El meu poble: Gavà a vista d’ocell

Quan era menuda i al col·le em manaven fer una redacció ho passava fatal i si el tema era lliure ja em podia morir. No sabia com començar-la, quan la començava no sabia com acabar-la i, ara que hi penso, no estic gaire segura que em donessin pistes de com sortir-me’n. En tot cas, em va crear un rebuig total a escriure que em va durar fins fa dos anys i mig (déu n’hi do).

Ara que -més o menys- ja he superat la fobia a escriure i amb l’esperança de no crear-vos-en a llegir-me us transcric un petit relat o conte o alguna cosa que vaig presentar l’altre dia en un concurs. El tema a desenvolupar era un microrelat ambientat a Gavà i després de meditar si el que havia escrit es podia considerar o no un text d’aquest tipus (de fet, és una microconversa) el vaig enviar sabent perfectament que no era el text guanyador, però que era el que em venia de gust escriure.

Així doncs, i tot esperant que l’any que ve es torni a convocar i a mi m’agafi més forta d’ambició i/o d’inspiració, us presento el meu poble vist des d’uns ulls molt i molt innocents. Què voleu que us digui: trobo el món tan summament complicat que de tant en tant necessito pensar coses simples. És molt naïf, però espero que us agradi (si més no, més que al jurat hahaha! 😀 )

A VISTA D’OCELL
– Bon dia, oreneta, on vas tan atrafegada? -va preguntar el garrofer a l’ocell.
– És que necessito fang per construir un niu; el faré sota la teulada d’una casa del poble d’aquí al costat.
– I com es diu aquest poble?
– No ho sé, però si t’explico com és potser en podràs endevinar el nom.
– D’acord, m’agrada jugar a les endevinalles; som-hi!
– El poble d’on vinc toca el mar i puja fins a la muntanya; primer comença planer, molt planer, puja una micona allà on viu la gent i després encara més fins a uns cims plens de margallons, pins i ginesta. També hi ha matolls de fulles dures i punxegudes que fan glans; de lluny no ho sembla pas que punxin tant.
– És que de lluny tot sembla més fàcil. I què més hi ha en aquest poble?
– Arreu hi ha molts arbres com tu. També hi ha les runes d’un castell fet amb pedra vermellosa. Una olivera em va explicar que per allí hi varen passar comtes, cavallers i fins i tot un poeta. També diuen que servia per vigilar. De vegades venien pirates.
– Pirates?
– Sí, pirates! Tinc un amic talp que l’altre dia, en fer un forat en un camp de pastanagues, va ensopegar una moneda molt antiga i un amic seu va trobar les restes d’un vaixell soterrat. Em va fer gràcia perquè mentre m’ho deia jo vaig mirar cap al cel i vaig veure-hi línies primes i blanques dibuixades pels avions.
– I quina gràcia té això?
– Doncs que vaig pensar que sota les potes tenia mitjans de transport molt i molt antics i que sobre el cap d’altres molt i molt moderns.
– Sí, té gràcia. I a banda de les pastanagues, què més hi ha?
– La terra és del color de la sorra i com que és molt suau hi planten espàrrecs. Ah, i també hi ha tomàquets, carbasses, cebes, cols, enciams…
– I la gent?
– Oh, estan tots tocats de l’ala. L’altre dia, va anar un munt de gent a la rambla i mentre uns anaven disfressats de mussol, de llangardaix gegant i de tot d’animals terribles que treien foc pels queixals, d’altres s’apallissaven de valent amb bastons. Sort que no tenien gaire punteria i ningú no va prendre mal amb les garrotades.
– Hahaha! Em fas riure, oreneta. El que tu vas veure va ser la gent de festa major fent un correfoc i un ball de bastons. A veure, pensem: mar, plana, muntanya, margallons, garrofers, castell rogenc, espàrrecs i de ben segur que vas veure a la rambla en Brumot, l’Anguila, en Mussolet i la Cuca. Ja ho tinc! Oreneta, tu vens de Gavà!

Advertisements

20 Responses to El meu poble: Gavà a vista d’ocell

  1. Pons ha dit:

    O sigui que a Gavà els talps parlen, es curiós.

    • Montse ha dit:

      Homeeeee, on vas a parar! Els animalets del meu poble som molt llestos. Jo mateixa, sóc una Motacilla alba (cuereta pels amics) i sé navegar per internet i penjar posts en el meu bloc 😉

  2. Reflexionem-hi ha dit:

    Ei, però el castell vermell quin és? El d’Eramprunyà que encara no he vist mai o n’hi ha un altre? (jo és que de la Renfe al carrer Sant Pere molt bé, però la resta…!)

    • Montse ha dit:

      Sí, és aquest, encara que per veure el castell cal una micona d’imaginació (és que és del segle X, pobret). En tot cas, paga la pena pujar-hi per les vistes; la gent d’abans sabia molt bé on construir les talaies 😀

  3. Kuka ha dit:

    Oh, m’ha encantat: i t’asseguro que, per mi, saps començar, ser creativa i acabar! =:o) Fins i tot, m’he sentit un dels personatges: la Cuca! A l’Eramprunyà vaig pujar… i he trobat a faltar les Mines – essent llests els animalets del teu poble, de ben segur que saben entrar (sense casc i mono taronja posat i un guia d’acompanyant).

    Dos suggeriments de lectura et deixo: Linguagem e persuasão, de Adilso Citelli, i Live, love and learn, de Leo Buscaglia (aquesta, de tot cor, eh!?).

    • Montse ha dit:

      Has pujat al castell? Has baixat a les mines? Kuka, ets una capça de sorpreses!

      He buscat els llibres que suggereixes i em sembla que ho tindré una mica pelut per trobar-los, però insistiré a veure si hi ha sort. Si més no, d’en Buscaglia n’he trobat altres títols i podré fer el tastet (d’aquest autor no n’he llegit mai res). Gràcies pels consells.

  4. Quadern de mots ha dit:

    Bon dia cuereta, i jo em pregunto per què una oreneta?
    No vull ser mal pensada ja que el relat m’ha agradat però… deixem ser una mica dolentota ( ni que sigui de pensament) Brrrrr MMmmmmmmm. (ja està).
    He llegit que a Gavà també teniu el Mussolet. Perdona que t’ho digui però on hi hagi un bon MUSSOL…

    Fins aviat.

    • Montse ha dit:

      Pel que llegeixo entre línies tinc la sensació que un niu d’orenetes t’embruta el balcó. Dona, tingues paciència que són molt dolces i a més a més mengen mosquits i això és d’agrair (fa dos dies em va picar el primer tigre, la mare que els va…).

      Vaig triar una oreneta perquè és un ocell immigrant i potser tenia més motius per no saber el nom del poble; un mussol ho hauria esbrinat de seguida que són molt observadors i savis 😉

  5. MadeByMiki ha dit:

    Hi ha pobles que des de l’aire guanyen molt, el meu ni així…

    • Montse ha dit:

      És com el que diu el garrofer de les carrasques: de lluny tot sembla més fàcil (i de vegades fins i tot més bonic). Amb tot les coses no són tant el que són sinó amb quins ulls es miren (uf! paro ja que avui només sé dir filosofies de “todo a cien”!) 😀

  6. Jaume ha dit:

    Ai, recomano a aquesta oreneta una revisió oftalmològica. Com es pot deixar d’anomenar el bruc?

    Potser és el que no t’ha perdonat el jurat. Per cert, si hi ha una ermita a prop de brugueres, vol dir que era un lloc en què es reunien bruixes. No sé que en dieuen els historiadors locals…

    • Montse ha dit:

      I la pineda, i l’estany de la Murtra i el del Remolar, i la roca foradada, i la font del ferro…, però és que havia de ser un text breu (de fet em vaig passar dos dies esporgant-lo). Ja té gràcia que abans tingués problemes per omplir un full i ara els tinc per no omplir-ne tres. De fet, si tenim en compte que en el jurat hi havia qui amb dues frases et monta una història, cap la possibilitat que l’oreneta se n’anés volant cap a la paperera per “verborreica”. Però el que importa és que em vaig divertir molt fent el conte.

      Bruixes? Òndiaaaaaa, que per poc oblido anar a veure-ho al museu! Em balla pel cap una història de bruixes i volia veure l’exposició per si en trec inspiració (uf! ho he mirat i hi serà quatre setmanes més; encara sort).

  7. Jaume ha dit:

    M’és difícil imaginar-me un poble que toca el mar en què hagis de recórrer 5 km per anar a la platja. Perdoneu, però m’ha sorit la pijeria maresmenca: només has de travessar la via del tren per banyar-te.

    • Montse ha dit:

      Ejem! Perdoneu, mestre, però li hauríeu de preguntar a un grapat de jugadors de can Barça quants segons triguen des que surten de ca seva fins que tenen els peuets en remull en un mar que té un desnivell suau i en el qual no t’hi enfonses a la tercera passa, després d’haver-hi arribat trepitjat la daurada i fina i neta sorra de l’amplíssima platja que no està separada de la zona urbanitzada per una línia de ferrocarril, sinó per un passeig marítim que va ser guardonat amb el premi FAD d’arquitectura d’espais exteriors l’any 1993 (pijo tu??? 😀 😀 😀 )

      • Jaume ha dit:

        Mira que per poc ens esbatussem amb una companya de feina perquè vaig definir la barriada en qüestió millor que Pedralbes. L’ànima barcelonina em va respondre: “ja li agradaria Gavà Mar assemblar-se a Pedralbes”. “Ja li agradaria Pedralbes disposar de mar”.

        Ara, deixeble, quan vaig aterrar a Gavà hi havia una llarga barrera arquitectònica: els càmpings.

        Com que sóc molt planer, m’estimo més la profundidat i fredor de Calella. Au, elis-elis!

      • Montse ha dit:

        No em costa gens reconèxer que la blavor de Calella guanya per golejada. Ara bé, no et pots perdre fer un tomb pel passeig al capvespre: carrega les piles per a tota la setmana (els càmpings ja fa dies que no hi són, eh!)

  8. Tomàs ha dit:

    Hola Montse, molt valenta. Això de presentar-se a un concurs és fort.

    Ja en saps el resultat?

    En a mi m’ha sembla molt bé. Naïf, com dius, també ens expliques però, què era el que el cos et demanava, doncs ja està bé. Hi ha moment en que un o una ha de fer cas al cos.

    Esperava que el talp trobés bariscita perquè és una visita que tinc pendent. Això de circular sota terra o per les muntanyes em va molt.

    Felicitats pel conte i que hi hagi sort en el concurs.

    • Montse ha dit:

      Oh, no té cap mèrit; em sembla que el bloc m’ha curtit contra la vergonya que em fa que em llegeixin.

      El resultat va sortir la setmana passada i no, no he aconseguit el premi, però si us agrada a vosaltres ja em sento més que premiada. Gràcies 😀

  9. samox ha dit:

    Molt xulo, molt tendre i amb aquell flaire a mar i garriga dels pobles de la costa mediterranea. Qui millor que una oreneta viatgera i un vell garrofer que tot i tenir el tronc podrit aguanta any rere any al lloc de sempre. Molt evocadora la conversa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: