GR92 De Roses a Cadaqués

Què fa un corcó d’oficina com jo fent camins de ronda amunt i avall? Com pot ser que algú capaç d’agafar l’ascensor per pujar tres plantes gosi calçar-se unes botes per menjar-se 21 km… i no precisament en pla? La veritat és que mentre em plantejava aquestes preguntes me’n feia una d’altra: Per què no ho he fet abans?

L’endemà de Sant Joan, a les set del matí, amb un cel absolutament serè i amb l’aire perfumat de pins, sal i romaní, varem enfilar el passeig marítim de Roses entre uns quants bondies i força bonjours. El paisatge que acompanya els camins de ronda per on passa aquest tram de GR és tan bonic i tan propici a la fotografia que no havia passat un quart d’hora que la colla, per unanimitat, em va castigar a encapçalar la marxa “Montse, tu davant que t’encantes massa” (que jo m’encanto?, i ara!, no sé pas d’on ho han tret, això 😉 ).

Un resum força radical sobre què és fer aquest tram de GR seria: puja fins un punt amb vistes espectaculars, baixa a cala preciosa, puja fins un punt amb vistes precioses, baixa fins a cala espectacular, puja fins a… bé, no cal allargar-ho més, oi? En tot cas, una passejada pel Parc Natural de Cap de Creus no té preu; us ho recomano fermament.

Si no ho heu fet mai i us ve de gust provar-ho, us aconsello que aneu ben proveïts de plànols perquè en algun moment del trajecte les indicacions no són prou clares. També us recomano que porteu aigua suficient (no menys de 2 litres per persona) perquè en el camí no hi ha fonts. Bé, la veritat és que en les cales hi ha (si més no en aquesta època) quiosquets de begudes que trenquen una mica el sentit bucòlic excursionista de la ruta… tot i que cal reconèixer que és un trencament que s’accepta de bon grat a canvi d’un refresc ben glaçat.

De debò que em va agradar molt. Ho he de repetir, però amb dues premisses: la primera, que abans he de mirar el pronòstic del temps (quina calda!) i la segona, que abans m’he de preparar una mica físicament. No és la Matagalls Montserrat, evidentment, però amb una mica de fons m’hauria estalviat passar l’endemà caminant estil “Chiquito de la Calzada” i un cruiximent important en músculs que ni tan sols sabia que existissin (woooh!).

Advertisements

20 Responses to GR92 De Roses a Cadaqués

  1. Pons ha dit:

    jo soc dels teus, que surten a caminar un cop a l’any i gràcies xD

  2. afbourdiol ha dit:

    Acabo de tenir un “deja-vu”-magdalena proustniana: quan l’avi ens duia a escola amb els dos germans, com que li faltava una ma, jo anava per lliure. Com que feia de badoc als quioscos estrategicament col·locats a la vora dels semafors, sempre em feia anar al davant.

    Ara nomes falta fer els 21 km corrent! 😉

    • Montse ha dit:

      El món no està fet pels que volem fruir dels detalls i desitgem fugir de la dictadura dels rellotges 😦

      Conec algú que jura que ho ha fet en dues hores (corrent). Nosaltres vàrem trigar una micona més… de moment em conformaré a poder-ho fer un pèl més corrents 😉

  3. Tomàs ha dit:

    No he fet aquesta ruta però sembla una opció fantàstica. El que no m’ha quedat clar és si són 21 d’anada i 21 de tornada o 21 en total. O bé, 21 fins al final i en allà algú us esperava amb cotxe o el tren..

    La costa Brava té indrets d’aquells que penses que no hi pot haver res de més bonic. És espectacular.

    Crec que m’agradaria molt poder-ho fer, però el grup amb el que em relaciono és difícil de convèncer amb propostes com aquesta. Són el que no varen voler fer el Camí de l’Ínca.

    • Montse ha dit:

      Són 21 de Roses a Cadaqués i la tornada es pot fer en transport públic (hi ha una línia que et retorna a Roses).

      Ep, podries matar dos pardals del mateix tret: pots valorar la dificultat d’aquesta ruta (hi ha pàgines on podràs trobar els desnivells, etc.) i comparar-la amb les etapes del Camí de l’Inca i si són similars pots proposar a la colla de fer aquesta excursió a tall de preparatòria.

      Realment paga molt la pena. Per algun motiu no és el mateix arribar a una cala en cotxe o a peu. Això sí, hi ha trams “durillos”; potser caldria fer abans coses més suaus (la preparatòria de la preparatòria)

      • Tomàs ha dit:

        El meu grup és molt poc receptiu a les meves propostes en aquest sentit. Fa uns tres anys varem anar al Matagalls des del Coll Formic i pensava que em mataven.

        Primer tinc que aconseguir anar al Perú, després muntar un sopar a prop d’on comença el Camí. Un sopar on no manquin els Pisco Sour i al matí següent tenir-ho tot preparat per començar. Tot això sense pausa, si hi ha alguna pausa per a que pensin que estan fent no me’n sortiré.

      • Montse ha dit:

        Aquesta no l’he feta mai, però ho acabo de buscar i segons diuen és una ruta d’una hora i mitja apta per a tots els públics. Ho tens molt pelut, Tomàs, molt pelut, eh!

        Ànim, tu fes servir totes les armes: el pisco, el coaching, el xantatge emocional, la súplica, la coacció, l’amenaça… fins i tot, per donar-los “marxeta”, pots bullir unes fulles de coca i dir que es tracta d’una varietat autòctona de bleda; qui sap, potser amb unes patates i una llauneta de tonyina de la nevera està prou bé 😉

        Això sí, si ho aconsegueixes ens ho has d’explicar fil per randa.

  4. MadeByMiki ha dit:

    Ara no et passis, més val que et dosifiquis, per passar de les oficines als camins i a les muntanyes cal força paciència per anar augmentant gradualment l’exigència física. No és bo acabar l’endemà fet una piltrafa…

    Ara a pujar el Mont Perdut!!!

    • Montse ha dit:

      Calla, calla, que al Mont Perdut també hi he estat, concretament des de la vall de Pineta fins al Marboré. És una excursió espectacular perquè comences entre arbres de gran embergadura i a mesura que vas pujant el paisatge canvia i passes des del felqueral fins a la roca calcària nua en altituds on només es poden desenvolupar els líquens i poca cosa més. Tot això amanit amb la cascada del Cinca i en arribar el regal de les neus perpètues de la glacera. Grandiós i molt recomanable. També és molt recomanable preparar-se abans perquè vaig trigar una setmana a tornar a ser jo. Per fer aquesta tampoc no em vaig entrenar… no tinc res al cap 😦

  5. Quins records de la meva època de monitor!

    Era especialista en perdre nens pel camí o en desubicar-me a 20m de la casa de colònies!

  6. Lo rat ha dit:

    Té mala bava, la costa brava, eh? amb tant ara baixa cap a la cala, ara enfila un angle de 90 graus, ara torna a baixar i suca’t una mica al mar… Per què deu ser que com més trencat és el paisatge i cabra el camí, més xula l’experiència i més bonic el record?

    • Montse ha dit:

      Deu ser pel valor afegit que tenen les coses que ens han costat un cert esforç… si més no, jo em vaig haver d’esforçar molt (ai, que dura és la factura que passa la vida sedentària! 😉 )

  7. samox ha dit:

    M’agrada la frase “Montse tu al davant que t’encantes massa” . Aquest “massa” és redundant a la vida i a la natura s’ha de badar. I la ruta sembla que s’ho mereix. Per un “Deltaico” com jo, acostumat a les planes, tant pujar i baixar resulta molt atractiu. Un pèl d’enveja m’has fet!!

    • Montse ha dit:

      Em temo que les presses i jo no fem bona parella. M’alegro de veure que tu també entens la necessitat de badar tranquil·lament per poder gaudir d’allò que ens envolta, ja sigui un paisatge de penya-segats, ja sigui una conversa en bona companyia.

  8. Yáiza ha dit:

    Ohhh! Més tard que d’hora, però he llegit aquesta entrada. Quina gràcia! Tengui, tengui, jo també he fet aquest camí de Ronda. Però a l’inrevés, i més llarg. De fet, vam començar a Llanç+a i vam anar fins a Port de la Selva. L’endemà fins a Cadaqués, i l’últim dia, de Cadaqués a Roses. Per sort era Setmana Santa i segur que no feia tanta calor com ara… tot i així, ja hi havia gent a la platja, que ens feia força enveja, que nosaltres anàvem carregats com ases i sense opció de fer un banyet, per no perdre temps!
    Però sí, és un lloc espectacular i molt recomanable… I m’ha fet molta gràcia el resum radical, puja-baixa, puja-baixa. Ja és ben bé això!

    • Montse ha dit:

      Uoooh! Tens tota la meva admiració: si la resta de trams són com aquest (puja-baixa, puja-baixa, etc) crec que l’endemà no hauria pogut seguir. M’he de posar en forma per no perdre l’oportunitat de fer coses així; fer tres dies de ruta pinta molt bé.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: