Cuina per a negats: brownie de xocolata

Si mai goses provar receptes noves, si cada vegada que guises la teva família ha de trucar al 112, si tens la mateixa traça per planxar un ou que per fregir una corbata, si creus que no pots cuinar al bany maria perquè només tens plat de dutxa, si alguna vegada has fet arròs negre sense fer servir la tinta del calamar, si cada vegada que t’ofereixes a fer el dinar tothom t’espetega un “noooo, no et molestiiiisss!”, si, en definitiva, ets un negat en la cuina, aquesta és la teva recepta.

Ingredients: 5 ous, 200 g de sucre, 150 g de farina de rebosteria, 75 ml de nata líquida, 200 g de mantega, 200 g de xocolata i 12 g de llevat.

Preparació: D’entrada, cal fondre la xocolata amb la mantega i la nata (minut o minut i mig de microones és suficient) i reservar-ho en un recipient. En un altre, batrem els ous amb el sucre, després hi afegirem la farina remenada amb el llevat i per acabar la barreja de la xocolata fosa. Tot això ho ficarem en un motlle apte per al microones i ho courem quatre minuts més uns altres quatre minuts a màxima potència. Ho deixarem refredar en el micro. I ja està.

A partir d’aquí la imaginació és el límit: es pot menjar sense més afegits, es pot guarnir amb sucre glacé, es pot farcir amb melmelada, es pot decorar amb lacasitos, es pot afegir un grapadet de fruits secs a la massa abans de ficar-ho a coure, es pot banyar amb Cointreau, es pot farcir amb nata… valtros mateixos.

Nota per als usuaris habituals del 112: recordeu que dins del micro res de res d’elements metàl·lics, eh!

Nota  per als amants de les matemàtiques i la lògica: no em pregunteu per què 4 minuts més 4 minuts no és el mateix que 8 minuts. Misteris de la cuina; accepteu-ho com un dogma de fe (*) perquè us ho transmeto de la mateixa manera que m’ho han explicat a mi. Jo encara intento refer-me del dia en què algú em va intentar explicar per què la línia recta no és sempre el camí més curt entre dos punts.

(*) No dubteu ni per un moment que el proper dia li engego els vuit minuts seguits; necessito saber què passa, però tranquils que tindré el telèfon a prop 😉