El mosquit tigre i la mare que el va parir

És ràpid, és silenciós, és diürn, és prolífic, és exponencial, és dolorós, és insaciable, és perillós, és invasor, és agressiu, és INSUPORTABLE!

Des que fa set anys van aparèixer els primers exemplars, que l’arribada del bon temps ja no és el que era. Tenia més o menys assumida la molèstia dels mosquits autòctons i controlat el seu atac, però davant de la presència d’aquests invasors ja no sé què fer. Ho he intentat tot i a hores d’ara el resultat és decebedor. Però comencem per identificar l’enemic:

El tret bàsic és similar als dels “nostres” mosquits: El mascle és un bon jan que s’alimenta del nèctar de les flors i a banda d’això no té altra cosa al cap que la fecundació (obviaré qualsevol comentari al respecte). Per la seva part, la femella, com que necessita proteïnes per nodrir els ous, és la que té la probòscide en forma d’estilet per poder xuclar la sang dels mamífers.

Pel que fa a la coïssor que provoca la picada, tant en un insecte com en l’altre la provoca la saliva que injecta, però en el cas dels tigre el nostre sistema immunològic no hi està acostumat i amb les primeres picades la reacció acostuma a ser espectacular. No sé com us ha anat a vosaltres, però el meu sistema ha necessitat cinc anys per poder acostumar-s’hi; cinc anys per evolucionar de les primeres picades que van necessitar antihistamínics potents a les actuals que emprenyen de forma similar a les de sempre.

Per acabar de reblar el clau, el tigre té una característica que el fa molt domèstic: pon els ous en qualsevol lloc on hi hagi una micona d’aigua estancada. La seva “zona de caça” és de només 400 m (per entendre’ns, un mosquit de la Gran Via de les Corts Catalanes no aniria a picar més enllà del carrer Aragó), però com que li resulta molt fàcil trobar bones condicions arreu, la seva presència s’estén com una taca d’oli.

A més a més, encara no he trobat cap sistema realment efectiu per controlar-ne les picades en espais oberts. Ho he provat tot: m’he empastifat repel·lents, m’he posat esqueixos d’alfàbrega a les butxaques, m’he col·locat polseres amb citronella i uns misteriosos aparells que emeten ultrasons només audibles per als bitxos i que els fan fugir com el dimoni de la creu. I un be negre! Us ben asseguro que els de la meva zona són sords i a més a més sempre troben el trosset de pell on no m’he posat prou química com per espantar-los.

Us deixo un parell de plànols on podreu veure’n l’abast i la traça que té aquesta bestiola per escampar-se. En el primer podreu veure la taca que ocupa en els EEUU on va aparèixer el primer exemplar ara fa 26 anys. A mi em sembla que ha fet molta feina. El segon reflecteix la feina que ha fet a casa nostra en només sis anys… que ens agafin confessats. També us deixo una presentació que explica com fer una trampa. No sé si funciona, però jo m’hi poso aquesta mateixa tarda: sense pietat, no hi ha enemic petit!

 

 [48]Trampa para Mosquitos [cr] (1)

Advertisements

19 Responses to El mosquit tigre i la mare que el va parir

  1. Quadern de mots ha dit:

    Diu la llegenda que el mosquit només pica a qui té la sang dolça :D, jo amargantejo força o tinc un bon repel•lent ( el meu marit i el meu fill s’enduen totes les picades). :DD
    Provaré però aquesta casolana trampa.
    Fins aviat.

    • Montse ha dit:

      Si és així et ben asseguro que a mi per les venes em deu córrer arrop perquè les acaparo totes. La gent del meu voltant en pot estar ben agraïda 😦

      També diuen que és una qüestió de temperatura o d’olor. En tot cas, alguna cosa hi ha perquè a mon pare ni se’l miren i en canvi jo reuneixo totes les característiques per ser-ne víctima. Ai!

  2. Quadern de mots ha dit:

    AMARGANTEJO !!!! RECTIFICA PLISSSS

  3. MadeByMiki ha dit:

    Els mosquits (les “mosquites” més aviat) m’estimen, a mi i la meva sang. Em fa una mica de por dir això, però de moment no he tingut contacte amb cap mosquit tigre, tret d’un que vaig matar i em va sorprendre la seva curiosa morfologia.

    Des de aquí faig una crida a aquestes criaturetes perquè em deixin en pau, ben lluny!!!

    • Montse ha dit:

      Ui, doncs si en vas matar un vol dir que tens uns reflexos molt bons: són rapidíssims fins i tot mentre piquen. La vegada que em vaig sorprendre més va ser en el garden on vaig sempre, el dia vaig veure tot el personal -en ple estiu- amb pantalons llargs i camisa de màniga llarga. Imagina’t el viver de mosquits que hi pot haver al bell mig del Parc Agrari i amb tot de bassetes d’aigua. Els pobres n’estaven fregits (i jo, que no anava preparada, vaig quedar ben coenta 😦 )

  4. Tomàs ha dit:

    Caram amb la probòscide!

    Jo també soc dels que són atacats sense pietat. Si hi ha un mosquit, jo m’emporto alguna picada segur.

    Crec, però, que pel que fa al mosquit tigre encara no me l’he trobat. Pensa que en alguns viatges m’han picat els mosquits o les abelles autòctones mentre que a la meva gent, res de res o molt poc.

    Recordo, de petit, nits sense dormir, intentant tapar-me per no ser picat per aquestes femelles.

    I el soroll, que em dius del soroll, és quasi bé el pitjor.

    Vaig a mirar la trampa per mosquit, i sense pietat, no hi ha d’haver presoners.

    • Montse ha dit:

      Mira-li el costat bo: tens un buquet reconegut internacionalment (no, ja sé que no és cap consol 😦 ). No te’n deu haver picat mai cap; si hagués estat així no ho dubtaries, ho sabries del cert.

      Oh, el soroll és autèntica guerra psicològica! Em recorda el so dels avions de combat de la segona guerra mundial; fa dubtar entre morir de calor sota els llençols o passar-te la nit gratant. Esgarrifós!

  5. Rosaura ha dit:

    Els odio!!

    • Montse ha dit:

      Oi que sí, que no es fan estimar gens ni mica? Si fos per la goteta de sang no em faria res, total sóc donant i cada quatre mesos me’n treuen gairebé mig litre i la que em queda me l’acaben de xuclar els polí… bé, deixem-ho córrer. Però no, a més a més havien d’injectar saliva (eeeccsss!) i veies que s’aturi aquí, perquè de moment no són vector de malalties, però amb la traça que tinc per atraure’ls ja veig que seré la primera víctima del dengue del principat. Ai, quin honor! 😦

  6. Reflexionem-hi ha dit:

    Uhhhhh, has vist Estallido? (una peli d’uns micos que transmeten no sé quina enfermetat súperinfecciosa??) Els mapes de la Catalunya cada cop més afectada m’he l’han recordat!

    Jo no he tingut gaires experiències traumàtiques, em sembla que és perquè les picades de mosquits nostrats ja m’afecten tant que els tigres tenen pietat de mi, o que no distingeixo una cosa de l’altra! Ara, els meus nebots santcugatencs els he vist unes cames…que feien plorar. Pobrissons!

    Mort a tots els que en xuclen la sang!!! (així en sentit àmpli, és que ara estic taaan reivindicativa!)

    • Montse ha dit:

      Sí. Doncs ja veuràs com tindré el privilegi en ser el primer “mico” a pringar 😦 Algun Dustin Hoffman entre nosaltres, sisplau?

      Molt ben dit, Maria: canya als paràsits… a TOTS els paràsits!!!

  7. samox ha dit:

    bufaaa! jo soc del delta de l ebre, allí els mosquits els patim a tope. i per la mida de la femella aquesta ja us podeu arremangar.Per a mi el millor repelent que he probat es el relec, sí no funciona aquest hauras de probar un trage de buzo ben gruixut.

    • Montse ha dit:

      Oh, el Delta en ple estiu ha de ser com la tercera plaga d’Egipte… i això que em sembla que de moment “només” en teniu d’autòctons.

      Recordaré el nom del producte sense problemes perquè em sona a peça d’electrònica. Ja m’hi veig a la farmàcia: Sisplau, doni’m un repel·lent que va molt bé que es diu… fusible… no, no, es diu regleta… no, calla, ja ho tinc, es diu relé, relé! 😀

      No, de debò, prenc nota de la recomanació i ja et diré el què. A casa estem tan desesperats que ja començavem a mirar amb bons ulls un anunci de pipetes per als gossos que prometia ser efectiu contra puces, paparres i mosquits.

  8. tirantlobloc ha dit:

    Com a santcugatenc estic orgullós d’una bèstia que ja s’ha fet autòctona del poble i que ja hem exportat a la resta del país. 😉

    • Montse ha dit:

      És que sou tan acollidors… amb tot m’hauria agradat més que el teu poble s’hagués centrat en l’exportació de carquinyolis, o de vi, o d’esportistes.

  9. ÒscarAzAl ha dit:

    És políticament incorrecte destacar que molts problemes dels catalans entren pels voltants de la capital i s’estenen cap a les altres comarques de mica en mica? 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: