Prejudicis al volant

Allò que no es coneix, sovint genera desconfiança i inseguretat. Potser per això hi ha tanta gent que necessita prejutjar, catalogar i encasellar ràpidament tot allò que l’envolta per tal de sentir-se en pau i harmonia amb l’univers. Qualsevol tòpic o prejudici serveix per aquest fi i és aleshores quan veus que amb una sola paraula ja queda explicada tota la teva manera de ser: Ah, ets catalana! I amb la mirada et diu que sap perfectament que ets una garrepa. Esclar, ets dona! I l’expressió emana que sap del cert que necessitaries quinze metres per aparcar un smart. Oh, vares néixer el 13 de gener! I amb el somriure et diu “Capricorn, ho sé tot de tu”. I no pots evitar contestar amb un altre somriure que diu “Jo sí que sé una cosa de tu: ets un carallot!”

Tanmateix, tot això -pel meu gust- desapareix quan els “prejudicis” no són gratuïts, és a dir, quan hi ha calerons pel mig. La pasta és molt consagrada i no està per orgues: si ha de ficar a tot un col·lectiu en el mateix sac, no s’escolta a ningú més que a les estadístiques . És per això que les assegurances mèdiques varien de preu segons la franja d’edat i el sexe; un nen de dos anys és tres o quatre euros més car d’assegurar que una nena de la mateixa edat i als trenta una dona costa gairebé el doble que un home. No hi ha res a dir: els nadons tenen més problemes que les nadones i la maternitat necessita més ecografies que la paternitat.

És per això que no em va sorprendre, i ni tan sols em va escandalitzar, quan l’altre dia vaig llegir que una autoescola de Saragossa oferia cursos a un preu tancat: 665 euros per als nois i gairebé 200 més per a les noies.  Després de fer una repassadeta per Internet, em va semblar un preu força competitiu i en tot cas és qüestió de fer números i si et sents amb ànims d’aprovar havent fet menys classes pràctiques, sempre es pot optar per la modalitat oberta o anar a una altra autoescola. Pel que sembla, el règim totalitari de les estadístiques ens cataloga així i la prudència estàndard de les dones ens fa més lentes en aprendre i més fiables en conduir, raó per la qual les assegurances de cotxe -fins ara- ens tractaven amb més “carinyu”.

Ara bé, la Unión de Consumidores de Aragón sembla que no ho veu tan bonic i ha presentat una denuncia contra l’autoescola argumentant que la legislació espanyola prohibeix qualsevol tipus d’acció que afavoreixi un gènere i discrimini l’altre. De fet, el Tribunal de Justícia de la UE ja va prohibir a les assegurances de cotxes tenir en compte el gènere del client en contractar les pòlisses (bocamolls!). En tot cas, ja que els veig tan engrescats, voldria animar els de la UCA i demanar-los que segueixin endavant ara que volen imposar-ho: el següent pas, les assegurances mèdiques. Que tingueu sort, xatos!

Nota al primer paràgraf: 1. desconfio dels signes del zodíac perquè m’he comparat amb altres capricorns i ens assemblem com un ou a una castanya 2. em considero un pèl garrepa amb mi mateixa, però no amb els altres i 3. tot i que el meu prodigiós sentit de la desorientació ha provocat gestes èpiques recordades amb immens goig pels meus fills “te’n recordes d’aquell dia que la mama va haver de fer tres voltes a la rotonda? hahaha!”, sóc molt fiable al volant i aparco de ME-RA-VE-LLA 😉

Advertisements

21 Responses to Prejudicis al volant

  1. MadeByMiki ha dit:

    Cau neu a ca la Montse!!!.

    Miro de trencar algun tòpic, jo des de que tinc un cotxet diminut, femení i ultra-maniobrable (un meravellós Suzuki Alto) no sé perquè però em costa més aparcar-lo que quan tenia una furgoneta, és un fet inexplicable però que m’ha fet entendre moltes coses.

    Per cert, abans de comprar-me el cotxe al fer una ullada per internet vaig llegir un munt de coses bones del cotxe, però com a negatiu molta gent deia que era un cotxe per a “tías o maricones”, estic buscant el meu lloc entre aquestes dues opcions…

    • Montse ha dit:

      Any de neu, any de Déu! (no m’ho crec gaire, però per si de cas porta bon “fairo”, farem que nevi 😉

      Ei, jo també he conduit una furgoneta: la Pegaso de mon pare. Era un xou aparcar-la perquè no tenia direcció assistida, però a banda d’haver-la de fer bascular per poder girar el volant quan estava aturada (quan anava carregada era criminal) de seguida li vaig agafar les mides per aparcar-la sense problemes.

      Tinc un company de feina que té un westy, un terrier encantador, i un dia em va comentar que li havien dit que on anava amb aquell gos, que era una mariconada. Es veu que per fer mascle has de conduir un 4×4 i passejar un rottweiler i si no no hi ha res a fer. Al·lucinant!

  2. Yáiza ha dit:

    Mmmmmm… No sé ni què pensar. Els prejudicis són mala cosa, això està clar. Però a mi m’agradava la idea de pagar menys a la companyia asseguradora perquè se’m pressuposa més prudent que als nois… és que ho sóc, carai! =P Però he de dir que aparco passablement bé i que m’oriento de meravella!!! (molt millor que la majoria de nois amb els que he tractat).

    Per cert, ja sé que el bricolatge no és cosa de dones, però hauries de mirar-te com tens la teulada. No t’has adonat que neva, dins del teu bloc? 😉

    • Montse ha dit:

      Bé, en aquest cas podriem dir que no es tracta d’un prejudici, sinó d’un fet contrastat. També ens poden dir que això és acceptar pop com a animal de companyia… és un risc que correré.

      La pobre cuereta se’m refredarà, però volia donar-hi un toc festiu. Ah, i per trencar un tòpic més, he de confessar que el bricolatge no m’agrada: m’encanta! 😀

      • Yáiza ha dit:

        Genial! Em podries venir a posar uns prestatgets a l’habitació…?? Jo tot el bricolatge que sé, l’he après al quiròfan (perdó, sala d’operacions) de cirurgia ortopèdica. Curiós, però cert.

      • Montse ha dit:

        Perquè em queda una mica lluny que si no ja hi podries comptar 😉

        Tinc un amic que fa poc el van operar de la cadera i justament comentava això de les eines en la sala (xerracs i martells!). Francament, una imatge poc tranquil·litzadora 😦

  3. Tomàs ha dit:

    Em quedo amb les notes que fa a peu de pàgina.

    Això de la discriminació és, o sembla ser, endèmic de la nostra i de moltres altres societats. He conegut dones negades a l’hora de conduir i també alguns homes. No crec que avui en dia hi hagi gaires diferències.

    Una altra discriminació es dona en les discoteques, en aquelles que les dones entren “by the face” i els homes han de pagar.

    • Montse ha dit:

      Els prejudicis són molt fàcils de fer còrrer i molt costós fer-los desaparèixer. Si mirem uns anys enrere (tampoc tants com tot això) i pensem en les primeres dones que es van veure en càrrecs de responsabilitat era com una mena d’excentricitat; ara ja no en fem cas, però aquesta normalitat va costar força.

      El tema de l’entrada gratuita a les discoteques em temo que no és qüestió de discriminació ni de galanteria: és purament màrqueting!

      • Tomàs ha dit:

        Ah!!!!!!

        Però què dius!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

        Això no és màrqueting, és caradura i negoci.

      • Montse ha dit:

        Hahaha! Et veig lleugerament afectat pel tema. De fet, em sembla que t’ha sublevat tant que sense voler-ho m’has acabat donant la raó: quina diferència hi ha entre màrqueting i negoci? 😀 😀

  4. Pons ha dit:

    Quan hi ha calers pel mig es lògic que facin comptes i estadístiques del què resulta més rentable, i sí, el sexe es una variable com una altra a tenir en compte

    Per cert, jo aparco de pena.

    • Montse ha dit:

      Sí, per una vegada que la manca de testosterona era un factor positiu, van i protesten 😦

      Ai caram… per alguna raó pensava que tot ho feies bé… potser aparques tort però amb gràcia.

  5. Crític de cine ha dit:

    És molt fàcil dir que els catalans som uns garrepes, però sempre que ho escolto tinc la mateixa resposta preparada: a Catalunya recollim molts més diners amb La marató (que es fa només a Catalunya) que el que es recull a la gala ‘Inocente, inocente’ que és a nivell estatal. Amb això només puc arribar a una conclusió, no només no som tant garrepes com es pensen, sinó que, a més, som més solidaris.

  6. Lo rat ha dit:

    Pot acabar sent embolicat, no, això de jugar amb estadístiques per encertar el tret rendible? Fins a quantes se’n deuen poder sumar abans no t’esclati el cap (i la calculadora)? La paternitat d’un pare fumador i amb problemes de cor no hauria de ser més cara que la maternitat d’una col·leccionista moderada d’ecografies?
    Ara, jo també sóc fan de les estadístiques que desmunten mites.

    • Montse ha dit:

      Oh, no pateixis pels que fan els càlculs; ells segur que tenen en compte totes les variables i despés fan “bon pes i bona balançada” per tal de no enganxar-s’hi els dits. Les xifres són les xifres… però veure’t inclòs dins d’un col·lectiu perquè les xifres així ho diuen, pot ser una broma de mal gust 😦

  7. TIRANT LO BLOC ha dit:

    … si et perds sempre pots fer servir un GPS… 😉

    • Montse ha dit:

      Ai tremendu. D’acord, ho admeto: si la veu del GPS fos meva diria “a la propera gira a la dreta… no, no, gira a l’esquerra… calla, calla, aquesta no, l’altra… mira, si de cas pregunta al primer vianant que trobis a veure si sap on queda el coi de carrer aquest”.

      El meu sentit de la desorientació és incommensurable… però és meu, no de la població femenina mundial 😀

  8. Reflexionem-hi ha dit:

    Hehe, jo entro dins l’estadística: vaig necesstar més de 40 pràctiques per aprendre a conduir (a la número 40 vaig deixar de comptar) però encara no he fet cap parte!! I aparco millor que tu (va, això és injust que no et conec, diré igual, haha)… ara, sempre hi ha excepcions a la norma.
    Trobo que les d’Aragó s’haurien de ficar amb les discoteques que deixen entrar les noies gratis, a mi em fan sentir mujer florero…

    • Montse ha dit:

      Bé! Per fi algú com cal i complidora dels estàndards 😉

      Jo, en el cuart de segle que ja té el meu carnet (bufa!) només he tingut tres multes: una per aparcar en zona prohibida (no vaig veure el senyal), una altra per aparcar el dia 16 en la vorera que només ho permetia fins el dia 15 (no vaig veure les dates del disc) i una tercera per excés de velocitat en les rondes (no vaig veure que en aquell tram el límit era de 60)… començo a pensar que tots els meus problemes no són amb el codi de circulació, sinó oftalmològics 😀

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: