Com una patena

Com cada dilluns des de fa set mesos, entro per la porta del darrere i em disposo a fer la meva feina. Aquest paio ja em té força acostumada a la brutícia i al desordre, però avui s’emporta la palma; molt senyoret, molt advocat de prestigi, molt cotxe descapotable i molts modelets d’Armani, però l’escampall que deixa després de les festetes de cap de setmana és esgarrifós. Ja ho deia ma mare que de porc i de senyor se n’ha de venir de mena.

Començo per la cuina: una penosa barreja de disseny minimalista i d’estris bruts. Hi ha copes amb restes de vi. Una té l’empremta d’uns llavis vermells i grossots, de ben segur siliconats. Al costat, una altra amb un pintallavis corall. Si algun dia escric les meves memòries em faig d’or. D’or! Apa, tot al rentavaixelles a fer xup-xup que quedi ben desinfectat que ves a saber amb quina mena de donotes ha estat aquest. Un drap impregnat amb esprit de vi i desapareixen totes les ditades; ja pot venir el majordom de l’anunci amb el cotó fluix que no hi trobarà ni rastre de brutícia.

Després li toca el torn als banys. En té tres i tots tres bruts com una guilla. Quan es desperti li demanaré un plus perquè això no hi ha qui ho aguanti: els vidres esquitxats de qui sap què tenen un passi, però les tovalloles tacades de cacaolat no hi ha qui ho aguanti. Ho arreplego tot i ho entaforo a la rentadora industrial amb dosi extra de lleixiu i pre-rentat. A mi no hi ha taca que se’m resisteixi, que ma mare em té molt ben ensenyada. Després d’una hora d’intensa activitat no queda ni rastre del desgavell. Avui m’estic guanyant el cel.

Silenciosament, trec el nas per l’habitació; no hi ha ningú. No vull ni imaginar què ha fet aquest brètol aquesta nit perquè no hi ha res al seu lloc. Tornar a entatxonar tota la roba dins dels armaris i els calaixos em porta més estona de la que pensava, però al final tot queda ben endreçadet. Els llençols ni els vull mirar: això és una casa de barrets! Faig un farcell amb la roba de llit i la mà de peces que trobo escampades i tot plegat va de pet a la segona rentadora. Això sembla una bugaderia xinesa.

Agafo la galleda i els draps de treure la pols. Ja només em queda el rebedor. Si pensava que ja ho havia vist tot anava ben errada. Això és el súmmum de la ximpleria: el senyoret s’ha dedicat a dibuixar amb guix dues figuretes al terra, just al costat d’unes taques marronoses i enganxifoses. Em té farta, de debò: o m’augmenta el sou o plego. Acabo just en el moment en què uns homes vestits com per entrar en una sala d’operacions obren la porta. Em quedo molt espantada en veure’ls a ells i a un munt de cotxes de la policia que envolten la casa. Ells encara estan més espantats en veure la casa tan neta; neta com una patena.

Decididament tinc una edat difícil en què arriba un moment a partir del qual ja no sé si una cosa l’he pensada, l’he dita, l’he escrita o ho ha fet un altre. En tot cas, mentre embastava la idea d’aquest conte una veueta em deia que la sensació de dejà vu era massa forta. Com que a més a més de despistada sóc honesta, he rebuscat i he trobat la meva “inspiració” (bufa, quin plagi!). La vida és molt injusta i de vegades penso que ja està tot inventat. Paciència! Amb tot, espero que us hagi agradat el meu toc personal.

Anuncis

20 Responses to Com una patena

  1. MadeByMiki ha dit:

    Sensacional la història, sensacional el vídeo. Me’n aniré a dormir amb un somriure als llavis.

    “el algodón no engaña”

    • Montse ha dit:

      Ui, després d’haver passat la meva “Marujator” per l’escenari del crim, no tenen res a pelar ni el majordom del algodón ni l’Horatio de CSI! 😉

  2. Marta ha dit:

    hahahaha, molt bo! els teus contes sempre tenen el teu toc personal i especial; m’encanten!

    • Montse ha dit:

      Moltes gràcies! Bé, potser és això: encara que estigui més o menys inventat sempre podem donar la nostra versió -i visió- especial dels fets.

      Encantada de divertir-vos 😀

  3. Quadern de mots ha dit:

    Jo com sempre vaig llegint, llegint vaig canviant la cara i patam! la foto, el vídeo… i ostres. A partir d’ara primer miraré la foto. No espera, m’ho he repensat, crec que és millor trobar-se amb el patam!, és més divertit.
    Bon relat.
    Avui AIGUA BRUTA
    Fins aviat.

    • Montse ha dit:

      Noooo, no miris el final que el meu major maldecap és que no se’m vegi el llautó! 😀

      He gaudit moltíssim la teva ressenya (jo també crec que la padrina és una passada).

  4. Reflexionem-hi ha dit:

    Aaaaai pobres!!! Tu i elles. Després de la feinada (de netejar i escriure) resulta que acabem així (sent plagiadores i eliminadores de proves)!

  5. Pons ha dit:

    això encara no ha passat a CSI! mira que han passat incendis, inundacions i tornados, però dones de fer feines per netejar un crim encara no n’havia passat cap

    • Montse ha dit:

      Calla, calla, ara que ho dius em posaré en contacte amb els responsables a veure si faig un cameo com a guionista. Ja estic veient l’escena àlgida en què entra l’Horatio i tota la colla de supermegaguais i el meu personatge els escridassa: QUE NO ME PISEN LO FREGAAAAAOOO!!!

  6. tirantlobloc ha dit:

    Caram, Montse… quina sorpresa! Veig que fas guions per a anuncis… 😉

  7. Tomàs ha dit:

    Està molt bé la història!

    A casa meva no hi hauria aquest problema, no hi ha porta del darrera.

    M’has fet pensar en les diferents senyores de la neteja que he tingut. Pobres…, no, que va, sempre he tingut els pisos on he viscut molt decents.

    Quant de mal ha fet CSI.

    Això que és, CSI Gavà?

    • Montse ha dit:

      Ah, així doncs recollies l’escampadissa dels saraus abans no vingués la senyora? Això està molt bé: és un detall que t’honra com a patronal i un detall prudent com a possible objecte de xerrameca 😉

      On hi hagi un bon Gavà beach ja poden marxar tots els Miamis. On vas a parar!

  8. samox ha dit:

    Ets la pera! per un moment he sentit la veu de ma mare quan vaig marxar solet a viure a Valencia.
    M’agrada que el meu paral.lelisme amb el teu prota acabi just abans de que hem dibuixin amb tissa al terra.
    Molt xulo!

    • Montse ha dit:

      Ep, que això de netejar i renegar alhora és tot un art! 😀

      Mmmm, tot sol i en plena ruta bacallanera… la teva mare té la meva incondicional solidaritat.

  9. Yáiza ha dit:

    Hahaha! Què bo, coses que passen. El conte m’ha agradat molt, però també és divertit això d’adonar-te que… d’algun lloc havies tret la idea. Suposo que a tots ens ha passat. I ben bé, aquesta idea més val que l’hagis tret d’un vídeo que d’una experiència personal!

    • Montse ha dit:

      Hahaha! Suposo que la pinzellada personal comença i acaba en allò de netejar i renegar alhora: “Però es pot saber com han anat a parar aquestes crispetes darrere del sofà? I aquests mitjons blancs per què ara són negres? Però mira que sou cotxinots!” 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: