Del punt A al punt B

El meu cotxe està en aquell punt d’inflexió en què no pot aguantar gaire. Els més de 167.000 Km que ha fet en els seus 13 anys de vida el fan carn de taller. Quan se succeeixen les reparacions arriba un moment en què cal fer un pensament.

En tot cas, el canvi no ha de suposar una despesa espectacular perquè pel meu gust un cotxe no ha de ser més que un mitjà per desplaçar-se del punt A al punt B. No sóc delicada amb els detalls i els dissenys… bé, tret d’un detallet sense importància i del tot bàsic: el nou cotxe haurà de tenir la pintura metal·litzada. No és un caprici, no, és perquè resulta molt més resistent a les ratllades i el rovell que la pintura senzilla.

– Ah!, també haurà de tenir un maleter enorme perquè els nostres viatges són com els de la família Ulises (les mascotes també vénen) i necessitem molt d’espai per a les coses bàsiques. I res de quatre portes: ha de ser de cinc perquè un maleter gran sense portó és com un atzucac.

– Ep!, i una alçada considerable. No necessito un tot terreny, però el d’ara és un Ford i estic fins dalt de tot d’arrossegar la panxa del cotxe per tot arreu.

– Ai!, oblidava el tema de la climatització: no ens posem mai d’acord en la temperatura, per tant aniria bé un d’aquells sitemes que permet uns graus diferents per al conductor i per a l’acompanyant.

– Oh!, el tema del combustible: encara que un cotxe elèctric és el que em faria més il·lusió, ara per ara no és una opció i els diessel he sentit que contaminen molt, per tant ha de ser de benzina.

– Ups!, se m’oblidava que sempre que és possible perdre’s jo em perdo… fins i tot si està ben indicat, em perdo. És un talent natural; crec que se’n diu sentit de la desorientació. Això vol dir que si el nou cotxe porta navegador de sèrie em resultaria una ajuda important (ja tindria a qui donar-li la culpa 😀 )

– Ei!, un capritxet de no res: el d’ara té casset, crec que no seria massa demanar-ne un que pugui llegir l’mp3.

Tot és qüestió de veure els preus dels cotxes que s’adapten a aquests quatre detallets.

(…mmm…)

El meu cotxe està en aquell punt d’inflexió en què encara pot aguantar una temporadeta. Té poc més de 167.000 Km i en els seus 13 anys de vida sempre ha dormit en garatge. No és qüestió de comprar-ne un de nou si només necessita quatre reparacions de no res…

Advertisements

24 Responses to Del punt A al punt B

  1. MadeByMiki ha dit:

    167.000km. no és res, o no té perquè ser-ho… jo l’aprofitaria fins al màxim, i quan no pugui més o tingui una gran averia a buscar el cotxe més barat dintre dels teus mínims.

    De moment, espero que et duri moooooolt.

  2. Tomàs ha dit:

    No m’agrada gaire conduir. Ho faig quan no hi ha més remei.

    Allò que tothom diu que tenir cotxe és imprescindible, jo m’ho he saltat uns quants anys. I allò del carnet de conduir als 18, tampoc ho vaig complir.

    Dit això, el cotxe que tinc té 11 anys però quasi bé no té quilòmetres pel que abans he comentat.

    Així i tot hi ha coses que han anat “palmant”. No funciona la ràdio (no té ni lector de CD). La porta de tant en tant falla. En definitiva, jo també m’espero una temporada més per canviar-lo.

    Quan ho faci me’n compraré un amb tot el que tu vols i una conductora que em porti on jo vulgui.

    • Montse ha dit:

      Jo em vaig treure el carnet als 18 anys i hores i no em desagrada conduir, però també admeto que és prescindible (tot i que molt còmode).

      Això de buscar-te una xoferessa… ah, punyeteru, tu el que vols és fer com en Camilo José Cela en el Nuevo viaje a la Alcàrria! 😀

      • Tomàs ha dit:

        Anava a dir una inconveniència…, però m’he portat bé.

        No soc seguidor d’en Cela però aquest aspecte no li discutiré.

      • Montse ha dit:

        No acabo d’imaginar quina inconveniència cap aquí, però em sembla que m’estimo més no preguntar.

        En Cela no tenia un pèl de tonto: l’Oteliña era un bombó 70% cacao (tot i que jo el que envejo és això de fer un viatge en Rolls)

  3. samox ha dit:

    Jo faig un 60.000 km a l’any , si , si uns 300 al dia! Canvio sovint de cotxe, saps que enyoro? el radio casset. M’encanten les meves destartalades cintes regrabades de vinils ratllats. Peces de museu. Les veig en una bossa del PRYCA , encara es deia així, i enyoro dies passats.
    Per lo demés veig una bona elecció.

    • Montse ha dit:

      Buf, déu n’hi do! Aleshores el cotxe és una mica la teva segona residència, oi? Si a mi em passés això, sí que em comportaria com una autèntica sibarita a l’hora de triar-lo.

      Vols saber una cosa? A casa vam fer una llista de temes antics (top ten de la dècada dels 70!) i els vam rescatar en una cinta. No diré els títols perquè gairebé fa vergonya, però ens recorda quan erem molt menuts, en aquella època en què (amb bona sort) en els cotxes només hi havia una o dues cintes que es posaven una vegada i una altra i una altra…

  4. Kuka ha dit:

    Quan visc a Catalunya, m’identifico amb el Samox. Ara, quan visc a Sâo Paulo, m’identifico amb el Miki i el Tomàs. Total, i com ara et parlo des de São Paulo: suggeriria que el mantinguessis – tot recordant els pilars de la societat capitalista (obsolescència programada, propaganda i crèdit). Aquí, tinc un cotxe del ’96 i l’idea és fer-lo arribar a la categoria de cotxe antic. =:o) Ja a mi m’encanta conduir i mantenir la mecànica del cotxe perfecte (imagina’t que, fins i tot, ja he participat de la Baja Aragón).

    • Montse ha dit:

      El primer cotxe que vaig tenir, un Citroën 8 blau cel, tenia tants anys com jo (tots dos érem de la quinta del 68) i encara el vaig fer durar uns anyets més. Però els cotxes d’avui en dia no els veig durant tants anys, no perquè ara siguem més exquisits, sinó perquè són tan bons i tan sofisticats i tan complicats que a partir d’una certa edat (obsolència programada???) les reparacions són de quatre xifres 😦

  5. Quadern de mots ha dit:

    Hola, del punt A al punt B poden haver-hi infinitats de puntets, tot depèn de les necessitats, dels moments o del què et toqui viure.
    El meu primer cotxe, el que anava al meu nom va ser el que ens vàrem comprar un cop casats. El vàrem gaudir amb tots els sentits , i pobret ens va seguir a un munt de llocs que no eren per ell. Pots arribar a estimar un cotxe? Crec que nosaltres ho vàrem fer i els nostres fills també. Fa anys que no el tenim, però encara el recordem.
    Pots demanar-li tot això, però i el color? Negre, blanc, gris, blau fosc i poca cosa més, si surts d’aquí et pots quedar sense cotxe.
    Fins aviat.
    Has vist quin llibre llegeixo??? ( no el de la meva filla, el de la meva tria)

    • Montse ha dit:

      M’has fet recordar que amb el Seat 127 ens ficàvem per tot arreu per anar a buscar bolets. La gent que anava amb 4×4 se’ns quedava mirant bocabadats (devien pensar que el duiem tunejat 😀 )

      Jo també li acabo agafant estima als cotxes: són tants anys i tants quilòmetres compartits!

      No m’hi havia fixat, en això del llibre. Aaaaiiii quin compromís; sempre em fa por recomanar un llibre perquè penso “Mira que si no li agrada!”. Espero la ressenya amb candeletes.

      • Quadern de mots ha dit:

        És un llibre gairebé rodó i em fa molta por espatllar-lo amb la ressenya. No sé com m’ho faré, glups!!
        Tu segueix recomanant.
        No m’has dit si et va agradar o sorprendre Capsa sorpresa, ara sóc jo la que diu Aaaaiiiii!!!!!!
        Fins aviat.

      • Montse ha dit:

        Rodó? Viscaaaa! 😀 Ep, si vols repetir autor en tinc un altre que em va encantar: En perill d’extinció: 100 paraules per salvar. Si t’agrada saber l’etimologia de les paraules t’ho passaràs d’allò més bé.

        Em fa vergonya reconèixer que vaig treure de la biblioteca Capsa sorpresa i El llop alhora perquè tots dos són primets i vaig pensar que me’ls llegiria en un pim-pam… se’m va girar feina i he hagut de renovar el préstec sense haver-los gairebé tocat (però d’aquesta setmana no passa!)

  6. Pons ha dit:

    167.000 Km no son res! amb prou feines són 4 voltes al perimetre de la terra

  7. tirantlobloc ha dit:

    Recomano compra de cotxe de segona mà amb garanties. No hi ha cosa que perdi més valor amb el pas del temps que un cotxe.

    Per cert, per demanar que no quedi, oi?

    • Montse ha dit:

      La veritat és que sí. Sempre m’ha desconcertat que un cotxe ja valgui molt menys només pel fet d’haver-lo matriculat.

      Jo demano i si “cola”, “cola” 😉

  8. Reflexionem-hi ha dit:

    Jo sempre he dit que mentre tingui quatre rodes…! M’és igual realment l’estètica, això sí, que duri, que duri! A casa els cotxes els fem duraaar i duraaar, i a més els agafem molt de carinyo. Els posem noms i tot! Jo passo de vegades més temps amb el cotxe que amb una persona, i de vegades penso que és l’únic que em comprèn… l’estimo!

    • Montse ha dit:

      A casa també la nostra relació amb els cotxes és un “fins que la ferralleria ens separi”. Vaja, que els estirem tant la vida útil que no serveixen ni per al mercat de segona mà.

      Però dona, com ets! Una cosa és agafar “carinyu” al cotxe i una altra estimar-lo… em sembla que repassaré el meu llistat d’amics, coneguts i saludats, apartat solters en edat de merèixer, subapartat AMB BONA CARROSSERIA, a veure que hi trobo 😉

      • Reflexionem-hi ha dit:

        Haha, gràcies, t’ho agraeixo!! Si pot ser que siguin bones persones. (No pateixis, que el “l’estimo” era per captar l’atenció, no és tan greu com sembla…però crec que algun petó al volant li he arribat a fer, haha!)

      • Montse ha dit:

        T’he de confessar que això de fer petons… una vegada, en acabar un viatge amb el C-8 vaig estar temptada de besar el terra terra agenollada i agraïda de continuar viva, com el Papa de Roma. Quin cotxe, QUIN COTXE!!!

  9. Marta ha dit:

    Això d’anar sumant reparacions em sona MOLT i MOLT, hahahaa. M’he sentit força identificada amb el post…; el nostre ens l’estimem molt i va molt bé… fins que et deixa tirada allà on sigui que has anat.
    I existeix això de la climatització variada, adequada per a cada viatger? M’encanta! Perquè seria la solució a un nombre important de problemes… 😉

    • Montse ha dit:

      Ui, és terrible quan el cotxe et deixa penjada. Quan ho expliques rius, però mentre ho estàs passant… uf!

      Això de la climatització individualitzada és el millor invent després del GPS 😀

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: