Feina rodona

Era la meva primera missió i me n’havia de sortir de totes totes perquè de l’èxit en depenia el meu futur; sabia que “els de dalt” m’estarien observant. La consigna era clara: No pots ser vist i no pots quedar en evidència, si has d’intervenir has de fer que sembli un accident.

El peix en mal estat que va prendre per sopar no va ser suficient per aturar-lo l’endemà i espatllar el despertador no va evitar que es llevés puntualment ja que aquell viatge a Nova York li feia tanta il·lusió que no va dormir en tota la nit.

Vaig provocar que el maletí dels documents “desaparegués” misteriosament de l’habitació, però no va semblar gaire afectat. Segons va comentar amb el director de l’hotel, es tractava de duplicats sense valor. El passaport i tota la documentació important la duia sempre a sobre.

Me les vaig arreglar perquè uns lladres l’esperessin en el carreró darrere de l’hotel, però la policia -quina mala sort- va arribar just a temps.

Vaig sabotejar l’eix del cotxe, però es va trencar justament quan passava per un carrer atapeït de gent i anava tan a poc a poc que pràcticament anava aturat; l’accident va ser tan suau que només va haver de baixar el bagul i llogar un altre vehicle perquè el dugués al port.

Començava a sentir-me desesperat: se’n sortia tan bé de tots els meus paranys que ja veia que aconseguiria arribar al seu destí i un cop llevés les àncores sortiria del meu abast i ja no hi podria fer res. Calia fer alguna cosa. I ràpid.

Un darrer intent, la meva última oportunitat: just en el moment en què baixava del cotxe vaig espantar un gos gros i pelut que hi havia ajagut a la vorera. Va sortir esperitat i se li va entortolligar entre les cames. El crit de dolor que va llançar en caure a terra va sufocar el meu de triomf.

Del trau que es va fer al front li rajava abundosament la sang i el braç esquerre, per com penjava, semblava fracturat. Mentre veia, orgullós, com se l’enduien cap a l’hospital, vaig pensar que me n’havia sortit prou bé. Els caps estarien satisfets de la meva primera feina com a àngel de la guarda. M’havia sortit rodó: no m’havien vist, tot havia semblat un accident i havia evitat que pugés al Titànic.

 

Advertisements

18 Responses to Feina rodona

  1. Tomàs ha dit:

    No havia intuït les Ales fins al final del relat.

    Mentre anava llegint, pensava que el personatge principal era sinistre i que malgrat tot no aconseguiria el seu propòsit, si bé, finalment i per aquells capricis del destí, el perseguit era un dels passatgers del Titànic, amb la qual cosa la història esmenaria la imperícia del protagonista.

    Amb poques paraules has construït una història que fins i tot per a mi podria haver tingut un altre final alternatiu.

  2. Lo rat ha dit:

    Que bo!
    Està clar, el fi justifica els mitjans… ho sap tot déu.

  3. Yáiza ha dit:

    Ohhh! M’ha agradat molt, quin relat més xulo! En cap cas he sospitat que fos un àngel de la guarda, ni tan sols quan a mig llegir m’he fixat en la foto del Titànic i he començat a pensar que el paio li posava traves pel seu propi bé. Molt bé, molt bé! M’has arrencat un bon somriure!

    • Montse ha dit:

      Sí, em sembla que aquest àngel sabia allò que ens deien les iaies: “Qui et vol bé et farà plorar i qui et vol mal et farà riure” o alguna cosa semblant. Ep, però que consti que jo us vull bé i estic joiosa de fer-vos riure!

      Que tinguis bona travessa; esperem un post ben muntanyenc a la tornada 🙂

  4. MadeByMiki ha dit:

    Quina feinada això de fer d’àngel de la guarda!!, com sempre un bon relat amb sorpresa final.

  5. Quadern de mots ha dit:

    Suposo que el gos gros i pelut està bé???

    M’esperava el gir, volia i no volia mirar la foto. Al final no ho he fet.
    Bona feina, la teva i la de l’àngel. Com sempre, bon relat.

    • Montse ha dit:

      Ja hi pots pujar de peus; ens els meus contes no pren mal ni el llop de la caputxeta (no ho permeto ni en la vida real 😉 )

      Hahaha!, em sembla que si ara us vull atrapar hauré d’inventar alguna cosa que tingui un final sense girs ni sorpreses.

  6. samox ha dit:

    Molt boooo!! segur que aquest àngel se sembla al meu que tot el dia el poso a prova.JAJAJAj Un gir molt bo,intel·ligent, sensible i amb el teu humor sutil!

  7. tirantlobloc ha dit:

    Ep! M’ha agradat molty. Quina sorpresa de final! Ara, entre nosaltres, quin àngel de la guarda més matusser, no? 😉

    • Montse ha dit:

      Pobret, una mica sí, però és que era el seu primer dia de feina. A més a més, què és un braç trencat i un nyanyo comparat amb la immensitat del mar… sobretot si aquesta immensitat t’ha d’engolir 😀

      Gràcies!

  8. Wooo! Saps on puc deixar el currículum?? Espero que no hi hagin retallades en els àngels de la guarda, tot i que tampoc m’extranyaria!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: