L’hora del pati

Era el mes de juny més sufocant que recordava. El torturador cric-cric de les cigales fiblava el cervell sense descans i la xafogor era tan intensa que fins i tot els ocells havien perdut l’esma de cantar.

En Sawyer sabia perfectament que havia de romandre tancat a l’aula mentre els nens jugaven en el pati. Tanmateix, si no en fugia una estona no seria capaç de resistir unes altres dues hores respirant aquella embafadora atmosfera carregada de polsim de guix i fusta vella. Allò era un càstig insuportable.

Si era prou ràpid ningú no se n’adonaria de la seva fugida, així doncs es va escapolir àgilment per una finestra i va enfilar tan ràpid com va poder cap al riu. La visió de l’aigua saltironant sobre les pedres li va fer sortir els clotets de les galtes i un profund sospir. Es va despullar d’una revolada i sense pensar-s’ho gaire es va endinsar en l’aigua gelada.

Tot i que la fredor el va deixar sense respiració, s’hi va submergir fins el coll i va deixar que l’aigua llisqués al seu voltant amb empenta. De mica en mica es va desprendre del cos l’angoixant calor, després un remolí juganer li va arrabassar el mal humor i la tensió, un cop d’aigua va desenganxar una arrel quadrada que va anar surant riu avall fent giragonses. Més tard es va desprendre un complement del verb i una truita es va empassar sense gaires miraments una preposició.

De cop i volta ho va veure clar: tot el que havia après fins ara era un joc. Mai no havia estat capaç de memoritzar si no era gràcies a una cançó, ni d’aprendre si no era divertit, ni de córrer si no era una competició. En els petits reptes i en la diversió era on tenia guardada l’empenta per poder avançar.

De sobte, entre les branques d’un salze, va entreveure el rellotge del campanar. Va fer un bot perquè en cinc minuts calia reprendre la classe. Tot cantussejant es va vestir d’una revolada; preocupació i nervis havien marxat riu enllà i se sentia net per dins i per fora. Va tornar cap a l’aula amb quatre gambades i amb un somriure als llavis mentre pensava “Tom, fes-ne via; faria lleig que el professor fes tard”.

Advertisements

16 Responses to L’hora del pati

  1. Quadern de mots ha dit:

    Montse, simplement deliciós, encantador… m’has deixat amb un agradable somriure. Aquest girs finals són genials.

    • Montse ha dit:

      Uf, s’ha entès! Moltes gràcies.

      Sempre que escric alguna cosa així una veueta em diu “Montse, embolica-ho més que se’t veu massa el llautó” i quan acabo una altra que em diu “Montse, ho has embolicat tant que ara no s’entén res”. 😉

  2. Tomàs ha dit:

    Cadascú es treu les boires del cap com pot, i aquest Tom n’ha trobat una de poc assenyada (més que res, perquè de ser descobert podria causar un efecte d’imitació que portaria al dia següent a que el riu fos ple), però que sembla haver tingut l’efecte buscat.

    Pensa que un altre final encara més “radical”, fora que en fos el director.

    De totes maneres, que menys. Pobres profes i profas!

    • Montse ha dit:

      Ui, no, pobret. Espero que fos prou discret perquè ningú no descobrís el seu lloc especial d’anar a pensar. Per a la pluja d’idees està molt bé ser una colla, però la instrospecció necessita una important dosi de solitud.

      Certament els professors estan fets d’una pasta especial. Tothom pot saber, però no tothom ho sap transmetre.

      Ei, m’ha agradat això de “treure’s les boires del cap”. Em sembla que no ho havia sentit mai. M’ho apunto! 😀

  3. Pons ha dit:

    nosaltres teníem una norma no escrita que deia que si en 15 minuts el professor no arribava podies marxar, què havíem de fer? anar-lo a buscar al riu? vull dir al bar….

  4. MadeByMiki ha dit:

    Gran història, ara que si això passés avui, en Tom hauria sortit en pilotes per tots els “feixbucs” d’alumnes, pares i professors…

    Tots necessitem un espai d’introspecció, i a poder ser cada dia.

    • Montse ha dit:

      Cert. Encara caldrà canviar allò del “dret a la intimitat” i dir-ne “miracle de la privacitat”.

      Trobar-lo cada dia encara que només fos una estoneta seria tan recomanable!

  5. Jaume ha dit:

    Caram!, això és la prova de la sequera creativa? Veig que vas aprofitar els darreres ruixats. me n’alegro i enhorabona pel conte!

  6. Marta ha dit:

    Ohhh, Montse, quin conte tan refrescant! ideal per a aquests dies… 😉 M’ha encantat.

  7. Yáiza ha dit:

    Ai, m’ha agradat molt! M’ha sorprès que finalment fos el professor… Però no entenc el perquè del nom. Tom Sawyer? És precisament això el que m’ha fet imaginar-lo com a nen, i no com a adult! Però vaja.. amb la calor que fa, dins i fora de la biblioteca, m’has fet agafar moltes ganes de prendre un bany en qualsevol riu d’aigües glaçades..

    • Montse ha dit:

      Celebro que t’hagi agradat. La veritat és que pensar en un Sawyer fastiguejat perquè no pot sortir al pati i que s’escapa per una finestra… hahaha, sento haver-vos enganyat, però si no ho feia perdia la gràcia 😀

      Ai!, em temo que els retalls de pressupost ens faran suar en molts sentits… i a sobre els rius que tenim a prop no conviden precisament al bany 😦

  8. samox ha dit:

    Que xulo! ara li hauríem de preguntar si també val per a ensenyar matemàtiques a tercer i banyar-se al Francolí. Molt xulo el final, molt xulo, sempre tens una tendresa implicita al contes que els fan màgics

    • Montse ha dit:

      Depèn:
      – Si són matemàtiques de tercer de primària, un bany tebió i un “va, carinyu, no t’atabalis que t’ho torno a explicar i ja veuràs que no és tan difícil” anirà bé
      – Si són matemàtiques de tercer de la ESO, una dutxa ben freda i un “o apagues l’ordinador i et poses a estudiar mates immediatament, o el tanco jo i llenço el cable per la finestra” podria ser efectiu
      – Si són matemàtiques de tercer de carrera… això se m’escapa. Potser un spa i un ciri al santcristu gros? Si de cas, avisa: tinc una església a prop de casa 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: