Necessitats vitals: riure

Més d’una vegada m’he preguntat el perquè de determinades necessitats. N’hi ha de fàcils d’entendre com ara menjar, beure o dormir, i n’hi ha d’altres incomprensibles per a mi com ara presumir a tothora del que es té i del que es diu que es té (no cal dir més: tots coneixem fantasmes, oi?). Ara bé, què me’n dieu de la necessitat de riure? Podríeu pensar que sóc una ximpleta i no us ho podria recriminar, però és així com ho sento: una necessitat. Per tant he pensat de donar un cop d’ull a la Viquipèdia i fer dues consultes molt breus a veure si esbrino el què:

  • La primera, què és el riure:

El riure és la manifestació externa humana d’un estat d’ànim d’alegria. Com és un acte que allibera endorfina, es creu que és beneficiós per a la salut riure, tenir humor. Sigmund Freud pensava que alliberava energia psíquica i que per tant tenia una funció en l’homeostasi o equilibri mental de la persona.

El riure sembla tenir una funció social de cohesió, ja que es riu més en companyia que estant sol (per això els riures dels programes televisius tenen com a missió provocar el riure dels espectadors per contagi).

  • La segona, com s’organitza una piràmide de Maslow per calcular a quina alçada cauria una bona rialla:

Crec que no me n’he sortit perquè n’hi veig en tots els nivells: des del més baix per la homeostasi psíquica (potser el Sr. Maslow es referia a qüestions més “físiques”, però a mi ja em quadra bé així), fins al més alt per l’espontaneïtat i qui sap si per la resolució de problemes (amb un acudit, la tensió es pot desfer com un terròs de sucre en el cafè).

Per demostrar la meva teoria (qualsevol diria que estic redactant un estudi científic 🙂 ), tot seguit us deixo un petit mostreig de situacions en què riure pot resultar molt i molt terapèutic…o molt i molt necessari.

El primer vídeo no sé si us agradarà perquè els nanos me l’han fet veure tantes vegades per a mi ha perdut força encant, però el deixo com a possible exemple de reacció jocosa quan et trobes amb una planxa: imagineu-vos haver pagat l’entrada del cinema per veure això!

El segon vídeo, tot un clàssic, podria ser exemple de la necessitat de riure’s d’un mateix, cosa que em sembla saníssima, quan sense voler has ficat la pota. Mira que dir que els bombers estan ben dotats (oh yeah! 😉 )

Un altre exemple d’aquest ús terapèutic alliberador, es produeix quan ja no pots més amb la teva ànima. Us enllaço un altre “clàssic” generat en el Parlament andalús. Tot i que els polítics no gaudeixen de les meves simpaties, puc entendre i em solidaritzo amb el seu l’estat de demència passatgera perquè duien 8 hores reunits i jo quan en porto dues ja no sé ni com em dic:

I per acabar, una que malauradament em toca de ple, tot i que ara mateix no sabria com qualificar-la… vejam… quan algú decideix unilateralment passar-se per l’arc de triomf un conveni i per justificar-ho esmenta una llei que encara no està desenvolupada -i per tant no es pot aplicar- i que tot i la flagrant il·legalitat diu que no percebràs una de les pagues, cosa que es tradueix en un detriment del 6,5% del teu sou estisorat prèviament per les administracions central, autonòmica i local com si la teva nòmina fos la culpable de totes les desgràcies d’aquest país i retallar-la fos la pedra filosofal que arregli la crisi del món mundial, vosaltres com qualificaríeu la reacció humorística dels afectats: teràpia de grup, cohesió social, homeostesi psicològica, la constatació que ja n’estem fins dalt de tot?

Blog dels empleats públics de l’Ajuntament de Gavà

Advertisements

22 Responses to Necessitats vitals: riure

  1. Pons ha dit:

    justament ahir mateix vaig veure el video dels ninges, es realment bo bo, de tan bo, em sembla que algun dia sortirà en el meu bloc i tot, imaginat!

    • Montse ha dit:

      Aparèixer en el teu bloc serà la prova definitiva de qualitat excelsa. A casa ens hi hem sentit molt identificats perquè som tan corcons que sovint ens ho passem millor veient pel·lícules dolentes i fent la “veu en off” que no pas amb les bones… bé, potser he exagerat, però és que una de dolenta pot donar molt de joc.

  2. TIRANT LO BLOC ha dit:

    … quin patir els diputats andalusos1 El millor el president del parlament que feia un esforç titànic per no petar-se de riure!

    • Montse ha dit:

      Quan s’encomana no hi ha res a fer. Pel meu gust, el millor és aplicar allò de “si no puedes contra tu enemigo, únete a él” i posar-se a riure a tutti pleni. Si més no, et quedes de gust 😀

  3. Reflexionem-hi ha dit:

    Hihi, el de “los bomberos bién dotados” m’ha fet molta gràcia, al cap d’un minut… però llavors era jo que no parava de riure, ja veus tu, quines tonteries!! Això de Gavà què és? Una conversa suposada o real? Hehe, al costat del col·le tenim un armari de bicicletes d’aquests, hehe!

    • Montse ha dit:

      Els bombers… ja se sap 😀 Això de Gavà és una situació surrealista que no acabarà bé de cap de les maneres. Ja us explicaré 😦 Per cert, no sóc l’única que pensa que aquests pàrquings de bicis són un nyap, oi?

      • Reflexionem-hi ha dit:

        Va…. no sé què pensar. L’altre dia vaig veure un noi a Sant Boi que el feia servir!! 😀 😀 A veure: si es pot deixar la bicicleta tota la nit allà tancada és molt útil per no ocupar la casa!! I a més a més si tens molts trastos a casa ho pots fer servir de traster!!

      • Montse ha dit:

        Sí, he vist que té un període de proves gratuït i de fet, on hi cap una bici hi cap… no em donis idees, no me’n donis!!! 😀

  4. Yáiza ha dit:

    He flipat una mica amb els teus ninjes! Tot i que molta gràcia, no m’ha fet, val a dir! Jo solia tenir atacs de riure, fa uns anys. Ara ja fa força temps que no m’hi trobo, però m’encanta quan em passa!!! Riure… riure està molt bé, home!

    Llàstima que aquestes bromes que ens fan amb els sous no facin gaire gràcia. (procuro ser ben parlada, però en comptes de ‘gaire’, volia dir una paraula de quatre lletres que comença per P,… ehem!).

    • Montse ha dit:

      Els atacs de riure són meravellosos… i incontrolables: l’única vegada que m’he guanyat una expulsió de classe va ser per això (hahaha!, encara puc recordar la cara de pantera que se li va posar a la profe) 😀

      Ai els sous! Mira, si has d’especialitzar-te en alguna cosa i no saps què triar, una bona opció podria ser malalties mentals o si no digestiu perquè si això no millora acabarem tots tarats i/o amb una llaga a l’estòmac per culpa dels nervis. De “clientela” no te’n faltaria pas.

  5. MadeByMiki ha dit:

    Hi ha coses que tan sols tenen un nom: atracament.

    Oh!, la piràmide de Maslow, jo en volia fer un post i com tantes vegades res de res, sort que tu l’has esmentat…

    Així doncs, a riure per no plorar.

    • Montse ha dit:

      Ja ho pots ben dir: sempre he mantingut que fan més mal els lladres amb corbata que els que donen una estrebada a la bossa quan vas pel carrer.

      Sí, ho recordo: fa temps vas comentar que volies fer un post sobre les necessitats vitals. El faràs, oi? M’encantaria llegir les teves reflexions sobre aquest tema. De fet, m’agradaria tant que ara t’estaré donant la tabarra fins que no ho facis. Si sospites que això és una amenaça, no ho sospitis: ho és 😉

  6. Crític de cine ha dit:

    No m’he pogut estar de compartir el video dels ninjes pel facebook. És del·lirant!!!! També és molt bo el dels diputats andalusos. La cosa estranya és que el president de la cambra trigui tant a suspendre la sessió. Quina paciència, pobre home.
    Jo intento riure sempre que puc i més ara, amb els temps que corren. Bon post!!

    • Montse ha dit:

      Sospito que tu deus fer el mateix que el “locutor” dels ninges quan et trobes amb pel·lícules tan… especials 😉

      Realment, el president va trigar força a rendir-se a l’evidència que allò no es podia reconduir de cap de les maneres. I és que quan s’encomana no hi ha qui ho pari!

      Gràcies!

  7. Trobo molt adequat que hagis triat aquest tema que m’agrada tant en el segon dia més trist de l’any, tal i com ens vas comentar en anteriors posts, … tot i que jo he arribat una mica més tard a llegir-lo…

    Diuen que amb el riure s’activen la majoria de músculs del cos, fins fa poc ha estat la meva principal excusa per no fer esport! I també diuen que s’experimenta un plaer semblant al sexe. Per tant, és una de les millors activitats diàries que es pot fer!

    • Montse ha dit:

      Una de calç i una de sorra, oi? Em sembla que va ser en Millan Salcedo que en el decurs d’una entrevista va dir que “la risa es el orgasmo de las neuronas”, per tant no hase falta desir nada más, oi? 😉

      Moltes gràcies per comentar. Benvinguda! 😀

  8. Tomàs ha dit:

    Molt bo el post. Felicitats.

    Riure és fonamental i crec que de vegades em manca riure, em deixo portar per les males vibracions que hi ha arreu. S’ha de riure més.

    Els dels ninjes està bé, però els altres dos són dues joies que s`han de guardar per recuperar en els moments en que facin falta. Són molt bons.

    • Montse ha dit:

      La veritat és que el panorama actual no convida gaire al bon humor, però és precisament per això que ho necessitem més que mai. Si més no, sempre ens quedarà una cosa que ens anima sense falta: la blogosfera! 😉

  9. Lo rat ha dit:

    Riure és divertit. Però, i plorar? Què és més necessari? què desfoga, consola o tranquil·litza més? què és més útil, entretingut o eficaç? I plorar de tant riure, i acabar rient per haver plorat massa? Riuen els guanyadors i ploren els vençuts? o és al revés?

    • Montse ha dit:

      Pobres llàgrimes, tan alliberadores com són i tan mala premsa com tenen: “Els homes no ploren. Les nenes maques no ploren. Moca’t i deixa de plorar”. Ens eduquen per amagar els sentiments i ens diuen que mostrar-los ens fa febles. Amb aquests antecedents, qui és el guapo que plora en públic? 😦

  10. David ha dit:

    Ai, gràcies! Ho necessitava… 😀

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: