Éssers llunàtics

Fa temps, la meva feina es desenvolupava de cara al públic i tot i que sempre me n’he sortit prou bé hi havia dies en què els “soferts ciutadans” venien especialment girats, clamant al cel que pagaven els seus impostos (ei, i jo també, quina casualitat!) i reclamant que l’administració els solucionés la vida anant més enllà de les seves competències. Navegar entre qui creu que un ajuntament no serveix per a res i qui creu que serveix per a tot és un tema pelut, creieu-me. El més curiós és el que tenia comprovat: aquesta confluència de “justes indignacions” coincidia amb els plenilunis.

No sé si viure envoltats d’asfalt i totxanes ens fa oblidar que formem part de la biosfera, si la climatització dels edificis ens fa obviar els cicles estacionals, i si la contaminació lumínica i atmosfèrica ens fa deixar de mirar el cel de nit, però el cas és que ho volguem admetre o no estem sota l’influx de tot allò que ens envolta, i ens agradi o no és una influència de què no en podem escapar.

Un exemple: com a descendent -fins a on m’arriba la memòria- de pagesos, us puc assegurar que la lluna és determinant a l’hora d’aconseguir una bona collita i cal tenir-la en compte tant per triar el moment propici d’esporgar un arbre com per decidir en quin moment se sembren les llavors. Un bon pagès, un pagès com cal, mai de la vida sembrarà en socarrat (són els dies següents al pleniluni: provoca collites nefastes!).

I tot aquest rotllo per què? Doncs perquè aquesta nit hi ha pleniluni, perquè a hores d’ara està serè com un mirall i augura bona visibilitat, perquè a partir de les 21.45 comença un eclipsi lunar, perquè des de casa nostra es veurà de luxe (diuen), perquè per mirar la lluna no cal cap protecció especial, perquè quan l’eclipsi sigui total veurem la lluna d’un inquietant color vermellós… No ens podem pas perdre un d’aquells fenòmens que feia posar la pell de gallina als nostres avantpassats i pronosticar tot mena d’auguris nefastos, oi?

Ah, i si a més a més ho voleu veure des de la perspectiva canària, aquí us deixo un enllaç perquè pel que sembla ha de fer una combinació espectacular amb el Teide: http://www.sky-live.tv/

Anuncis

20 Responses to Éssers llunàtics

  1. MadeByMiki ha dit:

    Com a cranc llunàtic que es veu que soc, ara començo a entendre el perquè d’un dia tant dolent… la culpa era de la lluna!

    Potser si que caldria que tornéssim a sentir-nos més com una part d’aquesta biosfera… m’has fet recordar al gran escriptor Jerry Mander.

    • Montse ha dit:

      Si fa apujar i abaixar les marees, què no ha de fer amb nosaltres, pobres mortals!

      Certament, fins que no entenem que la terra no és nostra, sinó que nosaltres som de la terra, no hi haurà harmonia.

      Ep, cranc? Doncs per molts anys d’aquí a no gaire 😀

  2. MadeByMiki ha dit:

    Gràcies maca!!, et puc ben assegurar que en son molts d’anys… amb menys passaria.

    Bona nit!

  3. Quadern de mots ha dit:

    Ei!, els crancs llunàtics som bona gent, una mica tocats de l’ala o de la lluna però…
    Ahir no vaig veure l’eclipsi, estava eclipsada. Contemplar el cel de nit és una de les coses més màgiques que hi ha, pots volar, viatjar, imaginar… ho simplement gaudir de l’espectacle. A mi és una de les coses que m’agrada fer i em relaxa.

    Socarrat (són els dies següents al pleniluni: provoca collites nefastes), ostres un mot més per recollir, però no diré res que la gent de pagès és sabia. Jo sempre he dit socarrat de cremat.

    • Montse ha dit:

      No? Llàstima perquè la visibilitat era magnífica; feia temps que no veia el blau convertir-se en negre d’una manera tan intensa. El que va ser curiós és que em va costar moltíssim “trobar” la lluna; de cop vaig ser conscient que la quantitat d’edificis que m’envolten no em deixen veure l’horitzó 😦

      Ep, qualsevol context és bo per fer collita de mots! 😀 Aquesta accepció lunar només l’he trobada recollida en el DCVB (cada dia m’agrada més).

  4. Tomàs ha dit:

    Malauradament ahir no vaig poder arribar a casa fins quasi bé les 22h, des de les 8 del matí.

    I és clar que m’interessava l’eclipsi, però és que jo portava mala Lluna.

    En arribar a casa, ja que des del Metro no es veu, vaig mirar de veure-la però uns entremaliats núvols m’hi varen privar, de la mateixa manera que em va passar en el darrer eclipsi, en aquest cas, de Sol.

    Soc Sagitari (ja us sento picar de mans, gràcies), ja que va de confessions, i per tant, passo de la Lluna. Els Sagitari passem. M’ho he inventat, però és per provocar una mica.

    Quan penso o m’hi fan pensar en aquestes coses (com tu amb el teu post), penso en la indefensió i feblesa de l’esser humà.

    Però si ens afecta tot! La lluna perquè som aigua i per tant, cabria pensar que ens afecta. El Sol, ja ni parlar-ne. Un trist mosquit (o un tigre dels de la Montse). Una immobiliària de res, una inflació insubmisa, un atur galopant, una banca típica, uns governs que no estan a l’alçada, uns sous que de vegades no arriben, unes vacances que tampoc acaben d’arribar…

    M’he enrotllat tant que casi faig un “cute&paste” i faig un post en el meu bloc.

  5. Montse ha dit:

    No, no, si ja es veu que el pleniluni no et va afectar en absolut (nota mental: fer un seguiment i estudi posterior sobre les conseqüències de publicar un post en socarrat i valorar possibles equivalències, similituds i coincidències amb la sembra dels conreus).

    D’acord, ja que el tema ha girat cap a les confessions em destapo i confesso que sóc capricorn, per tant puc entendre que a vosaltres, benvolguts mortals, us afecti que la lluna estigui o no plena, però a mi, que la natura m’ha concedit el privilegi de ser el signe més cartesià, assenyat i pragmàtic (i ensopit) de tots, no m’alteren aquestes cosetes… i se suposa que si hagués nascut uns dies abans o després jo seria una altra? No sé, no sé, no m’acaba de quedar clar. No em veig cantant allò de “El día que nací yo qué planeta reinaria, por donde quiera que voy qué mala estrella me guía” 😀

  6. Rosaura ha dit:

    Els de la comarca del Garraf en tenim fama, entre altres coses, de llunàtics :-P, no sé jo si és la llegenda o és una llegenda urbana.

    • Montse ha dit:

      Llegenda o fins i tot la mala premsa que escampen els de les comarques del costat. Fa unes setmanes vaig assistir a una xerrada sobre bruixes i una de les coses que em va cridar més l’atenció és que quan el tema estava en tot el seu esplendor es creia que hi havia pobles en què tots eren bruixots. Tots, tots, tothom!!!

      Es veu que això de “picar-se” amb els veïns és una cosa que va de lluny 😉

  7. samox ha dit:

    M’agrada LA LLUNA, potser per la seva situació propera, pel seu misteriós poder, per les llegendes i sabieses populars; el cert és que la lluna ens atreu a molts i m’agrada que sempre està de cara a nosaltres, m’agrada que el seu moviment sigui erràtic i al.leatori als nostres ulls, impossible de seguir sense un almanac astronòmic. M’agrada i m’agrada que desperti en mi aquest sentiment de pertanyer al nostre univers junt amb ella.

    • Montse ha dit:

      És hipnòtica, oi? I realment va molt bé -per higiene mental- de tant en tant mirar des d’una altra perspectiva allò que ens envolta. Ajuda a valorar la dimensió de les coses. Fins i tot, trobo divertit veure com s’assembla l’estructura del sistema solar amb la d’un àtom o considerar-nos a nosaltres mateixos com a petits ecosistemes… ui, encara en sortiria un conte, d’això! 😉

  8. Kuka ha dit:

    Montse, ja falta menys per tal de que comenci a gaudir de trenta i dos dies a la biosfera: tranquil-la que recordo portar-te amb mi! =:o) Deixo el mòbil i el correu electrònic a casa… per tal de portar una llibreta, un llapis i el silenci!

    Saps que, l’altre dia, va ser el eclipsi qui em va veure a mi!? Preciós!! M’encanta la Lluna (fins i tot la gata que conviu amb nosaltres a casa és diu Luna). I, aprofitant les confessions: tinc l’ascendent en taure, el sol en sagitari (com en Tomàs, agraeixo el picar de mans! – per suposat) i… la lluna en balança!!!

    • Montse ha dit:

      Kuka! Precisament l’altre dia pensava en tu i em preguntava si ja tindries motxilla i xiruques preparades per fer el camiño. Espero que gaudeixis molt aquesta experiència… i que a la tornada ens en facis cinc cèntims 😀

      M’ha fet gràcia això que dius que “la gata conviu amb vosaltres”; és molt descriptiu del tarannà felí, ho has clavat.

      Bones vacances!

  9. Lo rat ha dit:

    Ara entenc perquè l’altra nit vaig devorar només sis de les dotze caputxetes vermelles que em toquen cada pleniluni.

    • Montse ha dit:

      Ves, què hi farem; inconvenients de la pèrdua d’intensitat lúmínica. No pateixis, si no recordo malament no en tindrem cap de tan rodó fins l’any 2014. Benvingut! 😀

  10. Pons ha dit:

    volia mirar l’eclipse en directe, però al final he fet com semrpe i l’he vist pel youtube xD

  11. Jaume ha dit:

    Ai, sí! quina creu, els plenilunis!! He de tenir quantitats industrials de cremes d’afaitar i maquinetes!!

    Ai, sí! quina creu, els solsticis!! He de tenir quantitats industrials d’aspirines efervescents per a la ressaca.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: