Conte contat, conte escorxat (1)

En un regne llunyà hi havia una princesa jove i bonica. Li agradava passar-se tot el dia passejant pels prats i boscos que envoltaven el castell, cantant i ballant i fent giragonses pels caminets. Un dia, mentre passava a prop de l’estany, va veure una granoteta verda i menuda que la mirava amb els ullets humits des de dalt d’una pedra. La princesa s’entendrí en veure-la tan sola, l’agafà i se l’endugué cap al castell. En arribar la nit la va ficar al seu llit, la va acotxar amb un mocador de seda i li va fer un petó de bona nit. I vet aquí que en aquell moment es va desfer un malefici llançat temps enrere per una bruixa malvada i la granoteta es va convertir de nou en un formós jove.

I aquest és el conte. Aquest és el conte que va explicar la princesa a son pare quan la va trobar al llit amb el fill del jardiner. Sí, ja sé que aquest acudit no és meu, però és que estava capficada amb els contes infantils i tot pensant en aquest només se m’acut com a explicació raonable aquesta versió o que la granota fos d’aquelles que tenen la pell impregnada de verins al·lucinògens.

El món dels contes em sembla fascinant, però no puc evitar malfiar-me’n. És per això que he afegit un número al títol, per si de cas aquest tema es converteix en una petita nissaga. Ah, per cert: Benaurats els qui els agraden els contes perquè ben aviat s’afartaran de sentir-ne: s’apropen les eleccions!!! 😦

Advertisements

17 Responses to Conte contat, conte escorxat (1)

  1. Tomàs ha dit:

    És evident que la princesa tenia dues coses be enceses, i una d’elles era la imaginació…

    Molt bé per ella. És clar, tot el dia voltant pel camp estava molt en forma i d’alguna manera s’havia de desfogar.

    A ell. me l’imagino amb el llençols arran dels ulls i fent “croac, croac”. Pobret…, en mans de la seva “ama” que vols que fes, més que obeir, jo veig molt clar que és un clar cas d’abús femení d’autoritat i aprofitament del càrrec.

    Ell, segur que estava tant feliç amb les seves petúnies i margarides i ella només veia carn fresca…Pobres homes…

    • Montse ha dit:

      Croac, croac? Hahaha! Em sembla que aquesta “pobre víctima” ja pot anar resant el que sàpiga; de cara a la galeria, la reialesa no va gaire ben proveïda de sentit de l’humor en aquests afers (tot i que les males llengues diuen que certes dinasties europees ostenten una considerable màniga ampla i que… bé, deixem-ho aquí 😉 )

  2. Lo rat ha dit:

    Oh, sisplau, no se n’estigui, d’encetar una nissaga de contes escorxats. A mi, si més no, m’agradaria molt llegir-los!
    Pel que fa al de la princesa i la granota, puc entendre el recel, però no podria ser que –coses de la transmissió oral– hagués quedat alterat algun petit detall? que la tia amb cara, posat i intel·ligència de granota fos la princesa i que el petonejador de bestioles (i possible consumidor de d’estimulants davant del panorama, no ho descartéssim) fos l’aspirant a príncep consort?

  3. MadeByMiki ha dit:

    M’agraden molt més els teus contes, els dels polítics son per a nens grans sense imaginació ni memòria.

    Bones vacances, i gràcies per fer-me riure abans d’anar a dormir.

    • Montse ha dit:

      És cert: la gent no té memòria, si no els resultats no serien els que són 😦

      Moltes gràcies, Miki. Ara ja estic de vacances i amb connexió per poder-vos llegir. Què més es pot demanar?

  4. Marta ha dit:

    Jo també espero que continuï la saga conte escorxat! I els acompanyaments del Serrat (que jove!!!) també són benvinguts, sempre! 🙂

    Bon estiu, Montse!

    • Montse ha dit:

      No sabria què dir-te. Com pots haver comprovat, darrerament vaig fluixa d’inspiració i no sé si amb les vacances em sorgiran més idees o m’acabaran de marxar les poques que tenia. En tot cas, hi ha una cosa en què no penso afluixar: treure el nas pels vostres blocs (quan vaig escriure que sou les ninetes dels meus ulls, ho deia de cor).

      Bon estiu a tu també, Marta!

  5. Pons ha dit:

    fer petons als amfibis? es molt poc higienic tot plegat…

    • Montse ha dit:

      Amb un gripau potser m’ho pensaria una mica més, però no em diguis que una granoteta d’aquelles verdes de pell lluent, mirada tendra i cor romàntic (això de cantar les nits de pleniluni ha de ser, per força, cosa d’esperits romàntics) no t’inspira tot de sentiments bonics? I amb aquella boqueta que els va d’orella a orella (les granotes tenen orelles?) que sempre sembla que riguin! Ai, et deixo; me’n vaig al riu a veure què hi trobo 😉

  6. Yáiza ha dit:

    Déu ni do, la interpretació del conte! Però sí, realment els contes infantils… te’ls has de mirar amb lupa, perquè poden ser taaaan fàcilment malinterpretables…

    • Montse ha dit:

      Per a mi, el problema és que em semblen més creïbles les “males interpretacions” que no pas les històries primitives. Potser m’ho hauria de fer mirar 😉

  7. Els contes no deixen de ser versions actualitzades dels mites tribals que pretenen mantenir al llarg dels temps i les generacions un seguit de tabús i rites socials!

  8. Reflexionem-hi ha dit:

    Dona, si cola, cola. XD

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: