competició de rem entre dos equips d’empreses del mateix ram, una japonesa i l’altra espanyola.

Després de donar la sortida els remers japonesos van imprimir un fort ritme, començant a destacar clarament dels remers espanyols. A la meta, l’avantatge de l’equip oriental va acabar sent d’una hora.

La direcció de l’empresa espanyola es va reunir llavors per analitzar les causes de tan vergonyosa actuació, arribant a la següent conclusió: “S’ha pogut observar que en l’equip japonès hi havia un cap d’equip i deu remers, mentre que en el nostre hi havia un remer i deu caps d’equip, de manera que l’any vinent s’adoptaran les mesures adequades. “

L’any següent es va repetir la competició i, novament, l’equip japonès va començar a destacar des de la primera remada; aquesta vegada l’avantatge obtinguda va ser de dues hores i mitja sobre els espanyols.

La direcció es va tornar a reunir per estudiar els fets i van veure que de nou l’equip japonès es va compondre d’un cap d’equip i deu remers, mentre que en el nostre, després de les mesures adoptades l’any anterior, es componia d’un cap d’equip, dos assessors de gerència, set caps de secció i un remer.

Després d’un minuciós anàlisi, la conclusió va ser unànime: “El remer és un incompetent”.

L’any següent la direcció va decidir tirar la casa per la finestra. L’embarcació espanyola es va redissenyar des de zero amb la participació dels més prestigiosos enginyers navals del món. De nou, l’equip japonès es va escapar res més donar-se la sortida. L’embarcació espanyola va arribar amb tres hores de retard.

Després de la regata, i per tal d’avaluar el pèssim retorn de la inversió realitzada, es va celebrar una reunió al més alt nivell, arribant-se a les següents conclusions: “Aquest any, l’equip nipó va optar una vegada més per la seva ja tradicional tripulació, formada per un cap d’equip i deu remers “.

El nostre, després d’una auditoria externa i l’assessorament d’una prestigiosa consultora multinacional va optar per una formació molt més avantguardista, composta per un Chief Rowing Officer, dues Assistant Rowing Officer, tres Sènior Rowing Consultant, un expert en coaching aplicat al Rem, un apuntador de temps i dos vigilants de seguretat que no treien ull a l’únic remer, a qui havien sancionat llevant-li tots els plusos i incentius després del fracàs de l’any anterior. “

Després de diverses reunions, es va acordar que per a la pròxima regata, el remer se substituirà per un de contractació externa, atesa la seva manca de proactivitat, nul compromís i la seva incapacitat per treballar en equip. S’ha observat certa deixadesa a partir de la quinzena milla marina, escoltant frases com “Que us donin per … a tots “i” Que remi la teva … mare “, actitud que va fregar el passotisme en la línia de meta.

I això a què treu cap? Doncs que després de sentir els que manen dir dia sí dia també que les vaques són magres i que l’administració s’ha d’aprimar, i de veure els companys interins francament preocupats i els laborals raonablement amoïnats, he trobat el nomenament d’un càrrec que és tan… ai, ara no sé com definir-lo. Adjectiveu-lo vosaltres mateixos:

Orden PRE/50/2012, de 16 de enero, por la que se nombra Directora del Gabinete del Director del Gabinete de la Presidencia del Gobierno a doña Valentina Martínez Ferro.

Estem salvats! Just el que necessitem: més directius, més coordinadors, més càrrecs de confiança, més assessors i, el més important de tot, que siguin ben però que ben redundants. Ara sí que anirem bé.

Advertisements

17 Responses to El remer (perquè els clàssics mai no deceben)

  1. Pons ha dit:

    i lo que puja la moral tenir un titol important que sembla que siguis jefe d’alguna cosa però en realitat res de res

    a mig llegir l’article et volia enllaçar la vinyeta del forgues, però he vist que hem pensat en la mateixa.

    • Montse ha dit:

      Més es deu apujar la moral amb la nòmina que hi ha darrere dels títols (importants o no).

      Tu també has pensat en el Forgues? Fantàstic, això em confirma el que ja pressuposava sobre la teva intel·liegència.

  2. Reflexionem-hi ha dit:

    Visca! Jo vull ser també presidenta del president de la presidència del presidenciat. A més a més de tenir un bon sou segur que tindria molt de temps per renovar el bloc.

    • Montse ha dit:

      I tant que tindries més temps pel bloc! Pensa que a partir de cert “nivell” tens tots els mecanismes del món per delegar la feina: per a la feina bruta, secretaris i/o secretàries; per a les decissions, assessors; per a la feina de debò, tècnics de grau mig; per a carregar amb les culpes de la feina mal feta, becaris (etc, etc, etc)

  3. tirantlobloc ha dit:

    M’he hagut de llegir aquest nomenament tres cops per entendre’l… No ens en sortirem amb aquesta cultura… Quin desastre!

  4. MadeByMiki ha dit:

    Tan sols et falta allò de: “basat en fets reals”. Lo millor de tot és que tota aquesta colla de directius sovint son allò que anomenen “fora de conveni” i per tant no pateixen cap mena de retallada, que bonic oi?…

    Fantàstic el post!

    • Montse ha dit:

      Reals, reals 😦 Retallades ells?, però home, que n’arribes a ser de cruel: pensa que un càrrec de confiança s’anomena “a dit” i per tant no té assegurat el lloc de treball, cosa que provoca que s’hagi d’assegurar un “coixí” per si de cas en un futur canvia el color polític i es queda a l’atur. Ep, t’imagines per un moment el “coixí” que et podries fer si cobressis, per posar un exemple absolutament a l’atzar, el mateix que un gerent d’alcaldia d’un poblet del Baix Llobregat?: 84.000 € bruts l’any T’hi apuntes?

  5. el fem fatal ha dit:

    La floració de la burrocràcia és tan eficaç que sempre s’avança a la primavera.

  6. Marta ha dit:

    Jo també he hagut de llegir dos cops el càrrec abans no l’he entès. I, així i tot, no sé si l’he entès: la directora només dirigeix una persona (que a més ja és directora)? 😉
    Ha de ser una broma…

    Jo no havia llegit abans la història dels remers; trobo que és molt encertada…

    • Montse ha dit:

      Més que un càrrec sembla un embarbussament. A nosaltres, pobres mortals, se’ns escapa la innegable utilitat de la directora del director… o era l’assessora de l’assessor… o potser… ai, m’he perdut!

  7. Tomàs ha dit:

    Molt bo. Jo no l’havia llegit mai. Soc així!

    Bé, dues opcions:
    – Si l’embarcació espanyola és d’una Conselleria o Ministeri sense retallades, compraran un motor i guanyaran als japonesos.
    – Si és de les que pateixen retallades, ja ni sortiran perquè hauran acomiadat el remer.

    Jo sempre he volgut ser assessor d’algun gabinet, però de moment no ho he aconseguit

    • Montse ha dit:

      Mmm… em sembla que:
      1. No queda “bitxo vivent” sense retallades, per tant no hi ha pasta per a motors
      2. Sí, el remer a l’atur i la barca foradada
      Conclusió: perdem la carrera de totes totes.

      La d’assessor deu ser una bona col·locació, però ara per ara és força difícil trobar una de disponible: no vulguis saber el bellugueig de gent que hi va haver després de les darreres eleccions a la Generalitat. Va ser espectacular!

  8. ÒscarAzAl ha dit:

    Com altra gent, a mi també m’ha costat entendre el càrrec. No entec com algú pot crear això i no replantejar-se’n la necessitat quan en veu el nom.

    • Montse ha dit:

      Ai, Òscar, si arribés el dia en què realment es fes un estudi seriós sobre què és necessari i què no dins de la teranyina de l’administració tindriem les cues de l’atur plenes de VIP’s (no ho veurem, però seria ben maco de veure 😀 )

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: