Cuina per a negats: brownie de xocolata

Si mai goses provar receptes noves, si cada vegada que guises la teva família ha de trucar al 112, si tens la mateixa traça per planxar un ou que per fregir una corbata, si creus que no pots cuinar al bany maria perquè només tens plat de dutxa, si alguna vegada has fet arròs negre sense fer servir la tinta del calamar, si cada vegada que t’ofereixes a fer el dinar tothom t’espetega un “noooo, no et molestiiiisss!”, si, en definitiva, ets un negat en la cuina, aquesta és la teva recepta.

Ingredients: 5 ous, 200 g de sucre, 150 g de farina de rebosteria, 75 ml de nata líquida, 200 g de mantega, 200 g de xocolata i 12 g de llevat.

Preparació: D’entrada, cal fondre la xocolata amb la mantega i la nata (minut o minut i mig de microones és suficient) i reservar-ho en un recipient. En un altre, batrem els ous amb el sucre, després hi afegirem la farina remenada amb el llevat i per acabar la barreja de la xocolata fosa. Tot això ho ficarem en un motlle apte per al microones i ho courem quatre minuts més uns altres quatre minuts a màxima potència. Ho deixarem refredar en el micro. I ja està.

A partir d’aquí la imaginació és el límit: es pot menjar sense més afegits, es pot guarnir amb sucre glacé, es pot farcir amb melmelada, es pot decorar amb lacasitos, es pot afegir un grapadet de fruits secs a la massa abans de ficar-ho a coure, es pot banyar amb Cointreau, es pot farcir amb nata… valtros mateixos.

Nota per als usuaris habituals del 112: recordeu que dins del micro res de res d’elements metàl·lics, eh!

Nota  per als amants de les matemàtiques i la lògica: no em pregunteu per què 4 minuts més 4 minuts no és el mateix que 8 minuts. Misteris de la cuina; accepteu-ho com un dogma de fe (*) perquè us ho transmeto de la mateixa manera que m’ho han explicat a mi. Jo encara intento refer-me del dia en què algú em va intentar explicar per què la línia recta no és sempre el camí més curt entre dos punts.

(*) No dubteu ni per un moment que el proper dia li engego els vuit minuts seguits; necessito saber què passa, però tranquils que tindré el telèfon a prop 😉

Advertisements

31 Responses to Cuina per a negats: brownie de xocolata

  1. Yáiza ha dit:

    Oh! Sona fàcil i tot! El dia que tingui microones ho penso provar! Aquí on sóc ara, ni forn, ni microones. Totes les meves habilitats culinàries (que estic posant a prova per primer cop a la vida) han de passar pels fogons… Que són un fàstic de netejar, per cert!

    • Montse ha dit:

      Facilet, facilet. I sí, la part més avorridota de cuinar és la que està relacionada amb l’aigüera 😦 Per sort, amb aquest brownie s’embruta ben poca cosa. Ànim amb aquests primers contactes amb la cuina: només es necessita una mica de paciència per experimentar… i bon humor per afrontar les pífies 😉

      • Yáiza ha dit:

        De moment em dedico als bàsics de la nostra cuina: truita de patates, rostits de pollastre, i poca cosa més… 😉 Un dia li falta sal i l’altre n’hi sobra. Però vaig fent! Hehehe! Gràcies!

  2. tirantlobloc ha dit:

    I no hi ha fotos de l’obra mestra???

  3. Pons ha dit:

    i si li substituïm el sucre per alguna altra cosa es pot menjar?

    • Montse ha dit:

      Aquest tema se m’escapa. Potser es pot substituir per sacarina o algun producte apte, però no et sabria dir ni la quantitat ni si el resultat canvia. Suposo que tot és fer el tastet a veure què passa.

  4. Quadern de mots ha dit:

    Ostres!!! L’he de provar que porto un estiu culinàriament poc profitós. O la pasta em surt massa al “dente” (és a dir crua) o l’arròs covat. Un desastre. Això sembla fàcil. L’únic inconvenient és la mantega, el seu gust no m’agrada, és pot substituir per … per què?
    FD: si, jo també trobo a faltar la foto del monument. 😀

    • Montse ha dit:

      De fet, el gust de la mantega no s’hi troba (no és com una sara), però suposo que es pot canviar per la margarina que té un gust amb menys “personalitat”.

      La foto… sincerament, havia d’haver penjat la del primer que vaig fer. Era de campionat: vaig utilitzar un recipient massa petit i durant els primers quatre minuts va pujar fins el límit del motllo, però durant els següents quatre va seguir pujant i pujant i es va desbordar i… no vulguis saber com va quedar el microones 😀 I això que aquesta és de les fàcils! Sóc una mica “pupas”, em passa de tot (això sí, vam riure una bona estona). No cal dir que ara em passo els vuit minuts “fent-li la guàrdia” 😉

      • Quadern de mots ha dit:

        Doncs, sí. Ja l’hem fet i tastat. (jo només he petat els ous).
        La meva filla ha fet el brownie, amb unes mesures més reduïdes (només hi ha posat 2 ous i la resta en proporció) . Fàcil, facilíssim de fer. Ha quedat molt bo, el tornarem a provar sense mantega ja que pel meu gust es nota massa. Ja pots anar passant receptes.

        FD: Havíem de fer una foto, però no hi hem arribat a temps, han pogut més les ganes de provar-lo que d’immortalitzar-lo. 😀

      • Montse ha dit:

        Genial! Hahaha, entenc que no hagis arribat a temps amb la càmera perquè jo encara no he aconseguit que els de casa se’l mengin fred 😉

  5. Tomàs ha dit:

    Jo també reclamo fotos. No hi ha cap bloc que pengi una recepta i no hi hagi fotos.

    M’encanta la xocolata i el brownie és un bon postra.

    Què vagi molt bé en aquests intents d’avançar vers els intricats camins de la cuina.

    • Montse ha dit:

      D’acord, d’acooooord. Quan faci el següent ja el retrataré (ups, espero que no es produeixi el tsunami del primer).

      Jo era força cuinetes, però d’un temps ençà vaig tan mancada de temps que quan m’expliquen una nova recepta ja no pregunto si és bona; ja només pregunto si és ràpida de fer 😦

      • Tomàs ha dit:

        Això de la cuina-ràpida té els seus avantatges.

        Estic de règim i em costa molt fer comentaris sobre el Brownie.

        Estic camí de sublimar el terme “menjar”, però encara em resta una mica de recorregut.

      • Montse ha dit:

        Coi de dietes: ara m’has fet venir un atac de consciència. Buscaré alguna recepta que sigui ràpida, de baix contingut calòric i raonablement saborosa (existeixen, eh!) per esborrar-te la temptació del brownie 🙂

  6. Lo rat ha dit:

    Sona deliciós i prou fàcil i ràpid. Però com es fa per cuinar amb xocolata sense menjar-te-la abans (o mentrestant)?

    • Montse ha dit:

      Ai, rat, has donat en el clau pel que fa a l’única dificultat d’aquesta recepta: no sucumbir a la temptació de pessigar els ingredients. Tot un repte per als esperits llaminers.

  7. samox ha dit:

    està clar!! volem fotos i la resposta a l’enigma dels 8 minuts!!
    També volem saber que en pensen al 112

    • Montse ha dit:

      La solució a l’enigma, d’aquí a pocs dies: no em puc resistir a fer-lo coure 8 minuts seguits. Quedarà com una magdalena gegantina? Esclatarà com un volcà? No passarà abslutament res? Qui lo sa! Em penso plantar davant del micro i córrer tota mena de riscos; tot sigui per la ciència! 😉

  8. MadeByMiki ha dit:

    Això és “cuina per a mi”… i si, jo també vull fotos.

    • Montse ha dit:

      I quedes com un rei. A més a més, pots fer-te l’interessant i dir que has passat hores i hores a la cuina o bé anar de “sobrat” i confessar que ha estat un pim-pam. Tot depèn de com estigui el “sinceròmetre” aquell dia 😀

  9. Reflexionem-hi ha dit:

    Mmmm…. el provaré! Però et confesso que tinc una recepta secreta de Brownies, un pèl més elaborada, que cada cop que faig tothom repeteix!! Ah, i als brownies una bola de gelat, dona! MMMM

    Ah, i jo sí, ho vaig fer. Un dia vaig posar el paper que embolica la mantega al microones!!!!!!!!!!!!!!!!!! I sí, és metàl·lic, i sí, es va incendiar, i no, no em vaig carregar el micro perquè per sort m’havia quedat plantada allà al davan mirant.. ai, ai!!

    M’ha encantat el principi, haha! Que graciosa!

    • Montse ha dit:

      I tant que hi ha receptes més “currades”, però aquesta em va fer gràcia per com n’arriba a ser de “pim-pam”.

      PS: jo també vaig descobrir d’aquesta manera tan poc ortodoxa que el paper que embolica la mantega és metàl·lic 😀 😀 😀

  10. Ferran ha dit:

    Això de que la linia recta no és el camí més curt entre dos punts ho hauries d’explicar!
    Fins i tot a les geometries no euclidianes, la línia recta es defineix així!

    • Montse ha dit:

      No, no, tranquil que no m’he tret cap teoria revolucionària de la màniga. Això va ser fa anys, quan feia el batxillerat (osti, molts anys, eh!) un dia que el professor ens intentava explicar els errors d’interpretació que podien provocar els planisferis en els càlculs de la navegació. M’he explicat fatal; em sembla que és preferible que em dediqui a fer pastissos… tot i que no creguis que se’m doni gaire millor 😉

  11. Crític de cine ha dit:

    Fa pocs dies, amb un grup d’amics, vam començar a planejar fer unes trobades gastronòmiques a casa nostra i la teva recepta crec que ens anirà de meravella!!! Me l’apunto.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: