A ca la Cuereta estem de festa: acaba de fer dos anys!
Podriem dir-li les mateixes coses que a una criatura: guaita que gran s’ha fet, com passa el temps, sembla mentida, si diries que era ahir que feia les primeres passetes i ara ja corre com una llebre… De les dentetes no en parlo perquè quan va néixer ja en tenia (sí, sí, ja sé que gasto un sarcasme da pa sucat amb oli, però el meu “bledisme” no dóna per a més) i de si és maco o no, tampoc no en dic res perquè a la mare de la criatura mai li has de preguntar una cosa així si no en vols comprometre l’objectivitat.
Qui ho hauria dit quan fa dos anys i mig algú em va dir “tinc un bloc” i vaig haver de contestar “Que tens un què?” Confessió: fins aleshores només sabia què era un bloc gràcies a que en la telenovel·la “Yo soy Bea” la protagonista en tenia un. Què voleu, les sobretaules d’estiu provoquen aquestes estranyes mutacions en els éssers més o menys racionals. I qui ho hauria dit quan fa dos anys el profe ens va instar a crear-ne un i vaig haver de contestar “Que jo he de fer un què?”
D’aleshores ençà, s’ha convertit en la meva joguina, una càmera des d’on fer fotos i des d’on mirar-les. M’agrada imaginar-m’ho així: objectius de càmeres apuntant a objectes que mai no hagués pensat mirar, fent zoom en detalls que se m’haurien passat per alt, obrint l’angle del pensament, mirant a través d’altres ulls. Fins i tot, de vegades les càmeres giren i apunten cap al fotògraf per mostrar-nos com ens assemblem tot i les diferències.
I tot i que el ritme d’entrades ha patit una considerable desacceleració (deu ser allò que diu el refrany del títol), he de reconèixer que em diverteixo tant penjant posts a casa meva com visitant i comentant a casa dels altres. Per tant, tot i que l’aniversari és de l’ocellet, el desig l’envio cap a tots vosaltres: Comentaristes, lectors i passavolants, MOLTES FELICITATS!!! 😀
Molt béee!!! PER MOLTS ANYS!! =) I que duri molts anys més. Ànims i endavant!
Gràcies, maca! I gràcies per fer-nos un raconet en la maleta per poder-te acompanyar en la teva aventura parisina.
Hola Montse. Moltes Felicitats!!!
Des de que vaig trobar el teu bloc que em diverteixo i aprenc amb tu. Aprecio els teus posts i els teus comentaris i respostes.
Certament el temps passa, però això del bloc no em sembla la pitjor manera de perdre el temps.
M’agrada comentar-te i recomentar-te per anar esprement alguns posts o comentaris que tenen substància.
Segueix!
Ui, no, no. De cap de les maneres es pot considerar una pèrdua ni una despesa de temps; jo ho veig com una inversió amb fabulosos guanys… no materials, i és clar 😀
Molt bé, així doncs dius que t’agrada esprèmer “alguns” posts o comentaris que tenen “substància”. Ergo la resta de posts i comentaris de substància no en tenen gens ni mica, oi? Uf, a veure com ho arregles, això 😦
Quan un ha entrat en terreny perillós i la persona que rep l’escrit no facilita la sortida, crec que el millor és tirar de sinceritat.
No tots els posts ens surten iguals de rodons i d’interessants (a tots), no sempre es té el mateix temps. De vegades una resposta ocurrent provoca una nova resposta. Una provocació enginyosa pot també fer seguir el fil…Ja veu, no tot és blanc o negre.
Gràcies. Ho has aclarit perfectament 😦 😦 😦
Moltes felicitats. I que puguis complir molts més.
Avui en dia, amb el ritme frenètic que portem al damunt, hauríem de valorar molt el fet de poder tenir un moment per dedicar-ho a això dels blogs. És un bon moment per afluixar i per reflexionar. Tothom ho hauria de fer!!
Oi que sí? Oi que és terapèutic? Tot i que de vegades cal esgarrapar temps d’allà on no n’hi ha, però jo també ho trobo molt recomanable 🙂
2 anyets! que tendre! suposo que tots els blocs (que tenen més de 2 anys es clar…) han començat fent primer un any, després un altre, i… ostres quina merda de comentari m’està quedant
moltes felicitats!
Ja és ben curiós que pel que fa al món blocaire tu ens has de fer de veu de l’experiència rotllo iaio. Qualsevol dia ens fas un post de batalletes… si és que no l’has fet ja 😉
Gràcies!
Per molts anys!
Permeti’m que la contradigui una mica, però: sovint llegir també fa guanyar l’escriure.
Res de contradiccions: hi estic absolutament d’acord. Personalment, treure el nas per casa dels altres m’aporta molt (a veure si algun dia se m’enganxa una micona de la imaginació desbordant que gasteu alguns). L’únic problema és que cada vegada llegeixo més i escric menys; suposo que el problema és que encara no han inventat els dies de 27 hores. Tanmateix, és un problema relatiu perquè m’ho passo d’allò més bé.
Mirant “Yo soy Bea” et va venir la inspiració? :DDD
Moltíssimes felicitats!!!
Em feia molta gràcia perquè sempre començava amb un “Queridos feonautas” i explicava tooootes les seves intimitats i jo pensava com gosava dir segons què. No sabia que si es vol es pot deixar poquet rastre. Ja veus que no en vaig prendre exemple perquè en crear el meu ZASCA! vaig i hi poso nom i cognom i l’anonimat en orris. És que d’allà on no n’hi ha no en pot rajar 😉
Gràcies per les teves fantàstiques ressenyes i per fer-me venir ganes de llegir més i més.
“Hola Montse. Moltes Felicitats!!!
Des de que vaig trobar el teu bloc que em diverteixo i aprenc amb tu. Aprecio els teus posts i els teus comentaris i respostes.
Certament el temps passa, però això del bloc no em sembla la pitjor manera de perdre el temps.
M’agrada comentar-te i recomentar-te per anar esprement alguns posts o comentaris que tenen substància.
Segueix!” Tomàs.
He fet un “copy-paste” del comentari de’n Tomàs, és exactament el mateix que jo penso.
Moltes felicitats!!! sempre és un plaer passar per aquí, per molts anys.
I ara, Miki, que mandrós! Sort que en posar les fonts no tindràs conflictes pel que fa al copyright 😉
La veritat és que uns comentaristes com tots vosaltres és un luxe que mai hauria gosat imaginar. Moltes gràcies!
Felicitats! Caram! Ja ets una veterana! A veure si us agafo!
La veritat és que haver arribat aquí, més que l’etiqueta de veterania mereix la de miracle 😉 Moltes gràcies!
Per molts anys! Podem celebrar-ho amb un berenar amb els teus brownies de xocolata 😀
Entre el pa casolà, les proves d’assassinats esborrades per senyores de fer feines i les receptes de cuina, em sembla que estic descobrint el meu costat obscur “marujil” 😀 😀 😀
Ja té dos anyets, la criatura? Caram! I cada cop creix més i està més maca! Per mooooooolts anys!!!!!! Un plaer llegir-te, Montse!
Moltes gràcies, maca! No sabria dir si serà per molts anys o pocs, però si mai faig llufa com a “””escriptora””” (entre mooooooltes cometes) el que crec que no podré fer mai és abandonar com a lectora (quin vici, quin vici!) 😉
Moltes gràcies, Montse (no entenc per què encara ningú t’ha comentat simplement això, si ets tu la que ens felicites a nosaltres i a més a més tu la que ens ofereixes un bloc decent* per llegir de tant en tant!)
*ara tots els blocaires del món se sentiran insultats…haha!
YUPIE, VISCA EL JAUME!
o l’ÀLEX!! (no sé ben bé qui va ser…)
Ben mirat, que visquin tots dos!
Apa, apa, “bloc decent”! Fes-li un cop d’ull a qualsevol de les “Ninetes dels meus ulls” i veuràs que en són de macos.
Per cert, l’has encertada de ple perquè la “culpa” és de tots dos: mai de la vida n’hagués fet un si no m’ho hagués dit en Jaume i mai de la vida m’hi hagués posat amb tantes ganes si l’Àlex no m’hagués mostrat el camí d’aquest petit univers.
Gràcies! 😀
Wooo! Moltes felicitats!!
Et deixo un regal per si vols veure-ho o fer-ne un post: http://www.youtube.com/watch?v=710QqNptySM
Gràcies, arqueòleg! I quin regal més txulo, un vídeo de ciència ficció! (…) Ah, que no? Que no és de ciència ficció? Que hi ha gent així al segle XXI? I viu entre nosaltres? Valgamdeusenyor!!!
Potser vaig una mica tard, però què són quatre dies després de dos anys? 😛
Ànims, que mentre només baixi la freüència i no desaparegui, nosaltres seguirem aquí.
Gràcies, Òscar! La veritat és que darrerament estic gandula gandula gandula. El senyor wordpress qualsevol dia em dóna de baixa per inactivitat 😦
Felicitats Montse! Gaudeixo molt llegint els teus post.
Saber-vos a l’altre costat és molt reconfortant. Gràcies, Puri! 😀
Enhorabona i endavant! Felicitats!!!
Gràcies, Jordi. Benvingut, ets a casa teva 😀