El calendari de la supermainadera

Heu vist mai aquell programa en què hi ha una família sumida en el caos amb uns fills que semblen posseïts pel dimoni i llavors entra en escena una senyora amb un pentinat horrible i ho arregla tot en un tres i no res amb una mica de disciplina i un calendari? A mi m’encanta, el trobo fascinant i quan l’acabem de veure jo em sento molt millor mare i els meus fill, sants:“Mama, mama!, has vist com li clavava una queixalada al seu germà perquè ell li havia arrencat el cap a la nina perquè ella l’havia insultat perquè ell l’havia escopit perquè ella havia saltat de dalt del sofà a sobre de la nintendo perquè ell havia fet voleiar el gat llançant-lo per la cua perquè…” El que dèiem: fascinant!

En tot cas, deixant de banda que aquests tipus de problemes no es produeixen a casa (no tenim gat), tinc el cor dividit pel que fa al tema del calendari:

D’una banda reconec que no organitzo prou bé el temps; les meves prioritats no segueixen un ordre lògic. No, em podreu negar que posar-se a llegir blocs, tots els comentaris de cap a cap i ficar-hi cullerada mentre de cua d’ull es divisa un munt de roba per planxar no té cap mena de sentit comú.

D’altra, però, dubto que tenir la sensació constant de viure amb l’aigua al coll es pugui solucionar amb una bona programació: ho he intentat i em surten jornades de 29 hores. Alguna cosa no quadra; potser vull abastar massa. Per acabar de reblar el clau, ja fa dies que entro a la feina una hora abans, en surto una hora després i em prenc el (repugnant) cafè de màquina trotant pels passadissos (i tot plegat pel mateix preu 😦 )

I és en aquest punt quan una veueta prudent em recorda que no sóc un cotxe de ral·li, que només sóc un discret utilitari, que cada maquinària té una velocitat i un ritme possible, que ja em vaig trencar una vegada, que sembla mentida, que no n’aprendré mai, que he d’aprendre a dir NO… Sort que veig una llumeta al final del túnel. No sé quantes hores laborals em queden perquè aquestes setmanes són francament atípiques, però sí els dies: cinc. Cinc dies més i podré fugir de la dictadura del rellotge i podré encetar una novel·la i podré assaborir les sobretaules que duren fins a la matinada i podré triar entre fer moltes coses o sucumbir dolçament al “dolce far niente”. Cinc dies i començo les VACANCES!!!

Advertisements

18 Responses to El calendari de la supermainadera

  1. ÒscarAzAl ha dit:

    A mi m’encanta fer-me horaris de tot. M’agrada posar ordre a les coses. A l’hora de la veritat no els segueixo, però ja em sento millor perquè m’he fet una estructura mental de com hauria de ser la meva vida les setmanes següents i, sobretot, perquè he hagut de descartar coses que no hi havia temps material de fer i ja sé que no me n’he de preocupar.

    • Montse ha dit:

      Doncs mira, dit així potser encara m’animo a fer-ne un: si es tracta d’un programa que s’ha de complir tant sí com si em sembla que m’estressaria molt, però si és una mena de declaració d’intencions i de proposta d’encaix la cosa canvia.

  2. Pons ha dit:

    últimament tots els blocs m’estan passant per la cara que comencen vacances o que les començaran la setmana següent, i a mi encara hem falten 3 llargues setmanes! us estic agafant una mica de mania a tots plegats, només una mica…

    • ÒscarAzAl ha dit:

      Deixa’m recordar que en el meu bloc deia tot el contrari. Jo aquest estiu no tinc vacances, és més, quan vaig tornar de colònies em va sortir més feina a fer 😦

      Benaurats els qui han d’esperar tres setmanes per a les vacances perquè ells en podran fer.

    • Montse ha dit:

      Sí, Pons, no ens fas cap mena de pena. Gens ni mica. Quan a mi se m’hagin acabat tu encara em podràs fer “elis eeeeeliiiis”. A més a més, tota aquella història de Canadà què era, viatge de negocis? Però quantes vacances fas tu?

      • Pons ha dit:

        lo de Canadà només va ser un petit break… de fet vaig aprofitar un cap de setmana de 3 dies per agafar només 4 dies de festa

      • Montse ha dit:

        Petit break? Anar al Canadà és un petit break? Ets el meu heroi; quan a casa tenim uns quants dies de lleure, el més agosarat que se’ns acudeix és anar a Port Aventura 😦

  3. Quadern de mots ha dit:

    Ara ja estàs en el compte enrere, 5,4,3,2,1… a passar-s’ho bé i a carregar piles.

    (m’has fet pensar amb la pila de roba per planxar brrr, avui m’hi poso, o demà…)

    • Montse ha dit:

      Aquesta és la millor setmana de l’any: passi el que passi vas amb un somriure als llavis.

      (Em sembla que la planxa és, de totes les tasques, la que pateix més ajornaments 😉 )

  4. tirantlobloc ha dit:

    Doncs apa, a gaudir de les vacances i a recollir material per al blog per a la tornada!!!

  5. Tomàs ha dit:

    Hola Montse, varies coses:

    1.- En llegir el primer paràgraf no sabia si parlaves de la Supernani o del programa de l’Ensinistrador de gossos. Ho dic per la detallada llista d’atacs entre germans que relates. Veient la supernani, no m’estranya que tothom es quedi més tranquil, per allò de la comparació.

    2.- Jo intento organitzar-me a la feina, que ja em costa.

    3.- Jo també faig més hores de les que voldria a la feina. A més, darrerament la feina em reporta mals rotllos. Estic esperant les vacances, que en el meu cas i si puc seran el dijous una realitat.

    4.- Jo també acostumo a llegir els comentaris dels blocs que segueixo. Si de vegades no ho faig és perquè vaig molt just de temps.

    5.- Pel que dius en el darrer paràgraf, cuidat!

    6.- I encara que estiguis de vacances, penja alguna cosa, no?

    • Montse ha dit:

      1.- No et pensis, no, que de vegades tots dos programes s’assemblen molt (jijiji).

      2.- El gran problema són les constants interrupcions (càsum el telèfon!) i que el cap canvia les prioritats cada vegada que surt del despatx (i surt molt sovint).

      3.- Ànim doncs, que ja falta poquet i recorda que els problemes de la feina es deixen al calaix de la feina.

      4.- Una regla de tres: post és a pollastre com comentari és a suquet. Imperdibles tots dos 😉

      5.- Gràcies, ho intentaré.

      6.- També ho intentaré 😀

  6. MadeByMiki ha dit:

    Aquest diumenge començo jo, això sí, soc un malalt i m’emporto el portàtil…

    Jo també veig aquest sensacional programa, però li trobo a faltar mala llet, lo del calendari no em cola gaire.

    • Montse ha dit:

      Veig que tu també ets dels que en veure els numerets dels nanos agafaries un llibre de psicologia infantil ben gruixut i els hi ventaries un bon cop de… bé, deixem-ho aquí 😉

      Vacances amb portàtil? Ai, quin vici! (Ep, no te’l deixis pas, eh! Si Movistar i jo ens posem d’acord en el preu, el meu també va en la maleta 😀 )

      • MadeByMiki ha dit:

        Ens llegim, segur que no podem deixar el vici…

      • Montse ha dit:

        Allà on vaig no tinc gaires esperances de trobar espais Wi-Fi, però acabo de “posar-me d’acord” en el tema de la facturació de l’internet mòbil i ja puc afirmar que aquestes vacances podré seguir connectada. He trucat per donar-me de baixa i ràpidament m’han fet una oferta (una ganga espectacular) que no he pogut refusar. En el fons he pensat: quina colla de lladr… ejem… quina colla de fenicis, quin ull pels negocis! Et deixo, vaig a “donar-me de baixa” del fix de casa a veure què en trec 😀

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: