La pitjor venedora del món

Admiro aquells qui són capaços de vendre una nevera a un esquimal: la natura els ha dotat d’unes aptituds que per a mi són desconegudes. De fet, en tinc tan poca traça que allò que en diríem “ni regalat” en el meu cas és literal. I ho puc demostrar. Us transcric (amb alguna llicència d’autora) un trosset de conversa a la cafeteria de la feina relacionada amb un producte que tradicionalment es regala: el quefir.

– Per cert, tinc quefir amb escreix. Vols que te’n porti una mica?
– Que tens què?
– Quefir. No n’has sentit a parlar mai?
– No
– És una mena de iogurt, però amb millors propietats: regenera la flora intestinal, és desintoxicant i estimula les defenses naturals del cos. Al caucas se’n consumeix des de fa milers d’anys i viuen més que Matusalem.
– I com funciona, això?
– A la vista és com un trosset de coliflor toveta que es posa en un got amb llet. Ho deixes un o dos dies, coles la llet i te la prens. Si ho has deixat poc temps és laxant i si ho deixes més és astringent.
– I té bon gust?
– S’assembla força al iogurt, però més líquid i amb un gust força més… com dir-ho… agre. Això mateix: agre.
– I per què?
– Perquè els llevats i els bacteris del quefir fan fermentar la llet. Tu els deixes fer la feina i apa, bacteris coll avall! Quan et prens la llet, ja està mig païda.
– Llevats? Bacteris?
– Sí, dona, i creix sense parar; per això te n’ofereixo, perquè en la darrera setmana se m’ha fet el doble. El quefir és un producte viu.
– Viu?
– I tant. A banda dels fongs, està format per una comunitat de set bacteris diferents.  A casa, afectuosament, del quefir en diem “el bitxo”.
– El bitxo?
– Imagina, tota aquella colònia de microorganismes fermentant la llet; fa soroll i tot!
– Eh?
– No, dona! És broma que no en fa pas de soroll.
– Ah!
– I digues, quan vols que te’n porti?
– Eh… ets molt amable… però… bé… jo… ui, que tard se m’ha fet! Demà ens veiem, eh! Apa, adéu!

El que deia: ni regalat. I aquesta és la versió suau perquè en tinc d’altres que acaben amb un “Apa, Montse, que a tu t’agrada cada cosa!” o les més extremes que acaben amb un sonor “Eeeecss!”.

Vet aquí el motiu de la meva admiració: si a mi no m’accepten una cosa bona, sana i de franc, no entenc com s’ho fan els altres. Quin poder de convenciment ostenten els venedors de pisos sobrevalorats, els polítics que, tot i riure’s dels votants, surten reelegits o els venedors de fum (ai, em sembla que m’he repetit). Començo a pensar que un excés de sinceritat no és bo per a segons el què.

Ah, us deixo una foto del “bitxo”. No el trobeu bufó?

 
Advertisements

28 Responses to La pitjor venedora del món

  1. samox ha dit:

    no pateixis i no t’infravaloris. Has creat espectativa i has generat dubte. Si es una persona que ha vist en tu la passió pel quèfir que es trasmet al texte acabarà buscant-ho per internet i et demanarà un tros d’amagatotis per a veure que passa.

    Tots tenim una part porca a la nostra ment i tu li acabes de despertar a la teva clienta. jojojojo

    • Montse ha dit:

      Ara que ho dius, no ho havia vist així. Pensava que m’havia recreat excessivament en les qualitats més escabroses del quefir i potser el que passa és que encara m’he quedat curta. Massa curta.

      Sí, suposo que la clau està en endevinar a qui tens al davant i descobrir què vol sentir. Ets un bon venedor, Samox 😉

  2. David ha dit:

    Doncs, a mi, sí que m’hauries convençut! Aquest és el tipus de cosa per a la qual, si una persona no hi està mínimament receptiva, és igual els arguments que se li presentin. Sempre ho rebutjarà.
    On ho podria trobar, això, sense haver d’anar al Caucas? 🙂
    Per cert, el diàleg està genial!

    • Montse ha dit:

      Vivim en una societat tan asèptica que qualsevol referència a bacteris crea alarma i quan intentes explicar que som animals simbiòtics i que sense els milions i milions i milions de bacteris que ens colonitzen durariem dos telenotícies la gent s’esgarrifa de mala manera.

      Celebro constatar que tu ho tens clar. Si en vols, segurament a qualsevol herboristeria en tenen, però si no és el cas no tinc cap inconvenient a fer-ne arribar a qui m’ho demani. Diuen -jo no ho he provat mai- que si s’asseca es pot enviar per correu. És que el bitxo, pobrissó, s’adapta a tot 😀

  3. Lo rat ha dit:

    La bufonesa del bitxo és opinable; el picant potser té més encant. Ara, en la línia del que diu el sr. Samox, trobo que sí que ha creat expectativa. El que m’ha fascinat més és que en funció de si el deixes més o menys estona criant en remull, el bitxo faci un efecte o el contrari.
    I sap fer més coses? si li deixes un receptari obert al davant tota la nit, et fa croquetes?

    • Montse ha dit:

      Bé, ja saps que jo hi poso tan bona voluntat que fins i tot sóc capaç de trobar cert atractiu a les ratapinyades 😉

      Mmm… això de les croquetes ho puc intentar, però em sembla que el meu bitxo s’ha especialitzat en química i biologia i no sé si arriba a ser tan i tan multidisciplinar.

  4. Quadern de mots ha dit:

    Els que saben vendre una nevera a un esquimal, són segurament els que acostumen a donar gat per llebre. Però, bé, sort que tu no tens aquestes aptituds de venedora ;D

    Però , el que m’ha fascinat del quefir (que per cert no he provat mai) és aquesta facultat de laxant o astringent segons els dies de fermentació, al gust del consumidor, tot depenen de l’estat del teu cos. Ja m’ho miraré, de veritat m’ha resultat interessant, curiós i gens fastigós (puntualitzo, una miqueta només ) suposo que perquè no l’he provat.

    Com ja t’han dit per aquí, el diàleg, divertit i bo.

    • Montse ha dit:

      Sí, aquests “venedors de neveres” em provoquen admiració, però gens de confiança.

      Aquesta propietat és molt curiosa. Em sembla recordar que això també passa amb les pomes: crues són astringents i cuïtes, laxants. Ep, i no oblidem la qualitat més important de totes: està boníssim! 😀

  5. MadeByMiki ha dit:

    A mi també em van oferir “el bitxu” aquest, i més o menys vaig fer el mateix que la teva interlocutora… massa detalls, aquest és el problema dones massa detalls i això al final és contraproduent…

    Per cert, part de la meva feina consisteix en vendre, i no li diguis a ningú, però soc un negat en aquesta matèria.

    • Montse ha dit:

      Diuen que l’excés d’informació crea estrés. Deu ser això.

      Però home, tu no hauries de tenir problemes amb els productes que vens… vaja, tret que tinguis aquesta planteta a la botiga, i és clar 😉

  6. Pons ha dit:

    jo soc partidari del “Eeeecss!”

    • Montse ha dit:

      Però què dius, home! El meu bitxo és un encant i farà que no agafis ni una baixa en tot l’hivern (mmmm… ara no sé si interessa gaire).

      En tot cas, passo d’explicar-te què fan servir per fregir les patates en determinades cadenes de menjar ràpid ni les matèries primeres d’alguns precuinats: això sí que t’arrencaria un “Eeeeecssss” amb tots els ets i els uts 😦

  7. Reflexionem-hi ha dit:

    EEEEEECS!
    Ja en van dos que no anem a l’una, Montse, m’estic espantant!! Això pot ser l’inici d’una gran diferència d’opinions!!

    No, la veritat és que el meu germà en té…però és que a mi el iogurt ja no m’emociona i que sigui tan viva la bèstia…doncs em fa una mica de cosa. Potser no em faria menjar-ne una mica en un restaurant, però d’aquí a tenir-ne a casa….

    • Montse ha dit:

      No, si no t’agrada el iogurt no hi ha res a pelar. A mi m’agrada prendre el natural sense sucre i al quefir tampoc no n’hi poso, tot i que he de reconèixer que, si ha estat dos dies en remull, la primera cullerada em provoca una esgarrifança en tota l’espinada, una barreja entre “aaaah, que fort!” i “ooooh, que bo!”

      De vegades no podem parar gaire a rumiar com funcionen els processos de les coses. Pensa, per exemple, en com s’elabora la dolça i innocent mel… no, millor no hi pensis 😉

      • Reflexionem-hi ha dit:

        Ja, doncs mira, la mel no em fa fàstic, però la botifarra negra….

        El iogurt natural no el suporto, ni posant-li xocolata….sempre n’he pres d’aquells amb “trocitos” de fruites i ara el que faig és comprar el griego i posar-li cosetes a dins… sobre tot cereals. Si no tinc res per posar-li el trobo dolentíssim!!!

      • Montse ha dit:

        D’acord, d’acoooooord! Conèixer certs “detallets” ens pot espatllar l’àpat. De vegades m’han cantat les excel·lències dels ronyons i sempre contesto el mateix: “Però tu saps per a què serveixen? Tu saps què filtren? Tu saps què en surt?”. De la mateixa manera, poso la mà en el foc que si no sabessis els ingredients de la botifarra negra et lleparies els dits en tastar la que fan a Cal Sigle (oh!, inenarrable 😀 )

  8. Tomàs ha dit:

    Vaig veure una pel•lícula de terror que es dia “La Cosa” i tenia millor pinta.

    Jo aquestes coses me les prenc si no veig d’on surten. Menjo poca carn però si veig la vedella, la l’he cagat.

    En els temes del menjar soc dels que prefereix no saber.

    I una cosa, el “bitxo” ja n’està d’acord en el que vagis seccionant? Hauré de muntar una ONG en favor del Quefir.

    He vist anteriorment algun altre quefir i la veritat és que eren prou més lletjos que el teu, la qual cosa no treu del que abans he dit. Senzillament el teu, com en CR7 és el més guapo del grup.

    • Montse ha dit:

      Però home, que no t’has de menjar la colònia de llevats, sinó la llet tractada amb la coliflor aquesta. A més a més, què és això de fer escarafalls? Precisament tu que has menjat formigues! Ai senyor, quina manca de coherència 😦

      • Tomàs ha dit:

        Una cosa és una anècdota i una altra és criar un bitxo a casa i a més engolir un subproducte tractat abans per ell.

        Reconec les virtuts del quefir però veure’l fa yu-yu!

      • Montse ha dit:

        Bé, deixem-ho en un honrós empat: jo no menjo formigues (per dolcetes que puguin ser) i tu (i, pel que veig, pràcticament tothom) no prens quefir. Si en el fons m’esteu donant la raó de ple: sóc una venedora nefasta 😉

  9. Yáiza ha dit:

    Aquesta bèstia ha portat converses pitjors en els meus ambients… fa uns anys, un amic ens explicava què era i que s’havia d’anar regalant perquè va creixent. Però ell no trobava ningú que en volgués (no estàs sola, ja ho veus), i li sabia greu llençar-lo perquè “era un ésser viu”. Així que anava creixent… ell feia conya dient que era un monstre que no parava de créixer, i al final un dia ens va dir que n’havia llençat una part pel vàter i avall. I nosaltres ens vam inventar una història terrible del monstre quèfir envaint el clavagueram barceloní i arribant a les nostres platges… vaja, una història de por que ens feia morir de riure! Si en vam arribar, a fer exageràcions del “bitxo” aquest…

    • Montse ha dit:

      Hahaha! Ja veig que tant el Tomàs com els de la teva colla sou aficionat a determinades pel·lícules. Vareu crear la versió coliflor de la llegenda dels caimans a les clavegueres de Nova York 😀

      La veritat és que a simple vista no hi ha problema, ara bé, vist per microscopi… brrrr

  10. tirantlobloc ha dit:

    … potser hauries d’amagar alguna part del relat… 😉

  11. Jaume ha dit:

    Montse,

    Vull saber quin és el nom de la cafeteria per anar-hi i fer com la Teresa Campos: “gilipollas!”. M’apunto a l’ONG.

    Per cert, la foto són les crispetes que et van deixar els teus fills, no?

    • Montse ha dit:

      Sí, exactament té pinta de crispetes… o és fa pinta… ai, ara no sé si la pinta es té o es fa. No li ho diguis a ningú que encara em retirarien els galons.

      Els meus fills davant d’una bossa de crispetes no en deixen ni a sa mare. Només queden les que s’escolen entre els coixins del sofà. Algun dia hauré de fer un post explicant tot el que es pot trobar entre els coixins del sofà… no, millor no que encara seria més traumàtic que el del quefir 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: